El passat mes de maig, quan encara estàvem en ple confinament, vam preguntar a diverses regidores i regidors d’educació com havien afrontat des dels seus ajuntaments el tancament sobtat dels centres educatius. Ens van respondre que amb preocupació i incertesa, no només pel propi confinament sinó sobretot pel futur educatiu que ens podia deixar la pandèmia, en el qual les desigualtats podrien tendir a incrementar-se.
Quatre mesos després, passat un estiu en el que per sort les activitats de lleure han estat molt presents en tots els municipis, i iniciat ja el curs, hem volgut tornar a preguntar als electes locals com s’ha organitzat, i com s’està treballant des del món local per un retorn segur a les escoles, i quins projectes educatius tenen en marxa per garantir tant la presencialitat del curs, com la continuïtat de la lluita contra les desigualtats educatives, l’abandonament escolar prematur, i la segregació, tres de les grans preocupacions municipals en matèria educativa.
I com en el mes de maig, també ara hem trobat consens entre les regidores i els regidors en definir el moment com molt incert i complex, i amb por i angoixa per l’esdevenir del curs. Però també ens hem trobat amb grans dosis d’adaptació i resiliència, i amb unes idees i uns projectes educatius molt clars i definits sobre què es vol fer des de l’ajuntament, i cap a on es vol anar.
La seguretat sanitària i la neteja dels centres educatius, primera prioritat
Com no podia ser d’altra manera, les primeres i prioritàries actuacions dels ajuntaments han estat per garantir la màxima seguretat i higiene als centres educatius. En aquesta tasca, tots els ajuntaments han esmerçat molts esforços i recursos.
En aquest sentit, les regidores i regidors coincideixen en tres grans línies d’actuació: han ampliat el servei de neteja dels centres i de l’entorn, incorporant més persones provinents tant del propi ajuntament, com de les empreses de neteja o dels plans d’ocupació. Han intervingut en els accessos als centres, fent talls de carrer, creant passadissos escolars, ampliant voreres, eliminant places d’aparcament, suprimint carrils de circulació, instal·lant nous semàfors, o incorporant agents cívics o de la policia per ordenar les entrades i evitar aglomeracions. En aquesta línia de fer més segures les entrades a les escoles, a l’Hospitalet de Llobregat han posat en marxa un pla de mobilitat que preveu la creació d’illes saludables i segures a l’entorn dels centres educatius, tant públics com concertats, amb 76 actuacions previstes. I la tercera gran línia d’actuació municipal ha estat cedir llocs públics als centres educatius per poder esponjar i ampliar els espais lectius.
Però hi ha altres iniciatives que els ajuntaments han portat a la pràctica per assegurar al màxim la presencialitat del curs. Al Prat de Llobregat, com en altres municipis, han constituït una comissió amb representants dels centres, la inspecció educativa, Salut i Assistència primària i l’ajuntament per valorar i fer seguiment de l’evolució del curs escolar, així com de les mesures i accions previstes per prevenir la COVID. I a Canet de Mar han proveït a tots els centres educatius, a més dels centres geriàtrics, de serveis socials i la ciutadania en general de mascaretes confeccionades per la plataforma solidària Canet Cus a les instal·lacions del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de la Diputació de Barcelona.
D’altra banda, a Sant Boi de Llobregat han contractat un equip de joves que fan suport logístic en aspectes com l’adaptació dels espais d’escoles i instituts o el control en les entrades i sortides. També, per ajudar a donar una resposta ràpida davant dels casos d’infants que presentin símptomes han creat un Servei d’Atenció Domiciliària Educativa que facilitarà la conciliació i l’organització de les famílies. I a Vic, dins de l’aposta municipal per la mobilitat sostenible i per una ciutat 30 (limitar la velocitat als 30km/h), han treballat per facilitar l’arribada a l’escola a peu, amb patinet o amb bici, i equipant els centres escolars amb zones d’aparcament de bicicletes.
Continuar assegurant la connectivitat dels alumnes
Si durant el confinament una de les principals preocupacions dels ajuntaments va ser assegurar la connectivitat de tot l’alumnat per tal de no ampliar encara més la bretxa digital i les desigualtats educatives, ara en el retorn a l’escola presencial, i davant de la incertesa de possibles nous confinaments, garantir una bona connexió a tothom continua sent una de les prioritats de la gestió municipal.
Per exemple, els ajuntaments de Manresa, Berga i El Prat de Llobregat continuaran facilitant als centres educatius, i de manera directa, els equipaments informàtics i la connexió per als alumnes, mentre que a Vic a través del projecte Connectem-nos, dotat amb 100.000 euros, seran els propis centres qui comprin el material informàtic i els dispositius per assegurar la connectivitat de tot l’alumnat.
Garantir l’equitat, el repte pels ajuntaments
Treballar per la igualtat d’oportunitats aplicant mesures d’equitat és un repte pels ajuntaments i pel conjunt de l’administració local, no només per combatre les conseqüències puntuals de la COVID-19, sinó, i sobretot, per continuar lluitant contra la segregació escolar i l’abandonament escolar prematur, dues xacres del nostre sistema educatiu.
En aquesta tasca “el reforç de tots els recursos d’acompanyament a l’alumnat més vulnerable, el Pla Educatiu d’Entorn, el tallers per l’èxit, els projectes específics per alumnat amb dificultats i amb necessitats específiques adquireixen una especial importància” se’ns diu des d’El Prat de Llobregat, de la mateixa manera que també són importants les polítiques que potencien la lluita contra l’absentisme escolar, minimitzen la bretxa digital, garanteixen la suficiència alimentària, i acompanyen els docents, comenten des de Sabadell.
Com a mostra de projectes locals de lluita contra l’absentisme i l’abandonament escolar prematur tenim a Igualada el “pla intervenció a la via pública amb joves amb risc d’abandonament escolar”. Es tracta d’una intervenció socioeducativa a un grup de joves d’entre els 12 i els 16 anys que es concentren en una plaça de la ciutat, i que es posarà en marxa ja a principis d’octubre a través de dos educadors de la Fundació Pere Tarrés que treballaran per, en una primera fase, conèixer la situació dels joves i construir un vincle, i després orientar-los i acompanyar-los en la seva vida social i educativa.
Els plans educatius d’Entorn i de Ciutat es reforcen i actualitzen
Tant els plans educatius d’entorn (PEE) com els de ciutat (PEC) constitueixen dos dels principals instruments amb que compten els ajuntaments en el combat contra l’absentisme, l’abandonament escolar, la segregació educativa, i per garantir l’equitat educativa, i que en l’actual situació de pandèmia les regidores i els regidors asseguren que reforçaran i ampliaran.
Així, a Terrassa tenen previst posar al dia el PEC i lluitar “contra els baixos índexs d’èxit escolar entre la població amb bagatge migratori” afrontant la coeducació, la connexió entre el dins i el fora escola, la renovació pedagògica, i una millor detecció precoç d’alumnes amb vulnerabilitat social, mentre que a Mataró ens comenten que ampliaran les activitats del PEE relacionades amb garantir i reforçar l’acompanyament dels alumnes, augmentant el reforç escolar i complementar-lo amb la tasca de les Tècniques d’Integració Social.
Un reforç escolar que a l’Hospitalet de Llobregat faran per cinquè any a través del Programa d’auxiliars de conversa d’anglès, que posa a disposició dels centres de secundària auxiliars de conversa nadius per reforçar les habilitats orals dels alumnes de 4art d’ESO. I a Igualada, a partir del programa “Endavant amb l’ESO” oferiran reforç també a alumnes de 4t d’ESO amb dificultats de tots els instituts de la ciutat per tal que puguin obtenir el graduat.
Per la seva banda, a Esplugues, un dels cinc municipis pilot del Pla Educatiu d’Entorn 0-20, estan treballant per adaptar les accions que conformen el PEE a la nova situació “fent especial èmfasi en el Programa d’Acompanyament Educatiu per a primària, secundària i la post obligatòria, el Programa d’Auxiliar de Conversa en Anglès als Instituts i l’Activitat d’Artteràpia, que aquest curs serà cabdal per tal d’acompanyar emocionalment a l’alumnat”. També a Manresa, en el marc del PEE “treballaran per apoderar les famílies, sobretot aquelles amb més necessitats, proposant un pacte de ciutat contra la segregació escolar i en favor de l’equitat, i creant un observatori sobre la segregació a la ciutat”.
I les extraescolars, què?
En les darrers setmanes s’ha parlat molt sobre si les activitats extraescolars i de lleure estaven en perill en l’actual situació de pandèmia, perquè un nombre considerable de centres havien decidit, per seguretat, no organitzar activitats extraescolars.
Doncs, en cap cas aquesta és la previsió ni la voluntat dels ajuntaments. Per això, a Sant Boi de Llobregat han repensat i reforçat el Programa Municipal d’Activitats Extraescolars, i a Manresa continuen oferint a tots els grups de primer i segon de primària el programa de “Natació a l’escola”, mantenen “totes les activitats extraescolars destinades a garantir l’equitat de l’alumnat i la seva cohesió social”, i han publicat l’oferta de totes les activitats extraescolars que es fan a la ciutat i que són gratuïtes.
A Granollers el lleure serà una prioritat també en aquest nou curs. “Sabem que les desigualtats en el fora escola són encara més grans que en els centres escolars, -ens diu el regidor d’educació- i per tant seguirem treballant per poder donar les màximes oportunitats en aquest àmbit, continuant amb el programa ETCÈTERA i ampliant-ho a primària amb el Passaport Edunauta, així com donant recolzament i suport a aquelles entitats de la ciutat que treballen també des del lleure educatiu, com ja vam fer a l’estiu pels casals”. I a Esplugues s’ofereixen beques per realitzar activitats de lleure educatiu, natació escolar, escoles esportives i espai de les arts.
Treballant per l’ecosistema educatiu local
En definitiva, de l’experiència dels mesos de confinament, després d’un estiu on les activitats de lleure han suposat un cert retorn a la normalitat pre-Covd, i una vegada iniciat un curs 2020-2021 difícil, complicat, però presencial, els ajuntaments han vist reforçat el seu paper d’administració educativa que, des de la proximitat a la ciutadania i dels del coneixement de primera mà de les seves necessitats i inquietuds treballen per bastir i garantir una educació equitativa i de qualitat per a tothom, i amb la idea que ara més que mai, tota la ciutat educa.
Per fer aquest reportatge hem parlat amb les regidores i regidors següents, als quals els hi agraïm de nou el seu ajut i col·laboració: Eloi Escutia (Berga), Rosabel Madrid (Canet de Mar), Montse Pérez (Esplugues de Llobregat), Francesc Arolas (Granollers), David Quirós (L’Hospitalet de Llobregat), Marisa Vila (Igualada), Toni Massegú (Manresa), Miquel Àngel Vadell (Mataró), Pilar Eslava (El Prat de Llobregat), Manuel Robles (Sabadell), Alba Martínez (Sant Boi de Llobregat), Teresa Ciurana (Terrassa), i Elisabet Franquesa (Vic).
Per saber-ne més:
La veu de l’educació local davant de l’emergència educativa de la Covid-19
“De la Covid-19 en sortirem amb una educació i una comunitat educativa més reforçada”
