Anàlisi

L’educació de persones adultes, una peça clau de l’ecosistema educatiu local

EPA, EMPA, de què parlem?

A les  Escoles Municipals de Persones Adultes (EMPA) les hem de començar a mirar com es mereixen, com a agent territorial de gran valor estratègic. Aquests centres, dedicats a la formació continuada, esdevenen un agent garantista per a l’aprenentatge competencial en un territori concret de totes les persones de més de 16 anys. Un dels seus punts forts és articular i organitzar de manera sostenible, personalitzada i resolutiva, l’aprenentatge al llarg i ample de la vida, donant així resposta a les necessitats i desitjos formatius de joves i adultes a nivell local. Fan aquesta tasca, a més, vetllant per la qualitat dels ensenyaments mentre assoleixen la visió estratègica dels grans reptes de formació i generació de noves oportunitats vitals, objectius establerts en les directrius europees en el marc d’una societat sostenible per a l’horitzó 2030.

Les escoles i els centres d’educació de persones adultes (EPA) han esdevingut, avui més que mai, un agent connector i dinamitzador cabdal perquè possibiliten assolir i millorar tots aquells sabers competencials que generen oportunitats i benestars a joves i adultes en tots els àmbits de la vida (acadèmic, laboral, personal i social) de manera formal, no formal i informal.

Per justificar aquesta afirmació, que d’entrada pot semblar massa agosarada i subjectiva (ja sabem que cada agent veu les seves pròpies excel·lències), em baso en quatre idees de consens:

1. Totes les persones aprenem al llarg i ample de la vida. Ens cal fer-ho per assolir aquelles competències que ens ajuden a funcionar i estar millor, a assolir més benestars (propis i també col·lectius).

2. “Tota la tribu educa”. Totes les persones aprenem de totes i, per tant, que les persones adultes estiguin ben educades i formades és fonamental per garantir un bon acompanyament als aprenentatges vitals d’infants i joves.

3. Tenim una piràmide demogràfica invertida, amb un gran nombre de joves, adultes i gent gran que vol ser inclosa, exercint una ciutadania activa, de manera saludable en tots els sentits i àmbits vitals.

4. No garantir des de la universalitat certs coneixements competencials implica, donada l’actual dinàmica social, abocar a un gran percentatge de la població a l’exclusió social i a perdre drets fonamentals. Això ens faria corresponsables de l’empitjorament de la convivència i la més que possible alteració de la cohesió social.

Per desenvolupar aquestes afirmacions faré referència a l’informe “Les escoles municipals de persones adultes: estat de la qüestió. Anàlisi del Panel 2019” que es va presentar a la sessió plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA). Aquesta publicació analitza i posa en context les dades sorgides del “Panel 2019 sobre els centres i serveis de formació de persones adultes a la província de Barcelona”, la tercera onada d’una enquesta adreçada als ajuntaments que realitza periòdicament la Diputació de Barcelona per recopilar i analitzar l’oferta municipal de formació de persones adultes.

Aquest informe d’anàlisi del Panel és un treball de diagnosi i prospectiva sobre l’estat i reptes de les EMPA en els darrers anys i l’hem elaborat el sociòleg de l’educació Albert Sánchez Gilabert i jo mateixa a partir de les dades del Panel 2019. El document dibuixa, a més, la necessitat de consensuar un model d’actuació marc per a les EMPA que afavoreixi i garanteixi la continuïtat i èxit del servei.

També és oportú per donar a conèixer i visibilitzar la tasca de les EMPA com a servei educatiu local fonamental. Les que hi treballem sabem que no és fàcil per a les col·legues d’altres etapes educatives, més si les escoles són municipals. Perquè sovint tenen una idea esbiaixada del que fem i del perfil de participants. Normalment, altres docents tenen entès que ens centrem en donar classes a col·lectius molt concrets. Per exemple al col·lectiu de la gent gran (memòria i alfabetització), als  joves en risc d’exclusió, o català i castellà per a les persones amb trajectòria migrant.

Sí, ho fem, treballem amb les persones més vulnerables del sistema però també tenim oferta per a alumnat altament format que està fent anglès o escriptura creativa, persones del teixit associatiu que pertany a entitats que volen aprendre competències digitals i a perdre la por a parlar en públic, joves que volen fer fotografia o teatre, mares i pares que venen a xerrades sobre infantesa i adolescència, gent de totes les edats per aprendre a cuinar o a gestionar l’estrès emocional…

Tornant a l’Informe, algunes de les principals conclusions són les següents:

Les EMPA són centres educatius municipals enfocats a l’educació i formació de persones majors de 16 anys. Són edats en què poden treballar, es troben entre l’experiència i la consolidació.

Evolució en la seva creació. Un 40% de les escoles van crear-se fa més de 30 anys i un 35% agafen impuls a partir de l’any 2000.

Són centres d’ancoratge local. Fan servir espais d’ús compartit. Prop de la meitat de centres i serveis es realitzen en espais d’ús compartit (45,5%) mentre que un 27,3% desenvolupen l’activitat en un espai d’ús exclusiu.

L’ajuntament és el principal organisme de finançament. Aporten la major part del pressupost amb més de tres quartes part del total (75,3%) seguit per la Diputació de Barcelona i l’alumnat (12,2% i 11,5%, respectivament).

La col·laboració i el treball en xarxa amb les entitats i equipaments del territori és clau. Un dels equipaments municipals educatius i culturals que adquireix un protagonisme creixent són les biblioteques municipals, materialitzant el vincle innegable entre educació i cultura. També tenen relació i col·laboren en programes de formació contínua i ocupacional, sobretot en  programes PFI o de garantia social, facilitant traçabilitat i transicions educatives.

Diversitat d’oferta formativa: formació bàsica, proves d’accés, llengües i alfabetitzacions diverses. Els ensenyaments de formació de base (16,5%) i ensenyaments de català i castellà (14,6%) suposen gairebé un 30% del total de les hores docents. Alhora, un 26,5% es destinen a ensenyaments orientats a donar noves oportunitats formatives. En concret, els orientats al retorn a estudis professionalitzadors postobligatoris: proves d’accés a CFGS (13,4%) proves d’accés a CFGM (13,1%).

Detecció de noves necessitats educatives. Fomentant la connexió col·laboració, cooperació i coordinació amb actors del territori, aprofundint i sistematitzant l’acollida, orientació i seguiment de l’alumnat. Incorporant noves metodologies docents i eines TIC a l’aula i ampliant, flexibilitzant i adaptant l’oferta formativa.

Innovació educativa. Prop del 40% de les EMPA han dut a terme projectes d’innovació educativa en diversos àmbits: pedagògics (38% del total), d’organització (24%), orientats a fomentar la inclusió (20%) i nous usos (6,7%).

Les EMPA són centres essencialment inclusius perquè el perfil d’alumnat és molt divers respecte a coneixements, motivacions i context social. Els darrers anys hi ha hagut un fort augment de l’alumnat jove sense estudis bàsics, provinent de l’abandonament escolar. Els homes tenen una major participació entre l’alumnat més jove (els homes menors de 30 anys representen un 43%, un 23,1% en el cas de les dones) i els joves de fins a 20 anys són pràcticament el triple que les noies (21,3% front el 7,8%). Les alumnes dones majors de 50 anys suposen un 40% del total de dones, mentre que el cas dels homes aquest percentatge descendeix gairebé 15 punts percentuals fins el 25,1%.

L’assistència a les EMPA entre els més joves, especialment homes, els permet un retorn al sistema educatiu i, al mateix temps,  adquirir competències destinades a la inserció al mercat de treball. La masculinització de les dades entenem que van estretament  relacionades amb la maternitat i la dificultats de compaginar la formació amb les tasques de la llar i cures (infants o altres persones dependents) .

A mesura que augmenta l’edat, l’alumnat es feminitza, el sentit de l’aprenentatge deixa de ser promocional i vinculat als aspectes més laborals i acadèmics. Es tendeix a programes i cursos d’aprenentatge artístic, de manteniment de sabers, d’aprofundiment en coneixements bàsics pel gust d’aprendre. Entre l’alumnat d’origen estranger aquestes diferències s’incrementen.

Reptes bàsics: garantir noves oportunitats a totes

Arrel de la pandèmia, molts aspectes de desigualtats i vulnerabilitat relacionades amb el nivell educatiu/formatiu s’han fet més evidents. Les persones que treballem a les EMPA ho sabem prou bé perquè part del nostre encàrrec professional és donar resposta als reptes territorials, en clau de noves oportunitats, per tal de fomentar la inclusió i cohesió social de manera equitativa, contextualitzada i sostenible.

Com que, malauradament, hi ha molt desconeixement del sentit i tasques que les EMPA duen a terme, facilitar un llistat dels reptes principals que entomen en el seu dia a dia, a banda de posar-les en valor, pot servir per despertar les ganes de crear sinèrgies i connectar-s’hi. Les EMPA, entre altres coses:

Donen resposta a l’abandonament escolar, facilitant de nou l’accés al sistema reglat o generant noves oportunitats d’aprendre a col·lectius vulnerables.

Són nodes centrals de la comunitat educativa perquè són les aliades perfectes per poder vertebrar i garantir l’aprenentatge continuat, aquell que es dona al llarg i ample de la vida.

Vetllen perquè que joves i adultes tinguin el temps i els espais adequats per a seguir dibuixant, sense barreres, les seves trajectòries vitals, orientant i acompanyant en les transicions educatives.

Treballen per garantir la inclusivitat i l’equitat educativa possibilitant un treball enxarxat entre tots els centres i ens del territori, des d’una mirada de 360 graus. Perquè interconnecten serveis i aborden solucions de manera holística (sense descuidar la complexitat polièdrica).

Moltes EMPA ja comencen a treballar en aliança, recollint les necessitats i desitjos d’aprendre de totes les persones que habiten en un territori, tot garantint l’accés a aquests aprenentatges.

Posen en valor i fan visible la saviesa amagada de persones i entitats que eduquen i complementen la missió d’altres centres i etapes educatives.

Contribueixen a disminuir les bretxes generadores de desigualtat i violències: gènere, procedència, generació, tret cultural, analfabetisme digital, manca d’habilitats socials, analfabetisme informacional,…

Fomenten el pensament crític i la sociabilitat.

Faciliten sabers i eines a les famílies en el coneixement i acompanyament d’infants i joves.

Conviden a exercir una ciutadania activa i responsable per tal de millorar la comprensió de la complexitat i diversitat social i milloren la cohesió i la convivència.

Proporcionen sabers i eines per a l’organització eficaç i sostenible a les entitats i actors socioculturals.

Dinamitzen espais de trobada transversals.

Treballen enxarxades amb altres agents, ens i agents de la comunitat educativa per tal d’evitar segregacions, exclusions, absentisme i abandonaments.

Participen activament en les polítiques preventives de distints programes, serveis i agents municipals sobre consum, violències,…

Faciliten l’aprenentatge d’eines per a l’apoderament i millora de l’autoestima.

Fomenten el gust per la cultura i l’expressió artística, facilitant la interculturalitat i la mirada en positiu de la diversitat i particularitat cultural.

Possibiliten aprenentatges i activitats que ajuden a arribar a l’etapa de la vellesa  de manera conscient, activa i saludable.

Reptes estratègics: el model de models

Finalment, des del treball de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes s’ha fet palesa la necessitat de la concreció d’un marc, d’un model que posi en comú l’assoliment de reptes d’aprenentatge globals i que, alhora, aporti respostes als reptes formatius locals. La visió de consens es perfila per un “model de models” contextualitzat i eficaç, que disminueixi barreres entre agents, eviti solapar i perdre recursos, i optimitzi intervencions.

Els aspectes clau que formarien part d’aquest model són:

Territorialitat. Marcs d’encaix dins estratègies globals i ecosistema local.

Avalat i protegit.

Contempla les tres dimensions territorials. Macro (europea), meso (local) i micro (de centre i alumnat)

Inclou els quatre àmbits de sabers competencials (acadèmic, laboral, personal i social).

Sostenible. En temps, recursos i aplicació.

Plural. En relació amb mecanismes de registre de resultats i de detecció de necessitats i desitjos formatius, participació, perfil de l’alumnat, diversitat de l’oferta i en ubiqüitat en usos i espais formatius)

Formatiu. Que vetlla pel reciclatge i la formació específica de tots els agents per garantir una visió, missió i execució eficaç.

Enxarxat i connector. Possibilitant interdependència i sinèrgies entre agents del territori enfocats a l’aprenentatge permanent i les transicions educatives.

Flexible. Repensable per a poder donar noves respostes contextualitzades i assumibles.

El model de models és, doncs, generador d’oportunitats reals, abordant estratègicament l’abandonament, la inclusió, l’equitat en l’acció, l’autonomia, la participació i la cohesió social.

La innovació i aposta per aquest nou model passa avui per entendre que les escoles municipals de persones adultes són un servei que té l’encàrrec i raó de ser en proporcionar coneixements i eines competencials a tota la ciutadania de manera contextualitzada i efectiva per tal de disminuir i evitar l’augment de totes les bretxes socials.

Dit tot l’exposat… ganes d’apropar-se i treballar amb les EMPA, no?