Arrel d’impartir diverses formacions sobre com implantar aquesta metodologia a les escoles bressol vam elaborar un Destil·lat d’Educació on expliquem els principals aspectes del que, segons el nostre criteri, que no és universal ni l’únic vàlid, compartim la nostra visió sobre que és treballar per ambients d’aprenentatge.
Creiem que aquesta metodologia ha tingut una gran acceptació per part de la majoria de professionals perquè connecta amb necessitats percebudes per aquestes, inquietuds sobre disfuncions en utilitzar altres propostes i respostes a molts interrogants que fins el moment generaven un cert malestar, ja que entre teoria i pràctica quedaven escletxes que no acabaven d’encaixar. Així doncs, per a moltes professionals aquesta manera de treballar ha suposat un descobriment que ha connectat de manera natural amb la seva manera d’entendre l’educació.
per a moltes professionals aquesta manera de treballar ha suposat un descobriment que ha connectat de manera natural amb la seva manera d’entendre l’educació
Tot i que hi ha un acord força consensuat sobre de què parlem quan parlem d’ambients d’aprenentatge, creiem que encara cal de fer un esforç per intentar arribar a un consens. Quan més detallada sigui cada metodologia, més fàcil serà per a les professionals fer les seves tries i com a sector poder tenir debats enriquidors que facin créixer el paradigma educatiu amb una base sòlida i compartida.
Els aspectes principals d’aquesta metodologia són una visió d’infant capaç, lliure, autònom i respectat. Aquesta visió si bé ja fa anys que es va desenvolupant, moltes pràctiques encara li atorgaven un paper de passivitat o eren uniformitzadores i majoritàriament eren adulcentristes. Aquesta metodologia no es pot aplicar sense un canvi radical en el focus de l’acció, de l’adult a l’infant.
Un segon aspecte és el canvi de rol professional de les educadores, un canvi profund que abraça una transformació sobre la mirada que aquesta fa i retorna a l’infant, sobre la importància de la presència sense necessitat de fer tantes coses, per passar a ser-hi de manera més conscient.
Un tercer aspecte és sobre les propostes, que són obertes, amb diversitat de materials que s’ajusten als diferents interessos i també maneres d’aprendre i explorar el món.
I per últim un canvi en la concepció de l’espai, que pren una rellevància important i l’integrem com a part del procés educatiu. L’entenem com l’escenari on es donen les relacions, els vincles i els aprenentatges i per tant quelcom del que ens hem d’ocupar també.
Totes aquestes idees pivoten sobre una idea central: l’elecció de l’objectiu, de la intencionalitat educativa que té l’educadora i que tria tenint en compte les necessitats de l’infant, els continguts i objectius curriculars. És important tenir en compte que l’ordre dels factors altera el resultat final i, per tant, no escollim primer els materials o les propostes i després cerquem quins objectius hi encaixen millor, sinó totalment al contrari.
aquestes idees pivoten sobre una idea central: l’elecció de l’objectiu, de la intencionalitat educativa que té l’educadora i que tria tenint en compte les necessitats de l’infant, els continguts i objectius curriculars
Podeu llegir de manera més extensa el Destil·lat citat abans, on trobareu també un exemple perquè en veieu l’aplicació d’una manera pràctica. Tant si ja esteu treballant per ambients d’aprenentatge com si teniu la intenció de fer-ho, tingueu en compte alguns tips!
Destineu un temps previ a pensar, a escriure, a reflexionar i debatre en equip abans de començar a treballar per ambients d’aprenentatge, un mínim d’un curs escolar.
No improviseu, el primer que cal fer no és anar a comprar, sino dissenyar la proposta amb tots els elements que us comentem al destilats.
Cal que encaixeu aquesta manera de treballar amb la resta d’aspectes de l’escola, revisar el Projecte Educatiu de Centre, pensar en com donareu resposta al curriculum i a d’altres metodologies que puguin conviure amb aquesta.
Feu una prova pilot abans d’implantar la nova metodologia a tota l’escola, per tal de validar les vostres propostes o, per contra, fer els canvis necessaris.
No penseu en quin serà el vostre rol de manera tèorica, concreteu les accions, practiqueu-les per entrenar-les abans de posar-les en pràctica, cap corredora surt a córrer la marató el primer dia d’entrenament.
Per últim, avalueu-vos, reviseu les propostes, els rols, les relacions, els aprenentatges, amb indicadors clars i amb eines que us ho facilitin i que us permetin valorar-ne l’evolució al llarg del temps.
Us animem a seguir aprenent, observant, reflexionant i debatint com a base per a la construcció conjunta de coneixement.
