La progressiva adopció del model ecològic i social en l’àmbit de la discapacitat i, en particular, de la discapacitat intel·lectual, ha comportat un canvi en el focus de l’atenció als alumnes i, en general, a totes les persones amb discapacitat. De centrar-nos en la correcció dels problemes i limitacions de l’individu hem passat a fixar-nos en l’entorn i en la provisió dels suports necessaris per al seu desenvolupament i qualitat de vida. Mentre que les condicions particulars de la discapacitat són difícilment alterables, la qualitat de l’entorn, les oportunitats que construïm i els suports que oferim i que canviaran radicalment la seva vida sí que són una responsabilitat de la societat i particularment dels serveis i professionals.
De centrar-nos en la correcció dels problemes i limitacions de l’individu, hem passat a fixar-nos en l’entorn i en la provisió dels suports necessaris per al seu desenvolupament i qualitat de vida
El que acabo d’assenyalar ha comportat la transformació més important dels sistemes educatiu i social arreu del mon en les últimes dècades. Així ho han reconegut els organismes internacionals (NU, UNESCO, OCDE, EASNIE) i els seus postulats han estat incorporats a la legislació de tots els països.
A Catalunya (i a Espanya) els primers canvis es van produir a la meitat dels any vuitanta del segle passat, primer promovent la integració i després la inclusió (Declaració de Salamanca, 1994). Les darreres iniciatives legislatives (LEC; Decret 150/2017 i la LOMLOE) consagren la inclusió com a principi del sistema educatiu. Es pronuncien clarament a favor de que els serveis i centres específics (entre ells els centres d’educació especial-CEE) han de transformar-se i trobar el seu paper en el marc de la inclusió educativa i social. És a dir, uns centres i serveis concebuts des de la lògica de la “rehabilitació” de l’individu per part d’un especialista, han de trobar la seva funció en una lògica diferent: convertir-se en entorns perquè totes les persones trobin les oportunitats per a créixer i gaudir la vida, proveint els suports necessaris.
Els CEE estan, doncs, cridats a repensar les seves funcions, perquè els objectius pels quals foren creats han deixat de tenir sentit. Quins haurien de ser els eixos entorn dels quals els CEE haurien de transformar-se, per tal d’acomodar-se al dret de l’alumnat a la inclusió, seguint la legislació i les recomanacions dels organisme internacionals? Els CEE haurien de promoure canvis en les seves “cultures” (valors); en les seves “polítiques” (normativa); i en les seves “pràctiques”.
Els centres d’educació especial haurien de promoure canvis en les seves cultures, en les seves polítiques i en les seves pràctiques
Pel que fa a les cultures (valors), els canvis més importants tenen a veure amb el reconeixement dels drets i amb la mirada que tenim respecte dels nostres alumnes. La pregunta, ja no és què té l’alumne o quins són els problemes que hem de corregir sinó, com el puc ajudar, quines són les seves fortaleses i quines les seves necessitats de suport per a promoure el seu desenvolupament cognitiu, social i emocional. Respondre a aquestes preguntes suposa un canvi en les prioritats i en les pràctiques.
Quant a les polítiques (normativa), suposa, sobretot, canvis en el projecte de centre; entre altres, l’organització (coordinació interna i externa) de l’equip i repensar la funció dels “especialistes” que ara tindran com objectiu la millora de l’entorn (experiències educatives a l’aula i a l’escola) per tal que tots els alumnes participin, siguin valorats, i assoleixin els objectius educatius establerts.
Finalment, s’han de fomentar canvis en les pràctiques educatives. En primer lloc, en l’avaluació; hem d’abandonar procediments i sistemes que ens informen de la gravetat dels problemes i de les limitacions (quocient intel·lectual, etc.) per aprendre a avaluar les seves possibilitats i necessitats de suport. En segon lloc, l’adopció, com a referent, de les competències establertes en el currículum per a tots els alumnes. I, en tercer lloc, reconèixer que l’entorn familiar és, conjuntament amb l’escola, un entorn bàsic de desenvolupament i que és una funció de l’escola aprendre a treballar amb les famílies assegurant la seva participació.
Tots aquests canvis contribuiran a la necessària transformació dels CEE en centres de recursos per a la inclusió, garantia i condició del seu futur en el marc de l’escola inclusiva.
[ el proper 30 de març el professor Climent Giné impartirà el seminari en línia “La transformació de les escoles municipals d’educació especial segons el Decret d’inclusió“, una formació adreçada a mestres de centres d’educació especial municipals en el marc del programa de formació en educació de la Diputació de Barcelona ]