A través de les xarxes, les persones accedeixen a multitud de continguts que van configurant la visió que obtenen del seu entorn immediat. L’aprenentatge connectat, aquell que arriba mitjançant les xarxes, i l’aprenentatge local, el que deriva del coneixement experiencial de cadascú, es fusionen generant nous itineraris educatius que traspassen els límits entre aprenentatge formal, informal i no formal. L’aprenentatge ja no pot estar tancat entre parets ni constrenyit a unes hores del dia. Els temps i els espais educatius es difuminen cada cop més i és urgent reconèixer-ho i reconfigurar la funció i la importància dels diferents entorns educatius i les seves relacions.
Des del món local apareix la necessitat de connectar espais i temps, metodologies i actors i de fer-ho posant les persones al centre i empoderant-les en el seus itineraris d’aprenentatge. És aquí on emergeixen les oportunitats de la personalització aplicada a l’entorn local. La personalització esdevé la clau per facilitar experiències d’aprenentatge que donin resposta a les necessitats reals de les persones a través dels seus propis contextos educatius.
Ciutats i pobles són llocs de descobriment, d’experimentació, espais on es poden traspassar límits i on és factible connectar els interessos personals amb l’aprenentatge. La personaliltzació permet al món local reforçar el seu rol com agent educador i l’entorn es mostra com una aula oberta, flexible, personalitzable a les necessitats de cada persona, com si d’una App es tractés. Però a diferència de la tecnologia, personalitzar l’aprenentatge en un ecosistema educatiu que no es basa en algoritmes sinó en la relació entre les persones, no és feina fàcil. Apuntaré a continuació alguna de les propostes per tirar endavant aquestes idees, alguns beneficis que se’n poden derivar i també algunes dificultats.
Dissenyant un ecosistema educatiu local
Si entenem que l’ecosistema educatiu local és un sistema de relacions, el primer que cal fer és reconèixer i posar en valor l’oferta existent en un territori i els actors que la promouen. Per fer-ho és imprescindible que es fomenti un lideratge que ha de ser municipal, però també comunitari. Cal enfortir les associacions i la comunitat impulsant lideratges en diversos àmbits temàtics i de territori que puguin ser tractors i generadors al seu temps d’aliances sobre el terreny.
Un segon pas és establir una agenda política real: objectius, mesures, impactes esperats, etc… que poden ser d’abast i de naturalesa molt diversa però que han d’estar adaptats i respondre a necessitats concretes de les persones en el seu territori. Calen estratègies, però sobretot caldran accions que aportin resultats concerts des d’objectius compartits.
Per això en tercer lloc, cal una organització, una estructura, un pla de treball, processos que facilitin i permetin que passin coses i que es generi sostenibilitat en les accions. Les activitats, els projectes, cal assumir-los des de la perspectiva del “work in progress”. Massa cops hem mort d’un excés de planificació i d’una rigidesa estructural que pot acabar paralitzant qualsevol iniciativa. Cal entendre que en aquest àmbit de treball els canvis en les persones i en les situacions són constants. Caldrà una avaluació constant, doncs, molta comunicació i molt de diàleg.
Beneficis i dificultats
Generar un ecosistema basat en la personalització és complex, sobretot perquè no hi ha una fórmula per fer-ho ni una forma a obtenir. Cada ecosistema local és diferent i les seves parts es relacionen de manera diferent, però l’establiment d’un ecosistema en xarxa per donar resposta a necessitats educatives a nivell local pot aportar beneficis indubtables a les persones.
El primer és el de garantir l’accés a activitats educatives de caràcter no lectiu a aquells que més ho necessiten. L’estructuració d’una oferta educativa fora escola beneficia l’assoliment de competències que es necessiten per a la vida i té, a més a més, un efecte directe sobre la millora dels rendiments acadèmics. Personalitzar l’aprenentatge al món local té sentit per donar una millor resposta a la diversitat i a les diferents necessitats educatives.
El segon és donar solidesa als diferents contextos educatius i millorar la qualitat de les activitats i els seus efectes. L’ecosistema enforteix la pertinença a la comunitat, incrementa la participació i maximitza els recursos comunitaris. D’aquesta manera, podrem assegurar itineraris personals d’aprenentatge per a persones, al llarg de la vida, i aquesta pot ser és una de les eines més efectives per a millorar l’èxit educatiu, reduir l’abandonament escolar prematur i estimular el desenvolupament social.
Tot això però, no està mancat de dificultats. N’apunto tres per acabar: la necessitat d’un acord polític estable, la necessitat d’alinear sota un objectiu comú els diferents actors amb les seves estratègies i, molt important, la necessitat de reformular el paper de les escoles. És fonamental crear cooperació, compartir objectius i generar acords de manera que es desenvolupi un projecte educatiu de territori. I en aquesta visió es requereix també un replantejament de la funció de les escoles, en el seu propòsit com a sistema educatiu però també en la seva relació amb l’entorn.
[ aquest article es va publicar originàriament al número monogràfic de la revista Dossier Graó centrat en la personalització de l’aprenentatge: https://cat.grao.com/ca/producte/la-personalitzacio-de-laprenentatge-doc03 ]
10 comentaris
my web site … Black Clover
My page Buy Crypto with 0% Credit Card Fee
My website; dogecoin
JD
BJ
UW
CT
IQ
EI
thanks abc thanks thanks article