La Unió Europea defineix l’abandonament educatiu prematur com el percentatge de joves de 18 a 24 anys que pot o no haver-se graduat en l’educació secundària bàsica i no està estudiant ni està formant-se en les 4 darreres setmanes (treballi o no). Aquesta definició oficial conté dos significants que no acostumen a ser destacats en el nostre debat públic. En primer lloc, el significant fort del concepte no és el fracàs escolar per no superar l’ESO sinó no haver assolit cap titulació postobligatòria ni participar en cap procés formatiu que millori la seva ocupabilitat. El 57% dels joves entre 18…
La pregunta que ens formulem és si la crisi educativa per la pandèmia, a més de tractar i resoldre la crisi d’equitat generada, pot ser una finestra d’oportunitat per accelerar el paper dels municipis en la governança educativa de la postpandèmia. Especialment, optimitzant tant les zones educatives reconegudes en la LEC (2009) com les noves disposicions sobre el vincle entre escola i entorn que facilita la nova llei de reforma educativa (LOMLOE, 2021). Ambdós marcs legals poden estimular l’experimentació del paradigma de l’aprenentatge connectat en comunitat un cop superada l’actual situació epidemiològica. Tres efectes de la pandèmia per repensar la…
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.