Browsing: Famílies

Uns dels actors clau per avançar en aquesta concepció més comunitària són les famílies, no és cap novetat. El sistema…

La presència massiva de dispositius digitals en la vida quotidiana de les famílies i dels entorns professionals de les educadores…

“Un fill és una pregunta que li fem al destí”. Amb aquesta cita de l’escriptor José María Perman, recuperada per…

La seva importància rau en el paper d’aquestes en el desenvolupament dels infants, donat que són l’agent de socialització primària…

Des de fa temps ha augmentat la desorientació del col·lectiu adult sobre com relacionar-se amb infants i adolescents, degut a l’extraordinària oferta d’informacions variades i sovint contradictòries que ha impactat tant en el context professional com, especialment, en el  context familiar. Aquestes diferents opcions no han afavorit una major reflexió abans de prendre decisions, perquè la pretensió era oferir “eines i receptes” per a actuar.

Una de les qüestions que més ens preocupa en l’actual període de confinament és l’impacte emocional que pot tenir sobre la vida dels infants. Donada la manca d’estudis que tractin una situació tan inèdita, les famílies s’han de moure a partir de l’experiència. Coneguem els neguits d’alguns infants a partir de la seva pròpia opinió i reflexionem al voltant dels aspectes positius i negatius del confinament i de què podem fer els adults per acompanyar-los i contribuir al seu benestar emocional.

Són moltes les preguntes que ens estem fent de cara a construir la nova escola que necessitem quan finalitzi el confinament; cal que reflexionem també sobre quina serà l’escola que voldran construir les famílies, amb quina realitat familiar es trobaran les escoles o quines polítiques caldrà posar en marxa des de la lògica municipal.

Un dels aspectes més rellevants en l’èxit escolar és la relació positiva entre les famílies i les escoles. En aquest sentit, acompanyar les famílies en la tasca educativa passa, en bona mesura, per conèixer els seus neguits i les pors, facilitar la coherència entre el relat que l’infant viu a l’escola i a casa i, en definitiva, canviar la mirada per entendre que tots sumem, fem equip.

Tenir cura de les famílies, vetllar per la qualitat de les relacions i el benestar emocional de totes les persones, és també tenir cura dels infants i tindrà un efecte positiu sobre el seu benestar i la seva educació. Per tant, cal tenir una visió global que posi èmfasi en les relacions entre les famílies, dins les famílies i amb altres microsistemes per tal d’acompanyar, prevenir i fer participar activament les famílies en el procés de cerca de solucions i de canvi.

L’escola i la família són dos grans blocs d’aprenentatge que hem d’entendre com a àmbits complementaris perquè la transferència d’un context a l’altre dona solidesa a tots els aprenentatges. Per això mateix, cal impulsar la cooperació entre l’escola i la família, perquè d’aquesta manera afavorirem tots els aprenentatges.