Opinió

El valor educatiu del temps del migdia

Així doncs, el nostre repte va ser apostar per mesures i accions que vinculessin el temps de migdia al projecte educatiu de centre i fer les activitats que fins ara anomenàvem extraescolars, més obertes i properes a les famílies i a l’entorn, sempre des d’una perspectiva d’equitat per a tots els infants i les seves famílies.

La nostra escola, qualificada de Centre de Màxima Complexitat, està ubicada al barri de Vila-roja de Girona. La majoria del nostre alumnat (79%) té necessitats educatives vinculades a situacions socioeconòmiques desfavorides, fet que impossibilita a les famílies poder fer-se càrrec de les despeses escolars i garantir que els seus fills i filles puguin accedir a activitats d’enriquiment acadèmic, lúdiques o esportives. Per aquest motiu, l’escola esdevé l’única oportunitat que tenen d’accedir a activitats educatives i de lleure.

Partir de les necessitats

Quan vam formar el nou equip directiu, la Sira Canyigueral (cap d’estudis i coautora del projecte “El valor educatiu del Temps de migdia”) i jo mateixa, teníem molt clar que havíem de posar fil a l’agulla amb el menjador. Fins aleshores era, tal com deia el seu nom, un simple menjador, on la funció dels monitors era donar menjar i omplir els llargs minuts de pati amb massa temps lliure i activitats amb poc contingut educatiu. Aquests llargs espais de temps tan buits provocaven en els infants molts moments d’avorriment i de conflictes, que sovint havien de ser treballats i mediats a les tardes per les mestres. S’afegia el fet que no hi havia coordinació entre l’equip de monitores, les docents i les famílies, fet que provocava molts mals entesos i, en definitiva, dificultava el bon funcionament de l’escola i la relació amb les famílies.

També ens trobàvem amb la dificultat que el monitoratge no disposava de formació pedagògica ni de lleure; això feia que, de vegades, el modelatge fos més empobrit i s’oferís un ventall de recursos poc ampli. Per part de les empreses adjudicatàries del servei i el consell comarcal tampoc es vetllava per garantir espais de programació i coordinació entre els monitors, els quals, si s’havien de reunir en algun moment, ho feien de manera voluntària, sense compensar-ho econòmicament. Tot això, afegit a una feina amb un horari tan reduït i poc retribuïda, generava poca motivació i inestabilitat de monitoratge any rere any.

Tots aquests factors són l’antítesi a la manera de treballar del nostre centre, on la coordinació contínua entre professionals, el vincle amb les famílies, l’educació emocional, la mediació, la resolució de conflictes  i l’oferta d’activitats per a tots els infants, són els puntals del nostre projecte educatiu.

La nostra mirada, els nous canvis

Totes aquelles necessitats i el fet de participar en la crida de centres educatius 360 de la Fundació Jaume Bofill, ens van fer replantejar un projecte amb una mirada més àmplia i a temps complet. Un projecte que havia de garantir l’equitat i millorar la cohesió social i el clima escolar en col·laboració amb la comunitat educativa. Calia que connectés el temps lectiu i no lectiu, que fomentés l’accessibilitat de tots els infants a les activitats del temps de migdia i que vinculés tota la comunitat educativa al Projecte Educatiu de Centre. Finalment calia aconseguir un perfil específic del monitoratge, pel que fa a coordinació, formació, estabilitat, habilitats i vocació, un monitoratge disposat a prioritzar l’educació emocional i la gestió i resolució de conflictes, que havia d’anar molt lligada a la manera de fer i de ser de l’escola.

Per fer-ho possible vam concretar una sèrie d’accions que havien de configurar una nova manera de treballar en la qual havíem de creure tots els professionals havíem de creure i a la qual calia aportar molt esforç i dedicació.

Són propostes de canvi d’organització, d’activitats, de metodologia, d’avaluació, i ho són per tots els professionals del centre:

• Donar a conèixer els eixos principals del PEC als monitors de migdia i vetllar per la seva implementació:

o Conèixer el Pla de Convivència del centre i el protocol de gestió de conflictes

o Facilitar el Pla d’Acollida de Professionals als monitors nous

o Treball transversal dels hàbits i les normes a qualsevol moment i espai del centre

• Canvi de terminologia: de Menjador a TEMPS DE MIGDIA, d’extraescolars a activitats de migdia. Considerem que la paraula menjador se centra únicament en el fet de donar menjar, i deixa de banda la part més pedagògica de l’espai, no només durant el dinar, sinó també abans i després. La paraula extraescolar té sentit només si s’entén com una activitat fora o a més de l’escola, utilitzar-la significaria que no l’estem incloent dins el projecte educatiu.
• Creació d’un equip impulsor format per l’equip directiu, la coordinadora de migdia, les coordinadores d’infantil i primària i la Tècnica d’Integració Social (TIS)
• Disseny d’un Pla d’Activitats del Migdia: 1 hora diària d’activitats d’enriquiment acadèmic, esportives, artístiques, teràpia psicològica i emocional per a infantil i primària. Sempre tenint en compte els interessos de l’alumnat i les famílies.
• Establir un Perfil específic del monitoratge: vetllar perquè els monitors tinguin un perfil alineat amb el nostre PEC pel que fa a formació, habilitats i vocació.
• Establir un horari de coordinació periòdica entre monitors i equip directiu
• Definir els rols de tots els agents educatius que intervenen en el treball en xarxa: Claustre, equip impulsor, AMPA, TIS, monitors de migdia, PEE, Consell comarcal, empresa de monitoratge/activitats de lleure, Ajuntament i voluntariat.
• Avaluació de l’alumnat del temps de migdia en coordinació amb les tutores, integrada en el sistema d’avaluació de centre.
• Tutories individualitzades i autoavaluació: tant les monitores de migdia com les mestres incorporen tutories individuals cada setmana i quan convé, per tal d’atendre els infants i que reflexionin sobre els canvis i aprenentatges que han d’adquirir.
• Avaluació del projecte de Temps de Migdia: participació activa de tota la comunitat educativa en l’avaluació/valoració del projecte mitjançant enquestes o formularis.
• Participació en subvencions i cerca de finançament per dur a terme el projecte.

L’impacte del projecte

No podem fer encara una valoració exhaustiva i rigorosa del projecte, ja que és el primer curs que l’hem posat a la pràctica. Caldrà esperar com a mínim un altre curs escolar per mesurar el grau d’impacte i analitzar els indicadors d’avaluació i veure si hem aconseguit els objectius proposats.

Tanmateix, sí que puc fer una valoració qualitativa perquè, de fet, això és el que es palpa i es respira en l’ambient i en el dia a dia de l’escola.

Pel que fa a les famílies, hem millorat la seva relació amb el monitoratge, ja que cada matí hi ha un espai d’atenció i tutoria de la coordinadora amb aquelles famílies que ho necessiten, ja sigui per temes més burocràtics com de seguiment de l’infant. El fet de poder establir-hi un vincle afectiu millora tant la relació com el comportament dels infants.

Pel que fa a l’alumnat, els hem pogut oferir a tots activitats gratuïtes en la franja de migdia, ja siguin o no usuaris del servei de menjador. Això ens ha permès connectar amb els interessos i motivacions del nostre alumnat i garantir l’accés de tots els infants a activitats de lleure, d’estudi i d’esport. També hem observat una millora del clima escolar i de la cohesió social, ja que amb aquestes activitats i les tutories individualitzades es treballen les habilitats de competència social i la resolució de conflictes.

Pel que fa a la coordinació entre professionals, hem notat una millora notable a diferents nivells. En primer lloc, entre el monitoratge i l’equip directiu ens hem reunit cada quinze dies per programar i fer el seguiment del projecte, de manera que podem anar modelant-lo i redefinint-lo perquè quedi ben integrat dins el PEC. La coordinació diària entre el monitoratge i les tutores també ha possibilitat que hi hagi un seguiment dels alumnes i que els infants vegin el temps de migdia com un espai educatiu més dins el centre. Els infants veuen que el que passa al temps de migdia està passant dins l’escola.

Creure en un projecte vol dir lluitar per fer-lo possible. Encara ens queda camí per recórrer, haurem de treballar de valent per aconseguir que les poques oportunitats que ens ofereix el nostre entorn no limitin els objectius i aspiracions de la comunitat educativa. Si tenim la confiança i l’esperança en els nostres infants i les seves famílies, si els apoderem amb expectatives d’èxit, podrem aconseguir el que ens proposem, encara que haguem de buscar infinitat de camins per arribar-hi.

Tal com diu Pierre Bourdieu:

“Hem de construir camins diferents per arribar a l’excel·lència” 

L’experiència de l’Escola Vila-roja és una de les que es presentarà durant la Jornada Anual d’Educació 360, que tindrà lloc aquest dimecres 5 de febrer al CCCB