El 20 de novembre de 1989, l’assemblea general de Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants, un text en el qual s’havia anat treballant al llarg de deu anys i en el qual es recull el paper dels menors de 18 anys com a agents socials, econòmics, polítics, civils i culturals. Ha estat el tractat que més ràpidament ha entrat en vigor, ja que ho va fer l’any següent gràcies a la ràpida ratificació d’un gran nombre d’Estats, i el més àmpliament ratificat, ja que ho han fet 196 països, que són tots a excepció d’Estats Units, el qual té el costum d’analitzar amb molta calma com encaixa la seva legislació interna cada cop que firma un tractat internacional (EUA ha firmat la Convenció, però no l’ha ratificada).
Unicef considera que, en aquests 30 anys, la Convenció ha forçat molts països a promoure reformes legislatives en sintonia als principis que inspiren el text, com són l’interès superior de l’infant, la no discriminació, o l’obligació dels Estats a assegurar la vida, supervivència i desenvolupament dels nens i les nenes. Amb tot, adverteix Unicef que 30 anys després la Convenció “ni s’aplica en la seva totalitat ni es coneix ni s’entén àmpliament”, ja que “milions de nens segueixen sofrint la violació dels seus drets quan no reben una atenció de la salut, una nutrició i una educació adequades, i quan no estan protegits contra la violència”.
Una ullada a les estadístiques que publica l’organisme de Nacions Unides per la infància permet constatar fins a quin punt s’està incomplint la convenció.
Dret a l’educació (articles 28 i 29)
Òbviament, tots els Estats han de garantir l’ensenyament obligatori i gratuït als seus infants, per a les etapes primària i secundària. Però la realitat és que, segons les estimacions d’Unicef, hi ha 262 milions de nens i adolescents a tot el món que no poden anar a escola o completar la seva formació “a causa de la pobresa, la discriminació, els conflictes, els desplaçaments, el canvi climàtic o la falta d’infraestructures i mestres”. Per les nenes el problema és encara pitjor, perquè a molts països han de superar barreres socials i culturals per poder accedir-hi.
La convenció no parla de l’etapa 0-6, si bé diu que els Estats han de vetllar perquè l’infant desenvolupi al màxim la seva personalitat, aptituds i capacitat mental, i quin dubte hi ha que per això els primers anys de vida són fonamentals. Però les estadístiques novament diuen que la meitat dels infants en edat preescolar (en termes absoluts, 175 milions) no participen en cap programa d’educació infantil. Gairebé el 80% d’aquests infants es troben en països pobres.
A més, en les zones en conflicte, cada cop més les escoles són objectius bèl·lics. A l’Afganistan han tancat més de 1.000 escoles a causa de la inseguretat, deixant més de mig milió de nens sense centre educatiu. D’aquestes, l’any 2018 un total de 192 van ser objecte d’atacs armats, segons informava Unicef el mes de maig passat. A la República Democràtica del Congo el 2017 es van comptabilitzar 396 atacs a escoles, a Síria 67, a Sudan del Sud 26, al Iemen 20, etc.
Dret a la vida (article 6), salut (24) i desenvolupament (27)
Els Estats han d’assegurar no només atenció sanitària a tots els infants, a més de prenatal i postnatal a les mares, sinó que han de vetllar perquè els nens i nenes gaudeixin del màxim nivell possible de salut, així com pel seu desenvolupament “físic, mental, espiritual, mental i social” . També aquí les estadístiques que publica Unicef al llarg de l’any, aprofitant altres dies mundials, dibuixen un panorama poc optimista.
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, Unicef recordava que al món encara hi ha 149 milions de nens i nenes amb desnutrició crònica, 50 milions que pateixen emaciació (aprimament patològic) i 340 milions que passen gana oculta (mancança de vitamines i minerals essencials a la dieta). Com a contrast, al Primer Món hi ha 40 milions d’infants de menys de 5 anys que tenen sobrepès o són obesos.
Però encara és més gran el repte de la salut mental dels infants. Es calcula entre el 10 i el 20% de tots els infants i adolescents pateixen algun tipus de problema de salut mental, i que d’aquests al voltant del 16% es manifesta amb autolesions. Creixen els índexs de depressió entre els adolescents, i el suïcidi se situa ja com a tercera causa de mort (segona en el cas de les noies d’entre 15 i 19 anys). Aproximadament el 50% dels trastorns de salut mental apareixen abans dels 14 anys, i el 75% abans dels 20.
Hi ha més dades colpidores. Per exemple, els índexs de mortalitat infantil segueixen sent insuportables. S’estima que cada any moren uns 2,8 milions de dones embarassades i nadons acabats de néixer; és a dir, 1 cada 11 segons. Més dades: l’any passat al voltant de 800.000 menors de cinc anys van morir a causa d’una pneumònia, és a dir, un cada 39 segons. D’aquests, uns 150.000 eren bebès de menys d’un mes de vida.
Dret a una infància lliure de violència (article 19)
Els governs han de protegir els infants contra qualsevol forma de violència, abusos o desatenció per part dels seus pares o cuidadors. Però la violència segueix present en la vida de milions de nens. I no només perquè 29 milions de nadons van néixer en àrees afectades per conflictes el 2018, o pels milers que encara avui són reclutats com a soldats en tota mena de conflictes armats.
És també violència el fet que, a determinades regions com l’Àfrica Occidental, quatre de cada deu nenes estan casades abans de fer els 18 anys, i tres de cada deu ja han tingut un fill abans de la majoria d’edat. O que 151,6 milions de nenes i nens d’entre 5 i 17 anys es vegin obligats o forçats a treballar, dels quals gairebé la meitat (73 milions) ho fan realitzant treballs perillosos.
L’assetjament escolar és també un motiu de creixent preocupació per part de l’organisme de Nacions Unides, i per això està desenvolupant campanyes locals de sensibilització sobre el bullying, com el Manifiesto de Marisa, i el ciberbullying, com #2entuclase, perquè es calcula que a cada aula hi ha dos infants involucrats en episodis d’assetjament presencial o virtual. Aprofitant el Dia d’Internet Segura, Unicef va informar que a l’Estat espanyol almenys 2 estudiants a cada aula pateixen assetjament o violència. O amb motiu de l’inici de curs publicava un informe en el qual es deia, entre altres coses, que a tot el món 150 milions de nois i noies d’entre 13 i 15 anys (uns 150 milions d’adolescents) diu haver patit algun tipus de violència per part dels seus companys d’escola, o que hi ha 720 milions d’infants vivint a països on la llei no els protegeix davant dels càstigs corporals a l’escola.
El dret a conèixer els teus drets
Hi ha banda d’aquests drets que són trepitjats cada dia, la Convenció n’enumera molts més que tampoc no es respecten, o no totalment. Per exemple, el dret a que la seva opinió sigui escoltada i respectada, el dret a la llibertat d’expressió, pensament i religió, el dret a formar grups, el dret a la privacitat, el dret a tenir una nacionalitat i una identitat, etc. També hi ha apartats específics per als infants sense família, pels adoptats, pels refugiats, pels que tenen alguna discapacitat, així com pels infants que són detinguts o incompleixen la llei.
I finalment hi ha el dret a conèixer els seus drets. Però quants infants realment els coneixen? A Catalunya hi ha 4 centres educatius que Unicef considera referents pel que fa a drets de la infància, perquè participen en un programa que creat fa tres anys davant l’evidència que aquest text és poc conegut, malgrat que la LEC diu que “els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els Drets de l’Infant” (article 30). D’aquí que Unicef hagi volgut distingir alguns centres no només perquè treballen el coneixement de la Convenció entre l’alumnat, sinó perquè vetllen per la seva aplicació en el dia a dia del centre educatiu. L’escola Seat, a la Zona Franca de Barcelona, va ser la primera que va rebre el reconeixement el 2017, i l’any següent ho van fer les escoles Els Encants i Nou Patufet, de Barcelona, i l’escola Teresa Altet, de Rubí. En la convocatòria de 2019 hi ha sis centres més que opten a aquest reconeixement.
