La humanitat ha tingut sempre la necessitat de preservar el coneixement, els objectes o els recursos naturals que considera importants per a les noves generacions. Ho ha fet a través de les col·leccions, dels museus, dels espais patrimonials culturals o naturals protegits. A vegades, aquesta inèrcia conservadora ha generat controvèrsia amb altres tendències també històriques al creixement il·limitat i a la innovació permanent. Els mateixos museus són, en definitiva, projectes construïts sobre històries passades.
Però la dicotomia entre el patrimoni i la innovació tecnològica, econòmica, social etc., no és tan evident. Edgar Morin, el reconegut assessor de la UNESCO en matèria d’educació i cultura, defensava que passat, present i futur són conceptes que ens han permès ordenar el coneixement i el temps, però que en realitat, són discutibles en la seva essència.
No es tracta de defensar que el temps és cíclic i “tot torna” sinó d’entendre que els sabers adquirits al llarg dels anys d’història de la terra i de la humanitat no tenen data de caducitat i, per això, és important identificar-los, arxivar-los i tenir-los a mà per si ens cal fer-ne ús altra vegada.
Ara que la intel·ligència artificial ha irromput amb força, hi ha qui defensa que serà l’eina tecnològica definitiva per gestionar de manera ràpida i eficient aquesta memòria ancestral de la humanitat. Però, com en totes les tecnologies, el que serà rellevant serà l’ús que fem del poder que implica i les normes de joc que establim per a la seva funció en les nostres societats.
En aquest sentit, els museus i les escoles estem repensant el sentit de les nostres tasques en aquest nou context digital. En el cas del Museu Terra, hem anat avançant en la documentació i digitalització de la nostra col·lecció per oferir-la al món a través del cercador online. Hem reforçat també les propostes culturals i educatives pensades ja explícitament en aquests nous llenguatges i formats com l’exposició “Jugar amb foc” o el recurs “el joc de la sostenibilitat”.
Estem convençudes que el patrimoni que gestionem és rellevant per educar en els reptes de la sostenibilitat que són cada cop més urgents i necessaris. El museu permet entendre i conèixer com la pagesia i els oficis lligats als recursos naturals i les formes de vida dels pobles al llarg de la història i també avui, ens aporten informació important per pensar i projectar canvis que, com dèiem al principi, potser tenen molt a veure amb la recuperació de formes ancestrals de treballar.
Entenem la sostenibilitat en tota la seva complexitat i interrelació amb els eixos socials, econòmics, ambientals, i en reivindiquem els culturals
Un dels exemples més recents al Museu Terra és, per exemple, el sistema de rec amb tinalles que permet estalviar aigua i fer-ne un ús més eficient en un moment de sequera persistent a l’Espluga de Francolí. El podreu conèixer al nostre hort i jardí etnobotànic. Un altre bon exemple és la recuperació de materials orgànics i naturals com el vímet, el cànem o l’espart per innovar en la recerca d’alternatives al plàstic, un material extraordinari, el mal ús del qual, ens ha portat a una situació límit de contaminació global. En podreu conèixer tots els detalls a l’exposició Plàstic: genial o pervers? que es podrà veure a la Sala Barcelona del Museu Terra a partir de l’octubre.
Des del Museu Terra entenem la sostenibilitat en tota la seva complexitat i interrelació amb els eixos socials, econòmics, ambientals, i en reivindiquem els culturals. Per això també estem investigant, generant espais de participació i debat al voltant de qüestions com la igualtat de gènere, la reivindicació del patrimoni artístic i literari entorn la natura, l’economia circular i el desenvolupament local a través de l’impuls de llocs de treball per a joves al món rural, etc.
El canvi cultural, de mirada i de relat que necessitem per viure de manera més sensata i interessant passa per l’aliança cultura – educació que els museus i l’educació ambiental fa temps que treballem i que ens defineix com a projectes socials i comunitaris. A Catalunya, estem ara immersos en la reivindicació política dels drets culturals i per això és important recordar que parlar de cultura és també parlar d’educació i de sostenibilitat.
L’educació és un dret cultural que hem d’entendre com a dret a la participació, des de la diversitat de mirades
L’experta independent de Nacions Unides pel dret a l’educació ho diu molt bé en el seu darrer informe. L’educació és un dret cultural que hem d’entendre com a dret a la participació, des de la diversitat de mirades i aportacions, estètiques, generacionals, geogràfiques, en tots aquells debats i projectes de futur en els que vulguem, lliurement, implicar-nos.
Educar per la sostenibilitat vol dir donar eines per pensar críticament, de manera imaginativa, vinculant ciència, art, tecnologia o política. Recosint camp i ciutat, cultura i natura, patrimoni i creativitat en cada proposta didàctica.
L’objectiu és desenvolupar la imaginació que ens caracteritza com a espècie i establir noves pautes de convivència entre nosaltres o amb les altres espècies vives per fer possible que tothom tingui garantits els drets fonamentals per a una vida digna i exerceixi els deures que hi corresponen.
L’agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible són el marc internacional en el qual Catalunya suma una experiència històrica fonamental en l’àmbit dels museus i l’educació cultural o ambiental. El Museu Terra us permet vincular-les a través de les propostes educatives que trobareu a Barcelona o a l’Espluga, de manera física i presencial o virtual, apropant-vos als seus projectes pedagògics de llarga durada com el Pla Educatiu d’Entorn a l’Espluga de Francolí o a les formacions que ofereixen els espais Mutare.
Us hi esperem per seguir avançant en fer possible futurs que necessitem fer imaginables.
