Opinió

En defensa de les Humanitats 

En una societat que s’ha tecnificat fins a extrems inimaginables, sembla consolidar-se la creença que les Humanitats són prescindibles i innecessàries per al progrés humà. 

Res més lluny de la realitat. Us confessaré que, en el meu cas, jo vull tenir un metge que vegi més els malalts que les malalties, una arquitecta que proposi comoditat assequible a tothom més que luxe a uns pocs, una economista que darrere les dades fredes hi vegi persones amb les seves necessitats, un poeta que m’arribi al cor més que algú que rimi amb eficiència. En definitiva, necessitem persones amb un cap fred i un cor càlid i compassiu. I aquest equilibri, requereix el concurs i l’aprenentatge imprescindible de les Humanitats. 

Només les Humanitats ens poden assegurar que la ciència i la tecnologia quedaran sempre sota el domini de l’ésser humà i s’usaran amb finalitats que no malmetin la dignitat humana ni el bé comú. 

Només les Humanitats poden introduir a les noves generacions en la història de l’evolució humana, mostrant els encerts i els fracassos precedents. 

Només les Humanitats reflexionen sobre l’ésser humà en tota la seva complexitat, més enllà de l’estrictament biològic, per introduir les seves dimensions econòmiques, socials i culturals. 

Només les Humanitats fomenten la capacitat de pensar per si mateix, comprendre altres perspectives i defensar valors democràtics davant la tendència a la tecnocràcia i el consumisme. 

Només les Humanitats ajuden a desenvolupar el judici moral i la capacitat de qüestionar normes injustes. 

Disciplines com la història i la literatura ajuden a desemmascarar els discursos dominants

Només les Humanitats permeten entendre les relacions de poder en la cultura i la política, perquè disciplines com la història i la literatura ajuden a desemmascarar els discursos dominants i donar veu a les perspectives marginades.

Només les Humanitats permeten la construcció de la identitat personal i col·lectiva, que interpreta el passat per entendre el present i projectar el futur, perquè el coneixement humanístic, ben usat, no ha de ser una eina de dominació, sinó d’emancipació. La filosofia, la literatura i la història han de servir per democratitzar el pensament i trencar amb les jerarquies imposades pel saber institucionalitzat.

Només les Humanitats permeten entendre els grans relats que han donat forma a la societat per entendre com la capacitat d’imaginar i construir significats compartits ha estat el motor del progrés humà.

Sense Filosofia, Ciències Socials i Arts, perdem la capacitat de pensar críticament, de defensar valors democràtics i d’imaginar nous mons possibles en un moment en què el món viu temps d’incertesa i populisme. 

Per tot això, cal reivindicar les Humanitats i presentar-les com un ensenyament clau per als nostres infants i joves. 

No vull viure en una societat on la tècnica decideixi per mi

Us confesso que no vull viure en una societat on la tècnica decideixi per mi, on la mentida no senti vergonya d’amagar-se darrere la manipulació, on s’infantilitzi tothom i se li suggereixi que no cal pensar sinó gaudir sense mesura ni prudència. 

Us confesso que m’espanta la poca vergonya dels qui manen amb l’argument que saben, de forma visionària, quin és el millor camí per a tothom. 

Si perdem les Humanitats, perdem el passat, la reflexió crítica, la cultura, la identitat i la pròpia llibertat. 

Heidegger ens advertia del perill de perdre la nostra humanitat enmig de la fascinació per la tècnica. Les màquines poden fer moltes coses, però mai podran substituir la nostra capacitat de sentir, de pensar críticament i de ser compassius. Així doncs, cal reivindicar la imprescindible necessitat de les Humanitats per formar persones íntegres. Sense Humanitats no hi ha progrés possible, perquè el metall mai tindrà la tendra textura de la pell! Si us plau, als qui em llegiu us demano: salveu les Ciències Socials, la Filosofia i l’Art, abans que no perdem la nostra humanitat!