Opinió

“Endreçar” la coeducació? Doncs més formació i més recursos ja!

Les companyes del Grup de Treball Educació Feminista de Rosa Sensat fa uns dies van publicar un article on explicaven, a propòsit de la celebració del 8 de març, quins eren els problemes més significatius que pateix l’educació a casa nostra des d’una perspectiva feminista. La nostra intenció és reblar el clau i, com a Grup de Coeducació i Pedagogies Feministes de Ca la Dona, volem també aprofundir en algun d’aquests aspectes i concretar algun fet significatiu.

Sembla que hi ha la percepció per part de l’administració que cal «endreçar» perquè la complexitat de la situació actual ho requereix. Fins aquí les mestres i professores feministes estem d’acord perquè ja fa temps que detectem, per exemple, mancances i interferències en la tan necessària formació del professorat en coeducació, en drets sexuals i reproductius, en previsió de les violències masclistes i molts altres aspectes que conformen les Pedagogies Feministes en el que tenen d’alliberadores i crítiques.

Estem d’acord perquè no partim de zero i, en aquest sentit, cal tenir en compte que portem molts anys reivindicant l’educació feminista, amb una significativa experiència i bons resultats que cal reconèixer, recollir i fer visibles. Cal insistir en la importància de tenir present tota la pràctica justament per poder avançar i anar molt més lluny que és el que la societat actual necessita.

Sembla que seria lògic que els canvis promoguts pel Departament d’ Educació respectessin la tasca docent diària que s’ha fet bé, pedagògicament parlant. Massa vegades els canvis d’autoritats polítiques han implicat modificacions que no han tingut en compte la realitat del professorat i dels centres sense  justificacions pedagògiques clares. Sens dubte, es tracta de canviar per a millorar i sobretot cal fer-ho sense carregar d’elements burocràtics que no ajuden a agilitzar les feines i suposen una càrrega per al professorat.

Malgrat comptar amb algunes lleis necessàries que afavoreixen la Coeducació, als centres escolars encara falta molt perquè sigui una realitat

Aquestes consideracions parteixen d’una experiència feminista pràctica i quotidiana que, pot semblar minoritària, ens permet constatar que, malgrat comptar amb algunes lleis necessàries que afavoreixen la Coeducació, als centres escolars encara falta molt perquè sigui una realitat ja que no és només un problema de canviar programes, sinó de transformar maneres de fer i d’estar en un món que volem més just i coherent. Aquests canvis tan necessaris només són possibles amb una formació inicial i continuada del professorat obligatòria i de qualitat amb els recursos personals i materials pertinents.

Reprenent el fil concret de la formació del professorat en Coeducació, comencem per expressar la nostra sorpresa, perplexitat i desacord amb les últimes decisions que ha pres conjuntament el Departament d’Educació i la Conselleria d’Igualtat i Feminismes. Ens referim als canvis proposats respecte al programa Coeduca’t. Ens preocupa la desaparició del programa malgrat sigui substituït o compensat per un altre projecte que està per concretar. Coeduca’t ha permès formar uns quants equips de docents i, com tot a la vida, pot ser millorable, però estaria bé fer una avaluació seriosa de què ha significat i com es podria millorar.

Creiem que l’educació afectiva-sexual ha d’estar present a tots els centres educatius i a totes les etapes

D’altra banda, pel que fa als continguts de formació afectiva i sexual, es pot considerar positiva la participació del Departament de Salut, malgrat que, en principi, aquesta formació no és un problema ni de salut ni mèdic i sembla que té molt més sentit plantejar-la sota el paraigües de la Coeducació. Creiem que l’educació afectiva-sexual ha d’estar present a tots els centres educatius i a totes les etapes. Estem parlant dels drets dels infants i adolescents, uns drets que de moment no estem assegurant i que, segons demana el nou currículum, mestres i professorat haurien d’aplicar ja. És responsabilitat dels equips docents treballar en aquesta línia i per això és imprescindible tenir la formació necessària, que de moment ningú està assegurant.

Ens ha costat molts anys aconseguir la persona referent d’Igualtat i Coeducació als centres i encara n’hi ha que no la tenen, perquè manquen hores lectives per desenvolupar aquesta tasca, que massa sovint recau en un esforç voluntarista de les mestres i professores feministes. Ara sembla que es proposa que les persones responsables de Coeducació en els centres educatius passin a ser coordinadores o coordinadors de Convivència, Benestar i Coeducació. Aquesta diversificació d’àmbits d’actuació dilueix el sentit central de la Coeducació en una institució educativa.

Els canvis necessaris per a una escola feminista estan vinculats a la formació integral coeducativa

Les lleis, els decrets i les jornades que es puguin realitzar, recollint l’obligatorietat de la Coeducació ajuden, però no ens cansarem de repetir que els canvis necessaris per a una escola feminista estan vinculats a la formació integral coeducativa que requereix cursos de Coeducació per al professorat, mestres, equips directius, inspecció, personal laboral i subaltern… i famílies.

En contrast a la manera de fer del govern, volem posar de manifest la força que demostraren tenir les Escoles Feministes que el passat 14 de febrer van convocar a l’Espai Jove Fontana més de 250 alumnes i gairebé 100 docents de cinquanta instituts públics d’arreu de Catalunya amb un objectiu que permetés la relació de tot l’alumnat i donés sentit a les comissions de gènere, feminismes, coeducació i igualtat que tenen aquests centres. Es tractava de, entre d’altres coses, acordar una acció conjunta per a la setmana del 8 de març. (Podeu consultar tots els detalls sobre les accions i descarregar-vos la guia en PDF aquí: http://www.escolesfeministes.org/2023/02/21/accio-8m-instituts-catalunya/)

Per acabar, i a mode de resum, volem fer una demanda a la Conselleria d’Educació i a la Conselleria de Feminismes:

1.- Que abans de fer nous “Plans d’actuació” es tingui en compte la feina que s’ha fet i es fa des de les associacions feministes i des del propi Departament d’Educació sobre aquest tema. No podem partir de zero cada vegada, i estaria bé consensuar una estratègia comuna entre el govern i el moviment feminista per tal d’avançar plegades.

2.- Que ja fem molt tard, i que per això necessitem tenir un “Pla estratègic” ben concret i tangible, valent, que deixi clar que és un projecte feminista per canviar les nostres escoles i instituts. Un Pla estratègic educatiu feminista a curt i llarg termini que concreti actuacions reals i consensuades entre totes.

3.- Que s’entengui d’una vegada per totes que és imprescindible una formació de TOT el professorat per tal de dur a terme la tasca que per llei hem de fer: No es pot pretendre que els equips docents puguin aplicar la mirada de gènere i l’educació afectiva-sexual en els nous currículums sense que ningú asseguri aquesta formació.

4.- Que si es proposa un càrrec nou als centres educatius que es diu “Coeducació, benestar i convivència” és que no s’ha entès què vol dir “Coeducació”. Aquest càrrec s’hauria de dir “Coordinació de Coeducació”, ja que entenem que un centre que treballa amb la perspectiva feminista de la coeducació, ja queda implícit que està treballant per la convivència i per al benestar de les persones.