Parlem amb Silvia Àlaba, doctora en Psicologia Clínica, i Ruth Castillo, doctora en Psicologia de l’Educació, sobre la importància de les emocions en la vida de nenes i nens, d’adults també. Què podem aprendre d’elles, com gestionar-les i millorar la nostra relació amb els altres. Ambdues han col·laborat amb el projecte Aprenem junts del BBVA en el seu repte ‘Fets d’emocions‘ que vol donar eines i coneixement a famílies i professorat sobre intel·ligència emocional perquè puguin desenvolupar-la al costat de nenes i nens.
Vivim en un món que preval el racional, que castiga el vessant emocional de les persones?
Silvia Àlaba: Vivim en món en el qual la formació ha anat dirigida a la part racional, a generar continguts i a memoritzar dades. Des de petits a les escoles als nens se’ls ensenya a llegir i a escriure, però les emocions tradicionalment han quedat fora de les aules. Quan arribem al món adult, tractem als treballadors com si fossin màquines, sense parar-nos a valorar la seva part emocional, sense adonar-nos que aquesta ens acompanya en cada dia de la nostra vida, i que la major part dels conflictes laborals solen ocórrer per temes emocionals. Si no aprenem a relacionar-nos de manera sana amb les nostres emocions, podem emmalaltir i, fins i tot, perdre l’equilibri físic i emocional. Per això és important que cada vegada l’educació emocional estigui més present en totes les esferes de la societat.
Ruth Castillo Gualda: Més que castigar l’àmbit emocional, jo diria més aviat que els adults tenim encara molt arrelada la idea que les emocions ens fan vulnerables. Quantes vegades ens han aconsellat que han d’amagar-se determinades emocions per a no mostrar feblesa? Aquesta mentalitat està composta per les pautes educatives, les idees que ens han inculcat, el nostre autodiálogo a l’hora de prendre decisions, la societat o la cultura en la qual hem viscut. Totes aquestes idees les portem gravades a foc molts dels adults (papàs o mestres) que som responsables actualment de l’educació emocional dels nens. Per això, l’educació emocional convida a trencar aquesta creença, a transformar l’opinió que tenim sobre que les emocions com a aspectes que poden entorpir o fer-nos més vulnerables. En canvi, hem de veure-les com a missatges, com una informació més a la qual hem d’atendre quan volem donar una resposta efectiva. La intel·ligència emocional ens ajuda a entendre que mostrar les emocions pot ser un símbol de valentia i de coratge i que escoltar les dels altres ens fa més efectius i més empàtics.
Avui dia la neurociència ens dóna algunes claus sobre la importància de les emocions a l’hora de, per exemple, guiar el nostre aprenentatge, com es fixa el coneixement que adquirim…
Silvia Àlaba: Així és. Les emocions formen part de la nostra vida, podem utilitzar-les al nostre favor per a facilitar l’aprenentatge o ignorar-les i entorpir els processos d’aprenentatge. Avui dia tenim ja superat el refrany “la lletra amb sang entra”, de fet, sabem que quan els alumnes senten emocions desagradables com la por, el seu aprenentatge es veu afectat. La por no afavorirà processos claus de l’aprenentatge com són l’atenció als quals diu el professor, el raonament lògic, la capacitat de memorització… Més aviat tot el contrari, ens bloqueja i no ens deixa pensar amb claredat. Un altre exemple amb el qual segur que gairebé tots ens hem vist reflectits és l’ansietat. Quan els alumnes estan molt estressats minvament la seva capacitat d’aprenentatge i fallen en els exàmens. No obstant això, emocions com la curiositat, afavoreixen l’aprenentatge perquè inciten que al nen li vingui de gust aprendre. Les emocions mantenen la curiositat i afavoreixen l’interès per descobrir el nou.
Ningú mai va rebre massa informació sobre com funcionen les emocions. Famílies i docents tampoc. Això complica molt trencar amb la sensació que hi ha coses que és millor no sentir, no?
Silvia Àlaba: És important que tant les famílies com els docents estiguin formats en intel·ligència emocional. El primer, perquè ells seran el model que els seus fills i alumnes seguiran. Si no regulen bé les seves emocions serà complicat que demanin als menors que ho facin. Hem de perdre la por de sentir, a sentir totes les emocions, tant les agradables com les desagradables. Perquè les emocions són informació i ens diuen el que ens està passant. Quan no escoltem les nostres emocions no prenem bé les decisions. I quan les neguem, aquestes tornen amb més força i, fins i tot, si ho fem durant un període llarg de temps, pot desembocar en malalties somàtiques. És a dir, el dolor és el mateix, però la causa no és orgànica sinó emocional. Per exemple, molèsties gàstriques que no són causades per una intoxicació o un virus, sinó pels nervis; igual que els maldecaps, les erupcions en la pell…
Ruth Castillo Gualda: El problema d’aquesta idea és que ens trobem amb gent adulta que tendeix a reprimir o negar les seves emocions. Les emocions que es bloquegen poden comportar a importants problemes de salut mental, com l’ansietat o la depressió. És precisament aquesta discrepància entre el que se sent i el que es mostra, la principal font d’estrès i consum de recursos en una persona. A més, això no concerneix només a la població adulta. Segons informes recents realitzats per l’OMS, els trastorns emocionals com la depressió, estan sent la principal causa de discapacitat entre nens de 10 a 19 anys. Per això, l’educació emocional es converteix en una eines preventiva en la qual el centre educatiu, els iguals i els adults amb els quals es relaciona el nen, representen un element clau. Si als nens, des de petits, se’ls ensenyen habilitats per a gestionar correctament les seves emocions es poden evitar problemes físics i mentals per a tota la vida, i en psicologia, com en altres disciplines, prevenir sempre és més efectiu que solucionar.
Silvia Àlaba: No existeixen emocions bones ni dolentes. Totes les emocions són bones perquè ens donen informació. No obstant això, hi ha emocions que anomenem agradables o positives que a tots ens agrada experimentar, com pot ser l’alegria, la calma, la tranquil·litat… I unes altres són emocions desagradables o negatives perquè no ens agrada sentir-les, com pot ser la por, l’empipament, el fàstic, la frustració… però que són igualment necessàries perquè ens donen informació sobre el que ens ha passat i podem utilitzar-les per a resoldre la situació. Per exemple, si m’he enfadat per la conducta que un company de treball ha tingut amb mi, puc utilitzar l’energia de l’emoció de l’empipament per a dir-li de manera assertiva, que quan va fer alguna cosa en concret jo em vaig sentir decebuda, o enfadada perquè no m’ha agradat i m’agradaria que per a una altra vegada em demanés o fes el que en aquest moment m’hagués agradat rebre.
Ruth Castillo Gualda: Una persona amb intel·ligència emocional no és aquella que viu en un món happy, entusiasmat o relaxat tot el temps. Això és una idea irreal i poc encertada des de de el meu punt de vista. La paternitat no és el que ens van comptar, en la qual tot sali com esperem, en la qual ens sentim pacients tot el temps. Tampoc els alumnes en classe estan sempre disposats a aprendre i motivats amb les tasques. Però en tots dos casos, com a educadors, sí que podem contagiar emocions, és més, les emocions són molt contagioses i tant a casa com en classe, estem continuamenteo co-regulant emocions amb els altres. El que jo faci i com ho faci influirà en el comportament i les emocions de l’altre, i viceversa. Per això, la nostra labor és fonamentalment emocional. I des de l’emocional podem activar i despertar molts processos cognitius complexos. És a dir, l’educació emocional promou les habilitats per a gestionar o generar les emocions més útils amb l’objectiu de donar una resposta adequada a la tasca que estem realitzant o a l’objectiu que perseguim. Per això, implica reconèixer la utilitat de totes les emocions. La frustració, la decepció o la preocupació poden ser experiències molt encertades en determinades ocasions.
Per què les emocions negatives, les que ens resulten desagradables, són més fàcils de recordar?
Silvia Àlaba: Quan sentim una emoció s’activa una part del cervell que es diu el sistema límbico o cervell emocional, i els esdeveniments es fixen més en la memòria quan aquesta part està activada. Per això diem que l’aprenentatge associat a les emocions és més difícil d’oblidar, sobretot quan s’activa l’hipocamp, que és on es registra la memòria del percebut i après. Tradicionalment, per la forma en la qual ens han educat i per les nostres vivències, posem molt més el focus en el que ens passa negatiu que en el positiu. Algunes recerques suggereixen l’activació o el xoc d’una emoció desagradable, la qual pot igualar o superar el de tres d’emocions agradables. Per això, seria convenient esforçar-nos a tenir el triple d’experiències positives que negatives, i l’ideal seria que les quintupliquessin.
Com poden les famílies i el professorat atendre les emocions de nenes i nens?
Ruth Castillo Gualda: Quantes vegades demanem als nostres fills que manegin o controlin la seva ràbia o la seva gelosia, quan ni tan sols saben que s’asseguin així, quins són els seus pensaments o que detonants han provocat aquesta emoció? Els demanem “començar la casa per la teulada”. Actualment, existeix molta consciència de la importància de l’educació emocional però poca estructura sobre com treballar-ho. A través del repte ‘Fets d’emocions’ del programa educatiu ‘Aprenem junts’ de BBVA, es proporciona organització sobre com abordar i treballar cadascuna de les habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional. En primer lloc, proposem i dissenyem exercicis per a treballar la percepció i identificació de les emocions, posteriorment la comprensió i el vocabulari per a descriure les emocions, i finalment, la regulació efectiva d’aquestes. Tot això tant a nivell personal com a nivell social. Per tant, amb aquest repte oferim pautes pràctiques i estructurades per a treballar amb els nens de manera progressiva i/o adaptada al seu nivell de desenvolupament maduratiu, des de l’etapa de primària fins a l’adolescència, i en dos àmbits summament rellevants, com són eleducativo i el familiar.
Per què és important que noies i nois coneguin les seves emocions, sàpiguen identificar-les i gestionar-les?
Ruth Castillo Gualda: La meva carrera investigadora ha estat fonamentalment centrada en demostrar l’efectivitat de l’educació emocional. Quan apliquem programes d’educació emocional estructurats i correctament implementats, les resultats mostren que els alumnes tenen major salut mental, és a dir, reporten menys problemes d’estrès, ansietat, somatizaciones o depressió. La qualitat de les relacions entre els alumnes millora, la respostes agressives disminueixen i tenen més conductes empàtiques, en comparació amb classes que no reben educació emocional. A més, l’impacte de l’educació emocional no es limita únicament a l’alumnat, els adults poden beneficiar-se de moltes maneres. Els professors, tenen major capacitat per a respondre a les demandes de l’alumnat, saben com connectar amb les seves emocions, validar-les i atendre-les, sent un bon model de gestió emocional. Els professors que integren eines d’educació emocional en la seva pedagogia per a ensenyar posseeixen majors nivells de motivació, manegen millor l’estrès, així com major satisfacció i compromís en la seva labor docent. En definitiva, la manera en què els educadors gestionin les seves pròpies emocions, així com la forma en la qual es relacionin amb les emocions dels nens, serà l’element clau i diferenciador per a promoure en ells un desenvolupament òptim i saludable.
El Diari de l’Educació, 2025