Entrevista

Glòria Colom: “Els ajuntaments són claus per lluitar contra la segregació escolar i l’abandonament”

Glòria Colom (ERC), alcaldessa de Lluçà, va assumir el càrrec de diputada adjunta d’Educació de la Diputació de Barcelona el juliol del 2023, responsabilitat que va deixar el passat mes de juny en un relleu acordat. En aquesta entrevista, fa balanç del seu mandat, tracta del paper dels ajuntaments en el món educatiu i analitza altres reptes als quals s’enfronta el sistema com la segregació, l’abandonament o els discursos d’odi.

L’any 2023 vas començar el teu mandat com a diputada adjunta d’Educació a la Diputació de Barcelona, quin és el balanç que en fas de la teva trajectòria?

Ha sigut una experiència emocionant, molt positiva. Estic molt contenta amb la feina feta i sobretot de l’aprenentatge.

Quins reptes li deixes per fer a la teva successora, la Mireia Besora, alcaldessa de Capolat?

Jo crec que és moment de consolidar. En aquest sentit, el president de l’àrea, Joan Galiano, contribuirà a la continuïtat de la legislatura. És importantíssim refermar coses que hem aconseguit tirar endavant, fer que no siguin una flor d’un dia, sinó que es consolidin.

Quins serien aquests projectes que t’agradaria que es consolidessin?

El fet que la Diputació sigui un agent de primer nivell en el tema de l’educació. Sempre s’ha vist com una cosa que no tenia molta importància, però els municipis també són un agent educatiu molt important, no només el Departament d’Educació. Una de les coses que hem aconseguit és que es traspassés informació amb un acord que reivindicava que els municipis i la mateixa diputació poguessin accedir a dades d’alumnat que abandona els estudis, perquè els ajuntaments els han d’orientar i els han de facilitar el pas a les escoles d’adults.

Hi ha tot un seguit de coses que es poden fer i que es fan a escala municipal i que són importants de mantenir. També es va aconseguir que la Diputació estigués a la Comissió Mixta d’Educació, que és una de les eines més importants de decisió, de governança compartida d’educació del país. De moment s’està a través de la Federació de Municipis, però existeix la voluntat que hi sigui amb veu pròpia com a representant de tots els municipis de la demarcació, no només els que estan associats amb un lloc o un altre.

Ha estat molt crucial el fet d’aconseguir coordinació amb els diferents agents educatius. Que la Diputació estigui a tots els fòrums d’educació, com a representant dels municipis i que es coordini amb les altres institucions que donen més força a totes les polítiques.

El català no només s’ha de potenciar a les aules, sinó també a les extraescolars, a les activitats d’estiu, a les escoles d’adults, als esports; a tot el que coneixem com educació 360

També està el tema de fer que la Diputació sigui un actor actiu en la defensa del català. Nosaltres vam proposar que s’entrés dins del Consorci de Normalització Lingüística, es va veure molt bé per part de tot el govern actual, que de seguida es va sumar. Ara es tracta de desplegar aquests acords que potencien el fet que la Diputació estigui de membre de ple dret dins del consorci. El català no només s’ha de potenciar a les aules, sinó també a les extraescolars, a les activitats d’estiu, a les escoles d’adults, als esports; a tot el que coneixem com educació 360.

Per exemple, hem fet una formació d’equips directius d’escoles bressol, que té una molt bona acollida, molta bona valoració; també la fan tots els equips directius d’escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. A aquesta formació l’hem afegit un mòdul de gestió d’usos lingüístics, perquè els equips directius encomanin a tots els docents de les escoles bressol com s’han de relacionar amb les famílies des del primer dia. És el moment clau per consolidar la llengua amb les criatures i les famílies. Tenim molta feina i molt potencial.

Què més quedaria per fer per aconseguir un ús extensiu del català, més enllà de les aules?

S’ha de facilitar la presa de consciència. De vegades, si tu ofereixes fer un pla de gestió d’usos lingüístics a un municipi, que el mateix municipi ho entomi com a bones pràctiques que s’han de fer dins de l’Ajuntament i a totes les activitats que es fan des d’aquest. Jo he anat a algunes d’aquestes activitats on es fa formació per a nanos que no es graduen d’ESO, i tota la relació amb ells és en castellà.

Està bé que entre ells parlin en la llengua que prefereixin, però com a activitat que està organitzada i finançada per l’ajuntament i la Diputació, no pot ser que no hi hagi el català enlloc. També perquè, a més a més, els hi estàs tancant possibilitats. Això és una presa de consciència i un pla d’actuació per tal que tothom en sigui conscient i actuï en conseqüència.

Nosaltres podem ajudar molt als municipis a prendre consciència de tot això, igual que hem fet amb la formació dels equips directius de les escoles bressol. També es pot fer amb les xarxes de treball i cercles cooperatius d’escoles d’adults i escoles de música. Amb totes aquestes eines podem mirar de col·laborar i actuar per tal que hi hagi més bona pràctica.

En què penses que ha contribuït la teva gestió en aquest temps com a diputada adjunta?

Personalment, he intentat col·laborar i explicar-ho tot a tothom. He treballat amb un equip amb qui he buscat la comunicació i el treball compartit. He buscat també posar-nos d’acord. També amb els tècnics de l’àrea, amb qui hem tingut molt bona sintonia. He pogut tenir molt bona relació amb ells.

Professionalment, penso que hauria estat interessant acabar la legislatura. Quan vam acordar amb la meva substituta fer meitat i meitat de mandat, no estàvem a govern. És molt diferent fer un relleu a mig mandat quan no estàs a govern. Hauria estat útil poder acabar el mandat perquè ja coneixes els projectes, els sectors… Jo vinc de la docència més acadèmica, no tant del que fan els ajuntaments i he fet un aprenentatge molt gran. Tot i això, la meva substituta segur que estarà a l’altura.

Es té prou en compte el paper dels ajuntaments a l’hora de realitzar polítiques públiques en matèria educativa?

Hi ha molta formació que no és reglada i obligatòria. Els ajuntaments tenen la clau en això. Tot el tema de relacionar la docència amb el teixit productiu de la zona per garantir l’FP i el traspàs del món formatiu al món laboral. Un dels projectes més emblemàtics de l’àrea d’educació juntament amb l’àrea de promoció econòmica és el projecte QM, cultura emprenedora a l’escola. Ells coneixen que es fa en l’entorn.

Hi ha molta formació que no és reglada i obligatòria. Els ajuntaments tenen la clau en això

El municipi és important en l’orientació acadèmica. Nosaltres volem passar dels consells escolars municipals i que siguin consells educatius escolars. És important que hi hagi agents del teixit productiu. Hi ha nanos que a l’ESO tenen acords per sortir i fer pràctiques a empreses. És rellevant per tal que les empreses trobin bons treballadors com per tal que la gent trobi bons oficis. Si existeix aquesta relació des d’un inici a través dels consells educatius municipals, fas que no es perdi tanta gent pel camí.

Què es pot fer des de les institucions per enfortir el lleure educatiu?

Hi ha experiències grandioses, però són molt localitzades. Nosaltres mirem de treballar conjuntament amb les altres diputacions. Hem intentat compartir informació i a través de la Diputació de Girona, hem vist experiències molt bones en aquest sentit. L’ajuntament pot fer un lleure gratuït, però qui acabarà anant? Hi ha gent que no hi anirà perquè no té ganes de sentir-se gueto. El que fan en alguns llocs, en aquest cas a Olot, és una prescripció social que pot venir a través de pediatria, de la mestra de l’escola o de la treballadora social i es busca alguna entitat que ofereixi aquella activitat que pot ser positiva per a l’alumne i s’ajuda amb el pagament de la matrícula, depenent dels nivells de renda.

Tots van als mateixos llocs. És clau que no hi hagi un lloc per a aquells que no tenen els mateixos recursos econòmics. Aquest és el model que hauríem de tenir, un model de prescripció social. A part de reduir la segregació de centres, reduir la segregació també dintre i fer aquestes prescripcions per tal d’aquestes activitats de fora de l’escola que tothom es pugui sentir fora del gueto. Que no hi hagi les activitats dels pobres i les d’aquells que s’ho poden pagar.

La segregació escolar també pot afectar el lleure? Com ho fa?

Fa ja temps que ens vam posar en contacte amb la sindicatura de greuges, per treballar conjuntament i evitar casos de segregació. L’última jornada que vam tenir vam preguntar com evitar-la (sobretot la residencial). La segregació intercentres també és important. Una ponent va donar molta importància a temes de racisme i va parlar del racisme latent, dintre del centre existeixen alguns que són molt difícils de detectar. Alguns alumnes abandonen per escapar-se d’això. Sempre havíem pensat més que les OME (ofertes municipals d’escolarització) havien de tenir en compte una barreja per repartir bé la gent nouvinguda, però hi ha coses on s’ha d’actuar també. Aquella jornada va ser molt reveladora per a mi.

Dins de la mateixa comunitat educativa, a zones amb alts nivells de segregació, existeixen molts prejudicis envers alguns tipus de centres com les escoles d’alta complexitat. Què es podria fer per desmuntar aquests pensaments preconcebuts?

Ens haurem d’acostumar al fet que totes seran d’alta complexitat. Si tu els hi treus l’etiqueta, ja és el que és, perquè cada escola és un món i cada any és diferent. Jo, que he estat docent, sé que no hi ha dos anys iguals. Si volem treballar per evitar la segregació, hem de treure aquestes etiquetes innecessàries. Totes les escoles seran d’alta complexitat perquè tenim un país d’alta complexitat.

Cal conscienciar els docents amb formacions específiques que aprofundeixen en desmuntar mites. Si preguntéssim als docents si són o no racistes potser hi hauria un 0% que t’ho diria, però a l’hora de la veritat tenim tots tics que els hem d’anar descobrint. Ho dic jo que tinc un fill racialitzat i llegint certes autores, m’he adonat que no sé tot sobre això i que encara tinc coses per aprofundir i millorar.

Cal conscienciar els docents amb formacions específiques que aprofundeixen en desmuntar mites.

Després, com a municipis i com a Diputació, podem ajudar prioritzant projectes d’alguns centres. Per exemple, nosaltres hem ajudat ara a un que té un projecte que consisteix a tocar instruments en hores lectives, però que això fa que surtin i facin uns concerts meravellosos per nanos que no són el prototip que es veuen a les escoles de música. Poder afavorir projectes singulars que tinguin atractiu és una de les feines que tenim els municipis.

Els darrers anys, tant a Europa com al món, hem vist un augment dels discursos d’odi. Com es pot evitar que aquests discursos calin a les aules?

Una de les coses que més s’ha de treballar a les aules és la intel·ligència emocional. Hi ha eines per fer-ho, per fer que l’alumnat aprengui l’empatia, a posar-se en la pell de l’altra i s’ha de fer aprofitant coses que passen al nostre entorn. També s’ha de fer amb consciència de donar informació. Què passa a altres països? Hi ha molta informació per donar i per prendre consciència del que hem fet els occidentals arreu del món.

Fer prendre consciència a través de determinats llibres, pel·lícules i debats; s’ha de fer a les aules. No es pot no parlar per tal que no ens peti a la cara, s’ha d’abordar amb valentia. El més important és parlar-ho entre tots a l’aula, ja sigui a través de dinàmiques que els hi resultin divertides als alumnes o d’altres formes. Com a docent, has de ser capaç de donar prou eines per parlar diversos temes amb assertivitat. L’assertivitat és precisament això, poder-ho dir tot sense ofendre o ofenent el mínim.

Dins de la comunitat educativa, a vegades, ja tenen una càrrega de feina molt alta i haver d’encarregar-se també d’educar en matèries que van més enllà de la seva assignatura pot ser atabalador. Com es valora la figura de l’educador social, tenint en compte que no tots els centres en tenen?

La tendència és que existeixi aquesta figura i esperem que el govern actual mantingui el que ja es va començar a desplegar per mirar que, amb més o menys hores, tots els centres puguin tenir accés a aquesta figura. Fins i tot hi ha centres que diuen: “no em posis més docents, posa’m un educador social”. Els docents no sempre tenen les eines per treballar aquests temes, han de seguir el currículum, han d’avaluar; no arriben, de vegades. Aquestes figures han vingut per quedar-se.