Possiblement la majoria de professionals de l’educació, ja sigui d’ensenyament obligatori com d’educació d’adults, opinen que la major dificultat de la seva professió és la relació amb l’alumnat. Aquesta relació té dos vessants oposats en funció de l’edat dels alumnes i les alumnes. En el cas de l’alumnat de secundària, la dificultat és la mateixa de l’edat adolescent, així com el fet de qüestionar-se el sentit mateix de la formació, ja que és obligatòria i per aquest motiu comporta una determinada disciplina.
En el cas de la formació per a adults no reglada, dels consultors en organitzacions i empreses, hi ha unes dificultats paral·leles a les de la formació secundària. D’una banda, molts alumnes també assisteixen als cursos de formació de manera obligatòria i amb una disciplina complicada (per exemple, la formació fora de l’horari laboral o bé per l’obligació marcada per part del cap o de l’organització d’assistir al curs de formació, ja sigui directa o indirectament). D’altra banda, i a causa de l’edat, l’alumne adult pot qüestionar la capacitat del professor, pel fet que aquest sigui d’edat igual o inferior, o per no tenir la formació especialitzada de l’alumne. En els dos casos esmentats, la conducta assertiva és una bona solució per a les relacions amb l’alumnat.
El professorat assertiu assumeix amb claredat les seves responsabilitats educatives, accepta les crítiques de l’alumnat i els seus punts de vista, hi negocia les qüestions pedagògiques i disciplinàries, sap dir que no, reconeix els seus errors i, sobretot, respecta i no és agressiu. Totes aquestes conductes faciliten la comunicació i la bona relació a l’aula, alhora que creen un ambient agradable per a l’alumnat i el professorat. Així, el professorat pot disposar d’un estat intern de benestar i crear un ambient agradable a l’aula.
Les conductes passives (retreure’s, fer veure que no passa res, tolerar indisciplines) o les agressives (cridar, amenaçar, imposar-se per la força, no tolerar rèpliques o crítiques) comporten emocions negatives i malestar per a l’alumnat i per al professorat.
El model de conducta assertiu del professorat engloba tota una relació amb l’alumnat dins i fora de l’aula. Es tracta de comportar-se de manera assertiva en qualsevol tipus de relació professional educativa, no únicament quan s’està impartint la classe a l’aula. D’aquesta manera, es reforcen les relacions comunicatives i es pot crear una relació de confiança i respecte que és molt útil quan sorgeixen problemes, a més de provocar un estat intern positiu. La conducta assertiva és, de fet, una conducta existencial i constant en qualsevol àmbit i amb qualsevol persona. Per tant, el professorat assertiu manté el seu model de conducta fora de l’aula.
FONT: Per què he dit blanc si volia dir negre?, GRAÓ, 2005. Col·lecció Desenvolupament personal del professorat, 2. Clic aquí.
