Millorem les nostres capacitats de gestió emocional?

Partim de dues premisses:

És possible que, segons l’ambient que trobi en entrar en una reunió de claustre, estigui més o menys predisposada a col·laborar-hi?
Les emocions desagradables i les agradables (angoixa, avorriment, enuig, calma, entusiasme, motivació, optimisme, etc.) s’encomanen: si, quan entro al claustre, hi «respiro» alegria, la meva motivació per participar-hi serà molt alta, per exemple.

Quan les emocions són molt intenses i sobtades (enuig, impotència, frustració, etc.), ens predisposen a ser impulsius i, per tant, a actuar amb manca d’objectivitat. En aquests moments, cal conèixer quines «estratègies emocionals» (respirar profundament, canviar de pensaments, xiular, ballar, etc.) ens poden ajudar a ser més eficaços en termes de benestar individual i col·lectiu.

Parlem d’actuar amb intel·ligència emocional (IE), i això implica conèixer-nos a nosaltres mateixos. SABEM que la IE és, també, la capacitat d’esforçar-nos per canviar i millorar, tant la pròpia persona com l’entorn en què ens trobem, per això exerceix una influència decisiva en la satisfacció i el benestar dels docents i de l’alumnat.

Per aconseguir adoptar aquesta actitud a la nostra vida, hem de fer-ho a còpia de «gimnàstica emocional» sistemàtica, és a dir: practicar, practicar i practicar! Vint-i-un dies són els que triguem a incorporar conductes noves ajudats per la nostra voluntat, i això vol dir, senzillament, refermar-nos amb un «VOLEM fer-ho».

Per arribar a ser eficients emocionalment, PODEM escoltar el nostre «diàleg emocional intern», és a dir, ser conscients d’aquella conversa que establim constantment amb nosaltres quan vivim un fet o una situació, per exemple: «Aquests alumnes no m’escolten gens. Segur que no els interessa el tema que els explico».

La gestió emocional és la nostra capacitat de modificar aquest diàleg intern quan és negatiu, a còpia de reconèixer les pròpies emocions i de regular les actuacions, per exemple: «Estic tan enfadat pel que has fet, que necessito un temps per rumiar-hi. Ens veurem a l’hora del pati. Pensa-hi tu també».

Del nostre diàleg emocional intern, hem de tenir presents dues coses:

Que, darrere de cada pensament, sempre hi ha unes emocions. Per tant, cal que analitzem quines són i de què ens avisen
Que, darrere de cada pensament, sempre hi ha uns condicionants que són determinats per les nostres creences i els nostres prejudicis. Això té molt a veure amb «el color de les ulleres» que ens posem.

FONT: Revista GUIX d’Infantil n.80. Clic aquí.