La Blanca presideix l’Associació Madrilenya d’Escoles Infantils de Gestió Indirecta i ens explica el següent: «Vam néixer l’any 2008 com a resposta als atacs directes de la Conselleria al sistema públic. La política educativa d’aquell moment es basava en criteris purament econòmics, no s’hi van tenir en compte aspectes qualitatius ni pedagògics. Moltes escoles infantils que abans estaven gestionades per cooperatives, amb un projecte pedagògic molt professional, ara les porten grans empreses que han abaixat els costos, però que no sempre garanteixen la qualitat pedagògica necessària».
«L’impacte de tot això sobre les famílies també ha estat important: en alguns centres, la quota s’ha apujat un 170%, mentre que els costos s’han rebaixat en alguns casos fins a un 20%. D’aquesta manera, l’aportació que fa l’Administració a l’etapa d’infantil és pràcticament nul·la en algunes escoles. El problema per a algunes famílies és que no poden accedir a la xarxa pública a causa de l’increment de les quotes. El dret d’aquestes criatures no està garantit per l’Administració, cosa que no hauria de ser.»
«Les escoles infantils són centres docents, no un negoci. No se’n pot mirar només l’aspecte econòmic. Nosaltres no podem -ni volem- competir amb les grans empreses per abaratir costos. El que volem és poder garantir un projecte, unes bones condicions per als infants i per als professionals, una qualitat a l’etapa més important de la vida d’una persona. En aquests anys, la nostra tasca no és guardar, ni assistir, perquè les criatures necessiten molt més, i cal destinar-hi els mitjans necessaris.»
La Blanca té raó. El que ha passat a Madrid amb les escoles infantils ha estat un escàndol, una vergonya per a la justícia social i l’equitat educativa. Lluitar contra gegants i contra el poderós cavaller senyor Diners és una tasca àrdua, esgotadora. Això no obstant, cal fer-ho més que mai. Si algú no protegeix la dignitat de la nostra feina -i no ens referim únicament a les condicions laborals-, d’aquí a pocs anys, les mateixes empreses que construeixen autopistes seran les que gestionaran les escoles de les nostres criatures. I, amb tots els respectes, la qualitat no pot ser mai la mateixa. Ho veuríem clar si ens trobéssim la mestra del nostre fill cobrant-nos el peatge un dissabte, oi?
Tant de bo que el futur torni a portar normalitat i coherència, sobretot pedagògica. La Blanca, amb el seu discurs convençut, sòlid i clar, ens llança un missatge d’esperança: «Ens sentiran i ens veuran durant molt de temps. No ens rendirem fins que aconseguim les escoles que els nostres fills i filles es mereixen».
Font: Revista Guix d’Infantil, num. 82. Clic aquí.
