Davant de les situacions crítiques i extraordinàries és quan es mostren millor les bondats i les febleses de cadascun de nosaltres. La covid-19 està sent la mesura de la capacitat que té la societat de fer font a un terratrèmol inesperat i inimaginable un any enrere, que afecta seriosament tot el planeta i que ens fa témer per la pròpia vida, el bé més preuat que tenim les persones. Però no només fa trontollar la capacitat del sistema social, com dèiem, sinó també la consideració de moltes persones que les conseqüències directes de la malaltia, en termes estadístics, només afecten l’altra gent.
Tothom sabem que, malgrat els eufemismes que s’utilitzen, l’educació està infradotada econòmicament, i des de fa dècades la manca d’inversió per part de les administracions pertinents provoca que siguem molt lluny de garantir aquest dret en condicions de qualitat i d’equitat per a tothom. En aquest context de resposta a una emergència com la provocada per la pandèmia, qualsevol mesura resulta insuficient es faci el que es faci, i en molts casos pot provocar un increment encara més gran de diferències respecte a les oportunitats educatives.
Haurem de viure amb allò que va contra natura (la incertesa), sabent, però, que l’acceptació de la imprevisibilitat i la capacitat d’afrontar-la amb tranquil·litat ens ajudarà a millorar els processos i els resultats.
La resposta de l’Administració, de les escoles i de cada un de nosaltres, en els àmbits de responsabilitat corresponents, no sempre ha estat la més encertada, però hem d’aprendre del que s’ha fet i de com s’ha fet. Hem de tenir en compte que no hi ha un horitzó clar de quan es podrà posar un punt final a la pandèmia, per tant és urgent i necessari construir plegats en funció del nivell de responsabilitat de cadascú i prendre mesures socials i personals per afrontar una situació que no es resoldrà en poc temps.
L’escola, els docents, haurem de viure en aquests propers mesos, segurament durant tot el curs escolar, havent de donar resposta a situacions imprevistes, a moments d’incertesa, cansament i frustració que ens poden portar a abaixar la guàrdia. Haurem d’acceptar que el seguit de decisions que s’aniran prenent i que cada un de nosaltres haurem de prendre no seran l’única resposta possible ni la més encertada. Haurem de viure amb allò que va contra natura (la incertesa), sabent, però, que l’acceptació de la imprevisibilitat i la capacitat d’afrontar-la amb tranquil·litat ens ajudarà a millorar els processos i els resultats.
Acollir amb la veu, la mirada, l’escolta activa i atenta permetrà oferir l’aixopluc emocional i el benestar necessari en aquest nou retrobament.
En aquest context d’incertesa hem de situar el paper de l’escola i l’oportunitat d’anar a les vertaderes arrels del que la justifiquen, a ella i a nosaltres els docents. L’escola acompleix múltiples funcions que fonamentalment es concreten en tres: formar, acollir i socialitzar. Com a ensenyants la pregunta que ens hem de fer en aquesta situació de crisi sanitària, però sobretot social, és com s’han d’acomplir aquestes funcions. Resposta no gens fàcil, ja que totes tres estan interrelacionades i impliquen contacte, proximitat física i gestió de les emocions. Ara al setembre toca als docents de qualsevol etapa educativa acollir l’alumnat i llurs famílies, prestant una atenció especial a les més necessitades. Aquesta serà l’acció prioritària. Acollir amb la veu, la mirada, l’escolta activa i atenta permetrà oferir l’aixopluc emocional i el benestar necessari en aquest nou retrobament.
