Anàlisi

L’educació digital en temps de pandèmia

M’agraden els mems perquè transmeten de manera simple un missatge viral complex. En vaig trobar un que explicava força bé el que ha passat en algunes aules (imatge 1). Mostra com una classe clàssica s’adapta a les novetats. Els apunts que eren dictats per l’ensenyant durant la dècada de 1970 passen a ser recollits en fotocòpies a la dècada de 1990. L’any 2010 ja tenen format de presentació digital i actualment es comparteixen en carpetes comunes. El mem mostra amb ironia com les noves eines no han modificat les pràctiques docents, però sí que poden aportar moltes més alternatives educatives, cosa que mirarem de mostrar en el present monogràfic, titulat «Les tecnologies avui».

La vivència de la pandèmia ha constituït una bona ocasió per valorar quin és el paper que han de tenir les tecnologies socials dintre i fora de les institucions escolar, familiar i comunitària

Una oportunitat per repensar el paper de les tecnologies

La vivència de la pandèmia, i especialment del temps de confinament, ha constituït una bona ocasió per valorar quin és el paper que han de tenir les tecnologies socials dintre i fora de les institucions escolar, familiar i comunitària. Ha estat una oportunitat per repensar la nostra pràctica educativa i la finalitat que persegueix. Hem viscut uns moments difícils en els quals hem esquivat diverses crisis en un grau més o menys elevat: social, comunicativa, cultural, econòmica, climàtica, familiar, laboral… I l’escola no pot ser aliena a aquesta realitat i limitar-se a avançar temari o a encomanar llistes de deures.

Durant el confinament hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment l’alumnat i les famílies davant la incertesa, l’ansietat i el dolor

Durant el confinament hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment l’alumnat i les famílies davant la incertesa, l’ansietat i el dolor. Molts menors han vist per primera vegada les seves mares i els seus pares treballant. I aquests han vist com els seus fills i filles adquirien coneixements d’una manera diferent: aprenentatge actiu, metodologies col·laboratives, noves interfícies, portafolis, entorns virtuals, etc. Molts joves han adquirit protagonisme a casa seva en ensenyar les seves famílies a utilitzar eines comunicatives com ara les videotrucades.

L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari més idoni, però sembla que haurem de conviure amb sistemes híbrids d’ensenyament presencial i virtual alhora i amb els nous tipus d’actuacions que comporten. No es tracta de confiar solament en el sistema actual perquè és el que coneixem, sinó que ens hem de preguntar què ens aporta l’educació digital (i aprendre a integrar-la) per treure el millor de la combinació entre totes dues. No hem de triar entre educació presencial o digital, sinó conèixer-les i decidir com les podem barrejar per aprofitar el millor de cadascuna.

Educació digital = comunicació + competència + ciutadania

En temps de pandèmia, Internet i les noves tecnologies ens han permès (amb limitacions) connectar amb el jovent, fomentar uns altres tipus d’aprenentatge i comunicar-nos amb les famílies. De fet, també ho permetien abans de la covid. I és que al llarg del temps hem anat construint analogies per apropiar-nos del món digital; per exemple: la carpeta, el ratolí, la finestra, el llibre o la pissarra digital. Però de la mateixa manera que el ratolí de l’ordinador no té vida, un entorn virtual no és una classe presencial, per aquest motiu no se’n poden gestionar el temps i l’espai de la mateixa manera. L’educació digital no és la digitalització de l’educació.

Un entorn virtual no és una classe presencial, per aquest motiu no es poden gestionar el temps i l’espai de la mateixa manera. L’educació digital no és la digitalització de l’educació

Ens trobem davant d’un gran repte que afecta tota la comunitat educativa, i segur que l’afrontarem millor si desenvolupem la competència digital dels diversos integrants:

• Competència digital de l’alumnat (CDA): volem que l’alumnat disposi del nombre més elevat possible de competències que l’ajudin a desenvolupar-se des dels punts de vista personal i social en el nou ecosistema comunicatiu de la societat actual. Avui podem educar per treure dels llibres i de les pantalles el millor que ens puguin oferir.
• Competència digital docent (CDD): cal aprofitar la personalització de l’aprenentatge i l’aprenentatge social per oferir instruments que ens ajudin a aprendre de manera crítica al llarg de tota la vida. Molts docents han estat compartint experiències, preocupacions i recursos digitals tot col·laborant i teixint xarxes.
• Competència digital del centre (CDC): cada centre educatiu ha de concretar el seu equip impulsor, l’estructura que tindrà i l’estratègia que seguirà al llarg del temps per aconseguir els objectius perseguits també en els sistemes híbrids, a més de determinar les maneres d’avaluar els objectius, els processos i els aprenentatges.
• Competència digital de les famílies (CDF): l’alfabetització digital de les famílies és molt important per empoderar-se davant dels nous mitjans, per ajudar a construir criteris al jovent des del coneixement i per fer arribar a empreses i a institucions la petició d’afavorir usos ètics, informats i transparents.
• Competència digital de l’entorn (CDE): cal que disposem d’aportacions tècniques, culturals i actitudinals d’entitats com ara biblioteques, museus, escoles de persones adultes, extraescolars, centres cívics o FabLabs, tallers de creació i fabricació.

Necessitem la implicació i el compromís de polítiques actives en els diferents nivells de concreció (disseny curricular, formació docent, lideratge enfocat a objectius, acompanyament a famílies, inversió en infraestructures, etc.) per reduir les bretxes digitals, que se sumen a les altres desigualtats socials ja existents a la nostra societat (quadre 1).

1. Alumnat
2. Docents
3. Centre educatiu
4. Famílies
5. Entorn

Tenim tres bretxes per superar: la d’accés (mòbil, tauleta, ordinador, etc.), la d’ús (aplicacions i continguts) i la d’aprofitament del món digital

L’educació digital comporta desenvolupar les competències per poder triar des del coneixement la manera com volem viure la cultura i exercir la ciutadania digital. Tenim tres bretxes per superar: la d’accés (mòbil, tauleta, ordinador, etc.), la d’ús (aplicacions i continguts) i la d’aprofitament del món digital. Normalment ens fixem més en la primera perquè és la més visible, però per si sola no garanteix el nostre dret a l’educació. Al quadre 2 hi mostrem els àmbits que podem desenvolupar de manera complementària en una societat digital.

Cal desenvolupar el pensament crític enfront dels mitjans de comunicació i de les plataformes, que estan immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància

Des del punt de vista de l’aprenentatge sembla desitjable que l’alumnat utilitzi textos, músiques, audiovisuals o aplicacions que tingui a l’abast a Internet, que aprofiti la capacitat d’interactuar amb persones afins i que sigui capaç de compartir els seus propis continguts. Però hem de construir criteri perquè els nois i noies sàpiguen seleccionar entre les diferents fonts directes i indirectes segons la credibilitat que tinguin, a més de conèixer els drets d’autoria i la propietat intel·lectual. Cal desenvolupar el pensament crític enfront dels mitjans de comunicació i de les plataformes, que estan immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància.

Al mateix temps, s’han de saber moure pel territori on dediquen una bona part del seu consum cultural. Han de disposar de les eines necessàries per reaccionar davant de situacions indesitjables com ara l’accés a contingut inapropiat o el ciberassetjament. Han de ser capaços de gestionar emocionalment la seva privacitat, el concepte d’amistat, els discursos d’odi, els reptes virals o el postureig. Han de conèixer com cal que gestionin amb seguretat la identitat digital i com aquesta pot afectar el seu futur professional. I entendre els nous termes utilitzats en un entorn canviant: influencer, streamer, gamer, hater, stalkear, crush, booktuber…

Experiències significatives diverses a primària

Durant el temps de pandèmia que ens ha tocat viure, molts centres formatius amb característiques distintes han sabut donar respostes diverses a les necessitats de l’alumnat i de les seves famílies. Són nombroses les experiències educatives interessants que han sorgit que posen en joc la innovació i la creativitat. Es troben a l’abast de qualsevol centre educatiu i mostren un vincle proactiu i significatiu amb el context quan l’ús d’Internet i de les tecnologies ajuden a donar sentit i valor a l’aprenentatge.

1. #VerdaguerObert: Mantenir el vincle durant el confinament mitjançant propostes diàries

L’escola Jacint Verdaguer, un centre públic d’infantil i primària d’un barri obrer del Prat de Llobregat, es va transformar per donar resposta educativa, emocional i social a 480 alumnes i a les seves famílies en plena pandèmia. Els quinze dies de tancament previstos es van allargar fins a més de cent i alguns canvis introduïts hi continuen vigents i romandran en l’organització i la metodologia de treball en el futur.

• Eines utilitzades: XTEC Nodes, Google Drive, Google Classroom, Genially, Facebook i Telegram.
• Enllaç a l’experiència: https://agora.xtec.cat/ceipjaveprat/categoria/curs-19-20/joemquedoacasa/

2. Imagina, programa, comparteix!: L’Scratch com a eina d’aprenentatge al servei de la comunitat

És una experiència d’aprenentatge servei que respecta els grups bombolla. Mitjançant el llenguatge de programació Scratch, l’alumnat de primària crea jocs totalment personalitzats per a cadascun dels companys i les companyes que tenen necessitats educatives especials, així poden donar continuïtat a les jornades d’inclusió en temps de pandèmia. La tecnologia al servei de l’aprenentatge i de la societat com una eina d’inclusió educativa.

• Eines utilitzades: Scratch i Microsoft Teams.
• Enllaç a l’experiència: https://blog.sagratcorsarria.com/?p=2967

3. Les ones de casa teva: Projecte d’investigació de l’àmbit d’estudi domèstic

El CEIP San Sebastián, d’Archidona (Màlaga), és un centre que gaudeix d’una trajectòria de diversos anys en l’ús de l’aprenentatge servei i de l’aprenentatge basat en projectes relacionats amb el medi. La pandèmia va introduir una nova realitat en les tasques de les alumnes i dels alumnes. El fet de no poder sortir de casa i d’estar hores treballant en un espai que en molts casos no reunia les característiques mínimes necessàries per estudiar, ens va fer plantejar aquest projecte amb vocació de servei. Gràcies a l’estudi de les condicions dels seus àmbits de treball domèstics, les van poder millorar, al mateix temps que van tractar aspectes del currículum escolar.

• Eines utilitzades: Moodle, Google Meet, GoConqr, Arduino SJ, Liveworksheets, Wifi Analyzer i Sonómetro.
• Enllaç a l’experiència: https://sites.google.com/ceipsansebastian.net/las-ondas-de-tu-casa/p%C3%A1gina-principal

4. Aprendre, participar i socialitzar en temps de confinament: Experiències en entorns virtuals amb alumnes amb malalties

Les aules hospitalàries i l’atenció domiciliària tenen per objectiu educar en moments de crisi sanitària individual. L’experiència amb el col·lectiu d’escolars que travessen situacions menys visibles d’«altres confinaments» pot ajudar uns altres professionals a aplicar experiències d’aprenentatge memorables i de socialització entre iguals en aquesta època de pandèmia generalitzada.

• Eines utilitzades: Moodle, Science Journal App, Google Sites, Genially i Thinglink.
• Enllaços a l’experiència: saeddiversidad.murciaeduca.es i  www.murciaeduca.es/eaehd/sitio/

Les experiències mostrades constitueixen uns bons exemples per entendre de quina manera les eines digitals ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i a redefinir-los generant escenaris d’aprenentatge. En molts casos comporten l’experimentació de canvis en la cultura docent: metodologia; comunicació entre alumnes, amb les famílies i l’entorn; a més d’acompanyament emocional per gestionar la incertesa, la personalització i l’orientació de l’aprenentatge en l’entorn digital. I en tots els casos el bon ús de la tecnologia ens hi pot ajudar. Si els canvis són positius, han obert les portes per quedar-se entre nosaltres.

L’assignatura de cultura digital a l’ESO

Abans de la pandèmia, la Generalitat Valenciana va començar a gestar l’assignatura optativa de cultura digital destinada a l’educació secundària obligatòria. Amb l’objectiu d’escurçar la bretxa digital en referència a l’accés, l’ús i l’aprofitament de les tecnologies, pretén dotar l’alumnat de les eines que necessitarà per transitar per un món hiperconnectat. A partir de preguntes obertes per realitzar la presa de consciència individual i el treball col·laboratiu, vol contribuir a promoure el desenvolupament personal, social i, a la llarga, laboral mitjançant un projecte comunicatiu interdisciplinari en contextos estimuladors.

A partir de preguntes obertes es vol contribuir a promoure el desenvolupament personal, social i laboral mitjançant un projecte comunicatiu interdisciplinari

Desenvolupa continguts de la cultura digital organitzats en deu unitats didàctiques (1): «La vida amb Internet»; «Identitat personal: Quina és la meva autoimatge a les xarxes?»; «Emocions connectades: Què és un amic a Internet?»; «La lectura a la xarxa: Tècniques de recerca i lectura digital»; «Les notícies falses: Webs verificadors i contrast de dades»; «Mitjans i narratives transmèdia: Som persones més creatives?»; «El treball en un món digital: Habilitats digitals del segle XXI»; «Les diferències socials: Discursos d’odi i malestar digital»; «Tecnologia per a la sostenibilitat: Tractar l’emergència climàtica amb eines digitals», i «Alfabetització visual i informacional».

Inclou el passaport digital de l’alumnat, que és un portafolis que serveix perquè s’autoavaluï responent preguntes del tipus: «què n’hem après», «quins conceptes hi hem tractat?» i «quines competències clau hi hem treballat?». Pretén dotar de significat uns entorns amb els quals els nostres estudiants conviuen diàriament. A quart d’ESO es proposa elaborar un projecte final d’emprenedoria social en format cooperatiu que empra la metodologia de pensament de dissenyador (en anglès, design thinking) al voltant de la pregunta «I jo què puc fer per millorar la societat?». Les seves propostes didàctiques interdisciplinàries han de servir per ajudar a conscienciar, conèixer opcions i prendre decisions a partir del coneixement.

Nota

1. Les unitats didàctiques estan disponibles al Rebost Digital (www.rebostdigital.gva.es/cultura-digital/).