Ens equivocaríem si penséssim que s’aprèn a llegir a les classes de llengua, i que després s’utilitza aquest coneixement a les classes de les disciplines. Més aviat és una relació que podríem anomenar simbiòtica, ja que l’objectiu de llegir textos a les classes de les diferents disciplines és aprendre coses de cada una d’elles.
La lectura no és només un dels recursos més emprats durant la vida escolar, sinó que és l’instrument bàsic a partir del qual es pot continuar aprenent al llarg de tota la vida. Les persones han de ser capaces de modificar contínuament els seus coneixements i aquesta competència comporta llegir de manera autònoma, significativa i crítica els diversos tipus de textos que es troben a internet, en diaris, en llibres de divulgació científica, en revistes científiques. És a dir, textos que circulen fora de l’escola.
La lectura des de la finalitat de construir i utilitzar tota mena de coneixements
La lectura no és un simple instrument per a la transmissió d’un coneixement ben establert, sinó que és una manera de construir-lo i utilitzar-lo. Tot sovint els estudiants llegeixen amb la intenció de caçar paraules que els semblen poc habituals. La fixació en les paraules pot impedir-los adoptar una òptica de comprensió més global, que hauria de consistir a entendre que una part del sentit del vocabulari desconegut es pot trobar en el mateix text.
No hi ha dubte de la dificultat de comprensió dels estudiants a l’hora de llegir textos especialitzats. Com diu Jay Lemke, l’esforç és similar al d’adquirir una llengua estrangera. Aquesta dificultat s’explica pel fet que un coneixement es formula amb recursos expressius específics, allunyats de la quotidianitat. L’escola té un paper important a l’hora d’intentar aconseguir que una cosa expressada amb un llenguatge especialitzat pugui ser compresa per persones que no en són expertes. Una opció és treballar a partir de textos de divulgació que, ben elaborats, donin pistes per aproximar-se a la lògica interna de les formes de dir cada coneixement.
La lectura des de la finalitat de posicionar-nos críticament
Quan com a lectors ens enfrontem a la lectura d’un text podem adoptar diferents posicions, però sens dubte la més difícil és la crítica, ja que cal dur a terme un procés de negociació entre el text i els coneixements mateixos a fi de construir una interpretació. La lectura crítica implica llegir darrere de les línies, i identificar quina és la intenció de l’autor, la seva ideologia, els seus interessos i a qui es dirigeix.
La majoria dels estudiants accepten les afirmacions del text, confien implícitament en els autors i poques vegades qüestionen la seva autoritat. Pocs avaluen el contingut contrastant-lo amb les seves idees prèvies. Això explica que les idees que tenien abans i després de llegir canviïn molt poc. La comprensió crítica de molts tipus de textos suposa assumir que el discurs no reflecteix la realitat amb objectivitat, sinó que ofereix una mirada particular i contextualitzada. En aquesta línia, promoure la lectura crítica de textos dels diaris o d’internet que requereixin disposar de coneixements mou els estudiants a llegir des d’una mirada més crítica.
Repte: no renunciar a promoure el plaer en la lectura de textos especialitzats
Els docents, des de totes les àrees del coneixement, ens hem d’implicar en la formació lectora de l’alumnat i, molt especialment, a ajudar-los a experimentar que la lectura d’aquest tipus de textos és gratificant. No és un repte ni molt menys fàcil en el context actual, però no podem renunciar a afrontar-lo.
Referències bibliogràfiques
Cassany, D. (2006). Tras las líneas. Sobre la lectura contemporánea. Barcelona. Ed. Anagrama.
Oliveras, B.; Márquez, C.; Sanmartí, N. (2013). «The use of newspaper articles as a tool to develop critical thinking in science classes». International Journal of Science Education, 35(6), p. 885-905.
Font: Revista Dossier nº9. #Competència lectora al s. XXI (2024). GRAÓ.
