15 de setembre. Inici de curs. Un dia molt especial. Per a la majoria, un retrobament amb els companys i les companyes després del llarg parèntesi estiuenc. Hi ha salutacions, petons, abraçades, crits, rialles, nervis i moltes ganes d’explicar un munt de coses. Per als infants més menuts, l’inici d’un dels rituals més importants de la seva vida que afronten des de la solitud, el plor i la desprotecció. Per això, moltes mestres s’aboquen aquest dia a P3, per ajudar les professores d’aquest curs a fer l’acollida inicial.
Els infants van arribant amb l’autocar escolar i amb els cotxes dels seus pares i mares. N’hi ha alguns que els acompanyen fins a les aules i que intercanvien algunes paraules amb la mestra de parvulari. Viuen sentiments contradictoris, perquè desapareixen les preocupacions per tenir els seus fills i les seves filles ocupats amb la cada cop més complicada conciliació laboral i familiar, però, al mateix temps, senten recança d’haver d’acabar un període on han pogut gaudir d’unes relacions afectives més intenses i perllongades. Tot depèn, és clar, de l’edat i de les circumstàncies.
Per al professorat, no és el primer dia de feina. Fa dues setmanes que ja s’ha posat les piles preparant minuciosament aquesta jornada, distribuint tasques i tutories, ordenant i actualitzant materials, posant a punt les aules, revisant projectes vells i nous, coordinant-se en el cicle o en diverses comissions. En definitiva, treballant a contrarellotge perquè el dia 15 tot funcioni i no hi falti res. Malgrat els esforços, els nervis són a flor de pell i més d’una persona no dorm la nit abans pensant en el problema del transport, en el funcionament d’altres serveis i en la quantitat de feines afegides que suposa l’acollida inicial i la primera festa de l’escola, perquè, a la gestió de les nombroses tasques previstes, cal afegir-hi les urgències imprevisibles.
La festa és una de les manifestacions més emblemàtiques de l’Andersen per crear vincles i identitat. Per fer escola. A dos quarts d’onze del matí, tothom es reuneix al pati. Paraules breus de benvinguda. Es van presentant tots els mestres, mentre els alumnes són obsequiats amb una caixa per reciclar el paper de l’aula i els nous o els que comencen primària reben una bosseta per posar-hi el berenar. Una mica de música i l’actuació tradicional del pallasso, que deixa els infants més menuts bocabadats. Què en deuen pensar, de l’escola, després d’aquesta rebuda?
FONT: La vida escolar en un curs. Coses que no sempre s’expliquen. GRAÓ, 2009. Col·lecció Micro-Macro Referències, 18.
Podeu accedir a aquest llibre fent clic aquí.
