Sabem que l’empitjorament de la salut mental dels infants, dels adolescents i del jovent és un problema greu, tant pel que implica com pel nombre de casos que en podem trobar: un de cada cinc joves pateix una mena d’afecció d’aquest tipus, com ara ansietat o depressió. Això pot comportar conseqüències molt fortes i té una relació directa amb l’aprenentatge. Amb tot, encara és un tabú social i en parlem poc als centres.
Sabem que la pandèmia han exercit un efecte important en la salut mental de la població, atès que ha augmentat el nombre de trastorns i ha aguditzat els que ja existien.
Sabem que les unitats sanitàries que es dediquen a atendre la salut mental dels infants, adolescents i joves estan desbordades, tant per l’augment de casos com pels pocs recursos existents.
Sabem que l’escola no és el lloc on es generen la majoria de desencadenants que causen problemes de salut mental, però sí que és on es manifesten. Els centres educatius tenen un paper important en la detecció, la prevenció i si cal la derivació a institucions sanitàries, i també poden fer algunes intervencions que ajudin a millorar aquesta salut mental.
Volem que la tasca de fomentar la salut mental sigui observada com una part important de la nostra feina i que es pugui crear una estructura de funcionament als centres educatius que n’inclogui el foment com una prioritat, tal com indica el currículum.
Volem dedicar una part de la nostra formació a capacitar-nos per crear aquesta estructura tot compartint recursos i estratègies, com també per acompanyar les famílies a acceptar les necessitats dels seus fills i filles per poder treballar conjuntament.
Volem implicar-hi tota la comunitat educativa i disposar de «més recursos professionals» i de «professionals amb més recursos» per atendre la salut mental d’infants, adolescents i joves, tant dins dels centres formatius com fora.
Podem, amb els mitjans de què disposem, enfocar la nostra mirada per ser conscients de l’estat emocional del nostre alumnat i de les seves angoixes. Podem treballar per competències observant com és, com es relaciona i com aprèn, i així tenir cura del seu benestar.
Podem donar una visió optimista de la situació, fer arribar als infants i al jovent que el malestar no és permanent, que podem fer coses per canviar el que no ens agradi, deixar-nos ajudar per viure millor o ajudar els altres dins i fora dels centres.
Podem crear condicions per generar benestar i reclamar les que ens manquen. Si sabem, volem i podem somiar un futur millor i més just, aconseguirem concretar què volem i transformar centres i sistemes. I ho farem perquè creiem que no és impossible. Cuidem-nos!
