Educadores infantils en defensa del cicle 0-3

Les professionals que treballem a l’escola 0-3 fa temps que sentim que és impossible seguir així, treballant amb la sensació constant de no ser «prou bones», pensant en la famosa definició de Winnicot quan va utilitzar aquest concepte per descriure el rol de la cuidadora principal no perfecta. Un dels motius més consensuats per haver arribat a aquesta sensació és la ràtio establerta per a cada grup d’edat, ja ho sabeu: 8:1, 13:1 i 20:1 són les proporcions més generalitzades a totes les comunitats.

Amb aquest punt de partida, el sosteniment per proporcionar seguretat emocional, el maneig –entès com la cura física del nadó, és a dir, com se’l mou i se l’atén corporalment– que ajuda el nadó a sentir-se integrat en el cos i la presentació d’objectes per mostrar-li el món es compliquen, la realitat és un escenari ple de petits, múltiples i simultanis focus que s’han d’atendre.

Des de fa temps les reivindicacions del col·lectiu han estat constants, han sorgit plataformes de professionals per protegir els drets dels nens i les nenes i reclamar a les institucions el compliment del que ja es reconeix a la llei.

El cansament de les professionals del cicle 0-3 és superlatiu, algunes treballen en condicions realment precàries amb incompliments constants de la normativa vigent i altres han vist com es degrada la seva professió amb la retirada de drets bàsics per a l’exercici de l’activitat docent com l’absència de la formació permanent i el reconeixement de temps de programació fora de l’atenció directa als nens i nenes.

Aquest moviment s’expandeix per tot el territori nacional fartes de sentir l’abandonament institucional, som moltes professionals de totes les comunitats que considerem imprescindible que aquest nou paradigma que recull la legislació educativa es materialitzi en mesures reals que donin una resposta de qualitat d’acord amb les necessitats dels infants en aquestes edats.

Els organismes internacionals insisteixen que aquest cicle és la base sobre la qual es sustenta tot el desenvolupament i l’aprenentatge posterior, tanmateix, les ràtios es mantenen abusives, els recursos són escassos o absents i es promou constantment la funció assistencial davant de l’educativa a la qual tenen dret els nens i nenes de 0-3 anys.

En una societat cada vegada més individualista i amb famílies cada vegada més petites i amb menys xarxa de suport, les administracions utilitzen aquest servei educatiu com a mesura de conciliació a falta de polítiques respectuoses i reals per a elles. Així, les professionals som testimoni cada dia de com nadons de molt curta edat estan institucionalitzats durant jornades superiors a la laboral dels seus progenitors durant onze mesos a l’any.

Els països veïns de la comunitat europea, que tant esmenten els polítics quan els interessa promoure una nova llei, han implementat mesures de conciliació que garanteixen el dret dels progenitors a la cura dels fills i filles, mesures laborals que no inciten a donar una dosi d’antitèrmic amb l’esmorzar al teu nadó i creuar els dits per salvar la jornada laboral i que no et truquin de l’escola perquè el vagis a recollir.

No, no és responsabilitat de l’escola cobrir les necessitats de conciliació de les famílies. La pilota està a la teulada de les administracions. El cicle 0-3 és educació i el nostre col·lectiu se sent amb força per defensar els drets de la infància

Per saber-ne més…

Si vols aprofundir en el treball i les reivindicacions de les plataformes del 0-3 a diferents territoris, pots consultar els seus canals que presentem a continuació: