Autor: Redacció - Editorial Graó

Des de GRAÓ defensem amb convicció la necessitat urgent de millorar la qualitat de l’ensenyament. Però aquesta millora no es pot proclamar com un eslògan buit ni exigir com si fos un acte de voluntat individual dels docents. La societat i el sistema educatiu viuen instal·lats en una contradicció profunda i perillosa: demanem una transformació radical de l’educació mentre mantenim intactes els mitjans, les estructures i les condicions d’una escola construïda per a unes altres finalitats. Avui exigim una educació per a tothom, orientadora i no selectiva. Demanem una formació integral de les persones, que desenvolupi competències per a la…

La teoria feminista i la seva genealogia fa anys que analitzen les pràctiques i polítiques socials respecte a les cures allà on ens han ensenyat que aquestes són la base per a una vida digna. No són necessitats que apareixen en algun moment de la vida, sinó que, al contrari, són la base per al desenvolupament del dia a dia de tota persona. La realitat, però, és que vivim una crisi sistèmica profunda pel que fa a aquesta qüestió. Fa tres anys una pandèmia mundial ens va posar de manifest que tancant els centres educatius també passàvem el forrellat a…

Vinyeta d’en Joan Turu per a la secció “Milena en qüestió” de les revistes de Graó (Desembre 2021)

El concepte d’escola pública s’ha anat definint i redefinint en la nostra història contemporània. Com no podria ser d’altra manera, els fets historicosocials han tingut una forta incidència en els diferents moments que ha passat aquesta institució tan important per les persones perquè, en definitiva, és la que obre les portes a l’accés a la cultura, a l’educació i a la formació ciutadana sense distinció de classe social, creença religiosa, orientació sexual o qualsevol altre tipus de diferència. En la història recent, a partir de la transició a la democràcia, en aquesta definició, conjuntament amb altres agents, hi han tingut…

El ministeri ha publicat l’esborrany del Projecte de Reial decret pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació infantil. El professorat sol estar poc atent a aquests documents i menys ara, que està entregat a l’atenció de l’alumnat. Acostumats a actuar a l’escola d’acord amb les pròpies decisions, pocs senten inquietud davant d’aquest tipus de preceptes, que no confien que suposin aportacions que ajudin a millorar la seva pràctica educativa i donen per fet que tampoc els condicionarà. La veritat és que la concepció educativa que s’evidencia és més motiu de preocupació que no pas d’alegria. La proposta…

Impulsem un nou projecte anomenat «Educació basada en evidències» amb l’objectiu enfortir la transferència de les conclusions de les recerques científiques en l’àmbit de l’educació a la pràctica a les classes i a les escoles.

El dilema ens interpel·la en referència a aspectes profunds de l’essència educativa i, de la mateixa manera que els eriçons, aquesta situació complexa ens obliga a escollir: mantenim una distància prudencial, amb una relació superficial que no ens comprometi gaire o ens impliquem en una relació íntima, profunda i confiada gràcies a la qual ens puguem sentir veritablement importants en el cor de l’altra persona.

En aquest context d’incertesa hem de situar el paper de l’escola i l’oportunitat d’anar a les vertaderes arrels del que la justifiquen, a ella i a nosaltres els docents.

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.

Com la caiguda d’una gota damunt de l’aigua que s’escampa en cercles cada vegada més amplis, les petites iniciatives poden créixer i estendre’s, fins i tot encara que no arribem a ser-ne conscients. Petites accions de grans conseqüències en les quals l’escola hi té molt a dir.