Autor: Redacció - Editorial Graó
En aquest context d’incertesa hem de situar el paper de l’escola i l’oportunitat d’anar a les vertaderes arrels del que la justifiquen, a ella i a nosaltres els docents.
Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.
Com la caiguda d’una gota damunt de l’aigua que s’escampa en cercles cada vegada més amplis, les petites iniciatives poden créixer i estendre’s, fins i tot encara que no arribem a ser-ne conscients. Petites accions de grans conseqüències en les quals l’escola hi té molt a dir.
Per poder gestionar el nostre temps de forma adequada hem de saber prioritzar totes les activitats i tasques que hem de realitzar. Prioritzar significa classificar per ordre d’importància.
L’estiu de 1977 un grup de mestres entusiastes extremament joves comencen l’aventura de fer una publicació amb la intenció que pugui ser d’utilitat a d’altres mestres…
Mostrar-se natural, obert i flexible ajuda a establir una relació cordial i de confiança amb els alumnes i millora la predisposició a l’escolta a clase
Cal repensar el sistema educatiu des de la perspectiva orgànica, viva, real, posant-hi al centre la persona, tot incidint en aquesta nova ecologia de l’aprenentatge.
En el relat diari de moltes «escoletes» i «escolotes», la pobresa ja no és solament un tema de claustres ni de coordinacions. El relat diari també comprèn escenes de pati, de converses amb les famílies i amb l’equip, de lluita per la supervivència i la inclusió.
La cultura de l’avaluació és potser una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Però, realment, quina
cultura d’avaluació s’està promovent?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2026
