Neixen pocs nens i ho fan quan els pares ja són grans. Hem d’interpretar aquest fenomen com una denúncia d’una societat insensible a les necessitats dels infants i els adults. Esdevé necessari replantejar les relacions socials i les característiques de les nostres ciutats, perquè tornin a viure-hi les seves imprescindibles experiències d’autonomia.
Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.
La societat accelerada ens aboca a una educació la finalitat de la qual sembla que desaparegui enmig d’una quantitat incommensurable de continguts que mai no podrem acabar d’assimilar.
Al llarg de la seva trajectòria com a docent i investigadora, ha participat en nombroses activitats amb professorat i amb pares i mares d’educació infantil. Recentment, ho ha fet a través del projecte de la Unió Europea INCLUD-ED.
Les accions creatives no es desenvolupen en un espai neutre, sinó un en espai concret i determinat per un context històric i cultural. Aquest entorn defineix de manera absoluta les capacitats i possibilitats creatives de les persones.
«Hem après a superar dificultats que poden entorpir la vida diària i a educar en contínua relació amb el context. Hem incorporat aprenentatges que ens acompanyaran sempre.»
Així, en paraules, moltes escoles són iguals. El que les fa especials és l’equip humà que hi treballa. Què se sent més orgullós de mostrar cada centre?
El Diari de l’Educació, 2026