Browsing: Educació per a la convivència

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Vinyeta d’en Joan Turu per a la secció “Milena en qüestió” de les revistes de Graó (Desembre 2021)

El dilema ens interpel·la en referència a aspectes profunds de l’essència educativa i, de la mateixa manera que els eriçons, aquesta situació complexa ens obliga a escollir: mantenim una distància prudencial, amb una relació superficial que no ens comprometi gaire o ens impliquem en una relació íntima, profunda i confiada gràcies a la qual ens puguem sentir veritablement importants en el cor de l’altra persona.

L’aprenentatge entre iguals és cada dia més apreciat a l’entorn educatiu. No obstant això, aquesta idea no sembla que sigui tan clara quan parlem de formació del professorat. Expliquem l’experiència formativa de Lantziego Ikastola en aprenentatge cooperatiu i tertúlia dialògica

Aquest programa de prevenció de l’abús sexual infantil va adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys i està pensat per ser desenvolupat als centres docents. Pretén dotar els menors d’eines i d’estratègies perquè puguin identificar situacions d’abús i siguin capaços de demanar ajut. Cal acostar aquesta realitat a la comunitat pedagògica, perquè es tracta d’un problema freqüent i moltes vegades silenciat.

La senzilla tècnica de dibuixar un semàfor i de dotar cada color d’un missatge emocional ajuda a regular de manera apropiada la ira, una emoció negativa que condueix a la violencia.

A ningú se li escapa que l’escola ha de ser inclusiva, la societat així ho exigeix i el Departament d’Ensenyament, en el nostre cas, ho articula. Però, a l’hora de la veritat, fora de l’aula, la societat és inclusiva?

Que bé que es pugui identificar algú pel seu riure! El so d’una veu o la peculiaritat d’una rialla és una forma de conèixer els altres, d’acostar-s’hi, més enllà de la vista.

Neixen pocs nens i ho fan quan els pares ja són grans. Hem d’interpretar aquest fenomen com una denúncia d’una societat insensible a les necessitats dels infants i els adults. Esdevé necessari replantejar les relacions socials i les característiques de les nostres ciutats, perquè tornin a viure-hi les seves imprescindibles experiències d’autonomia.

«Els professors maputxes donem molt de valor al context, a la relació de la persona amb la natura i amb el món espiritual.»