Browsing: creixement humà

“No en té la culpa ningú que la teva filla ja sigui una adolescent, que s’hagi instal·lat en el mode esbroncada i que tingui per objectiu fer-te la vida impossible.”

De la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), presentem retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se

Neixen pocs nens i ho fan quan els pares ja són grans. Hem d’interpretar aquest fenomen com una denúncia d’una societat insensible a les necessitats dels infants i els adults. Esdevé necessari replantejar les relacions socials i les característiques de les nostres ciutats, perquè tornin a viure-hi les seves imprescindibles experiències d’autonomia.

“Els pallassos ens alimentem de les mirades. Quan mires als ulls i escoltes de veritat, passen coses sorprenents.”

En el relat diari de moltes «escoletes» i «escolotes», la pobresa ja no és solament un tema de claustres ni de coordinacions. El relat diari també comprèn escenes de pati, de converses amb les famílies i amb l’equip, de lluita per la supervivència i la inclusió.

«Justifica tu respuesta» són, com Santiago Moll diu, les tres paraules més repetides en contextos acadèmics des de fa dècades. Molt probablement, els que llegirem aquestes tres paraules recordarem amb certa mandra què volia dir trobar-se-les al final d’una pregunta de resposta fàcil.

El que fa que un ésser sigui humà és la condició de poder pensar que les coses no només són, sinó que tenen la possibilitat de ser (i de no ser) i de ser d’una manera diferent de com són.

Potser l’art de l’educació rau en l’art de la distància. En l’habilitat i el do de mantenir sempre la distància justa que demana cada moment, cada circumstància…

Les accions creatives no es desenvolupen en un espai neutre, sinó un en espai concret i determinat per un context històric i cultural. Aquest entorn defineix de manera absoluta les capacitats i possibilitats creatives de les persones.

«Més enllà de preparar-los per passar unes proves concretes, hem de vetllar perquè se’n surtin a la vida. Per què, si no, eduquem les criatures?»