Opinió

Infrafinançan l’escola pública i aquí no passa res

L’infrafinançament de l’educació a Espanya és un problema ja cronificat que fa més d’una dècada que s’arrossega. Les retallades pressupostàries que s’han implementat a conseqüència de la crisi financera no s’han revertit. Això col·loca el país en posicions sempre per sota de la mitjana de l’OCDE en relació amb la despesa pública per estudiant per a gairebé tots els nivells. Només es lliura educació infantil on les darreres dades indiquen que la despesa pública d’Espanya és molt similar a la mitjana de l’OCDE (87%) (OCDE, 2024).

La situació és molt més desesperançadora per a la resta de nivells, concretament per a educació primària. Espanya hi destina 10.181 dòlars per estudiant, mentre que la mitjana de l’OCDE és d’11.902. Per a educació secundària la despesa a Espanya és de 12.541 dòlars per estudiant, enfront dels 13.324 dòlars de mitjana a l’OCDE (OCDE, 2024) i en superior, per exemple, el 2021 la despesa pública a Espanya va ser del 2,19% del PIB, per sota de la mitjana de l’OCDE (4,2 (FECCOO, 2025).

Les noves dades que ha publicat el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports (MEFPD, 2025) no deixen cap dubte sobre que l’Educació, tal com l’entenem a la nostra normativa com un dret bàsic, universal i, per tant, gratuït, està molt lluny de ser un punt de l’ordre del dia de la reunió entre els polítics de torn.

Les dades confirmen que parlar d’infrafinançament de l’educació pública no és una hipèrbole malintencionada sinó un fet. A l’educació infantil el nombre de centres públics que han desaparegut en l’última dècada és de 1.312, mentre que s’han creat 559 centres privats.

A l’educació primària, les xifres tampoc no deixen cap dubte, s’han perdut 432 centres públics, mentre que se n’han creat 851 de privats.

Com sempre, els números globals no ens deixen veure les grans diferències que hi ha entre comunitats autònomes. A infantil, la comunitat autònoma que més centres públics ha tancat l’última dècada és Andalusia, amb 1.499 menys. El segueixen Catalunya (519 menys) i el País Basc (256 menys). La comunitat que més centres privats ha creat els últims deu anys també ha estat Andalusia 1.181 centres nous, seguida de Castella i Lleó (375 més) i les Canàries amb 349 centres privats d’educació infantil més.

Per a la Primària, Andalusia repeteix com la Comunitat Autònoma que més centres públics ha fet desaparèixer en els últims deu anys, un total de 1.001 menys; seguida de Canàries (392), Catalunya (313), Extremadura (267) i Castella i Lleó (189). Per la seva banda, la Comunitat Autònoma on més centres privats que atenguin aquesta etapa se n’han creat de nous ha estat la Comunitat de Madrid (359 més). Després, Andalusia (321), Comunitat Valenciana (163) i Múrcia (91).

En acabar l’any 2024, a l’informe de rendició de comptes del Govern d’Espanya s’argumentava que “Espanya és avui un país millor del que era fa sis anys, i el 2027 serà encara millor del que és avui”. En matèria d’educació no podem estar més en desacord: el desajust entre el creixement de l’escola privada i el conseqüent detriment de l’escola pública no deixa cap dubte. Malauradament, l’educació sembla el comodí a què recórrer en campanya electoral o del qual acordar-se quan es publiquen les avaluacions internacionals.

Fa alguns escrits ens referíem a la necessitat de garantir una educació pública de qualitat; avui, i a la vista de les dades, sembla més assenyat pregar que, almenys, hi hagi escola pública.

Referències

FECCOO. (2025). L’infrafinançament crònic de la universitat pública .

Ministeri d´Educació, Formació Professional i Esports. (MEFPD) (2025). Estadístiques ensenyaments no universitaris. Centres i serveis educatius. https://www.educacionfpydeportes.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/no-universitaria/centros/centrosyunid/series.html OCDE . (2024)