Entrevista

«Ja és hora que ens adonem del mal que li estem fent al planeta»

El Consell d’Infants del Museu és un espai de debat i trobada format per 16 infants (8 nenes i 8 nens) que cursen cinquè i sisè de primària a dues escoles del districte de Sant Martí, Els Porxos i Els Horts. Aquest actua com a un òrgan de participació a on es pren partit en decisions relacionades amb el funcionament de l’espai, els continguts i les activitats d’aquest equipament cultural.

Avui hem pogut entrevistar en Joel Abad Ruiz, un dels infants que actualment constitueixen el Consell d’Infants del museu per als propers dos anys. El nostre protagonista té 10 anys i viu al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona amb la seva família. Fa cinquè de primària i en el seu temps lliure li agrada jugar, escriure i llegir, és molt fan de la col·lecció Diario de un aldeano i de Jurásico Total. També li agrada fer esport, ara com a extraescolar fa piscina, però també ha fet bàsquet i taekwondo. Quan sigui gran li agradaria ser arqueòleg perquè, com bé diu ell, és una forma de conèixer el passat per cuidar el nostre futur.

Com vas viure que t’escollissin com a un dels consellers del Consell d’Infants del Museu d Ciències Naturals de Barcelona?

Ui! Vaig tenir molta sort perquè em va tocar ser la mà innocent i en el sorteig vaig treure el meu nom. La veritat és que em vaig posar molt content i em va fer molta il·lusió.

I ara que ja n’heu fet algunes, com són les reunions mensuals que aneu fent? Participes molt? T’està agradant això de ser representant i donar la teva opinió?

A la tardor vam fer el sorteig i al febrer van començar les reunions mensuals, que seran fins al maig. Aquest any són virtuals, perden una mica la gràcia, perquè no estem tots junts al voltant d’una taula i tenim sempre alguns problemes tècnics amb les connexions. I a més estem tots amb mascaretes i no ens podem veure les cares. Però esperem que l’any que ve puguin ser al museu com eren fins ara. En aquestes ens acompanya sempre la Montse Ballester i l’Albert Batlle, del museu, que dirigeixen una mica la sessió. I quan acabem la reunió ens envien sempre l’acte de la reunió per repassar el que hem treballat i per preparar els propers passos.

Reconec que a mi m’agrada molt participar i donar la meva opinió, i especialment en aquest espai que ens pregunten la nostra opinió com a infant i a més la tenen en compte. El Consell, a més, m’ha permès conèixer gent i fer nous amics.

Desprès d’aquesta experiència t’agradaria ser delegat de classe?

Ja ho vaig ser una vegada. Però no m’importaria repetir altre cop perquè se’m dóna bé.

Quina missió us han encarregat o com heu pogut participar en decisions del museu aquest any?

Aquest any ens han demanat participar en la creació d’una nova proposta educativa del Museu, una escape room virtual. Necessitaven ampliar les activitats online i nosaltres hi hem pogut participar i dir la nostra. Hem recollit idees de quina temàtica podria tractar, de com ha de ser la proposta del joc, etc. I junts hem anat definint com ens agradaria que fos aquesta nova proposta. Just ara ho hem presentat al mateix equip educatiu del museu i han recollit les nostres peticions per posar-ho en marxa. Ha estat un procés molt xulo!

Penses que els adults pregunten poc la seva opinió als nens i nenes?

És cert que normalment els adults no ens pregunten la nostra opinió. Recordo una vegada en una activitat amb cavalls, a una amiga meva li feien molta por. Penso que segur que ella hagués estat millor si abans un adult li hagués preguntat si la volia fer. Però també és cert que no tots són iguals.

Home, seria tot un detall que els adults ens preguntessin més la nostra opinió, sobretot respecte a activitats dirigides a nosaltres per la festa major, festivals, museus, etc. Potser es pensen que no som participatius o que no tenim res a dir, però s’equivoquen.

Existeixen tres consell d’infants de museus a Espanya. Creus que òrgans com aquest n’hi haurien d’haver més?

I tant, és molt necessari. Seria fantàstic que en d’altres museus, teatres i espais culturals existís aquest òrgan assessor que té en compte la mirada i l’opinió dels nens i nenes. Tot espai que programa activitats per a nens i nenes hauria de tenir en compte la seva opinió al respecte.

Per exemple, a la nostra escola Els Porxos també existeix un Consell d’Infants format pels delegats de classe. Aquest any estem treballant sobre el redisseny del pati. Hem demanat poder pintar-lo, i ja ho hem fet, i també una piscina de boles, a veure si també l’aconseguim.

De fet, saps que ara al maig tindrem la sort de fer trobada virtual amb aquests dos Consells d’Infants, el del Parque de las Ciencias de Andalucía a Granada i el Museo de las Ciencias dins la Ciudad de las Artes y las Ciencias de València. I ens han dit que vindrà de convidat el Francesco Tonucci.

Com a conseller tens un carnet especial amb el qual pots entrar al museus, amb dues persones més, al llarg de tota la teva vida. Ja l’has aprofitat?

Encara no l’he fet servir, però he estat al museu més d’una vegada amb la meva família. Ara que m’ho recordes ho comentaré als de casa per anar-hi de nou.

Quina és la part que més t’agrada del museu o del jardí botànic?

M’agrada molt la part de les taules interactives, a on pots construir i fer una mica el que tu vols.

Quina temàtica t’interessa més de la ciència i/o la natura?

Soc fan de la prehistòria i dels dinosaures. A més, una temporada a l’entrada del museu hi havia una figura d’un espinosaurus, i per dins del museu havies de seguir les seves petjades. Va ser molt guai!

Com veus la salut actual del planeta? 

La salut del planeta està bastant malament. Perquè el canvi climàtic, el desglaçament i la desforestació són mostres de què realment el planeta Terra no està bé.

Diries que la natura ens envia senyals i els humans no li fem cas? Quin paper participatiu de canvi hi podeu tenir els infants?

El planeta ens envia missatges a través de la natura. El virus de la covid19 és una mostra d’això. Amb el confinament tots ens vam haver de quedar a casa i per tant vam veure que els carrers de les ciutats es buidaven, els cotxes no circulaven, i les fàbriques paraven de produir. Durant molts dies no vam contaminar i la natura ens ho va agrair. Fins i tot els dofins es van acostar a les platges de Barcelona. Tot plegat va ser un senyal.

Els nens i nenes ja fem moltes coses. Per exemple, els adults gasten molt de paper imprimint documents i nosaltres el reutilitzem. Penso que podríem dir que es reutilitzi molt més el paper. Cal potenciar el tema del reciclatge a casa, és important reutilitzar paper, però també botelles de vidre i taps, recipients i bosses de plàstic que hauríem d’eliminar del tot. Els adults també ho fan a casa, ho fem i els meus avis també.

Com t’imagines que serà viure a la Terra en un futur?

M’imagino tot molt futurista de colors platejats i tons blaus clars. Vaja, tot molt més modern que ara. Fins i tot podríem treballar més digitalment per estalviar paper en un futur. També espero que la salut del planeta estigui millor. Ja és hora que ens adonem del mal que li estem fent al planeta, ja que acabem fent mal a tots els éssers vius que l’habiten, i per tant també a nosaltres. Si seguim així provocarem l’extinció de tots.