Reportatge

Jordi Balbín: “Les persones aprenen a diferents ritmes, però tothom pot tenir èxit matemàtic”

Facilitar l’aprenentatge de les matemàtiques, ajudar a estructurar els raonaments i fer pensar l’alumnat a l’aula van ser alguns dels propòsits pels quals l’any 2017 tres estudiants d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de Catalunya van decidir crear una acadèmia d’extraescolars de matemàtiques a Rubí. Eren l’Andreu Dotti, l’Àlex Espinet i l’Isaac Sayol, actualment director general, cap de tecnologia (CTO) i cap de producció (CPO) d’Innovamat.

La proposta va fer un pas endavant amb la possibilitat d’incloure-la dins del programa curricular i, per a això, els socis fundadors van comptar amb la col·laboració de dues professores amb anys d’experiència a l’aula: Cecilia Calvo i Laura Morera, totes dues doctores en Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals per la UAB. Així, van començar a treballar a 13 escoles de les comarques barcelonines del Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

El 2018, es va incorporar Jordi Balbín. Ell, graduat en Ciències Polítiques, havia estudiat amb l’Andreu Dotti, qui el va engrescar en el projecte i, avui dia és el responsable de l’àrea de Catalunya, Balears, Aragó i Andorra. “Anàvem escola per escola i explicàvem en què consistia Innovamat. Des del principi va tenir molt bona acollida. Hi havia una comprensió profunda dels continguts, una proposta curricular completa i una substitució dels llibres de text”, recorda Balbín, qui assegura haver visitat més de 1.000 centres educatius.

El projecte inclou material didàctic i formació docent per a les etapes d’infantil, primària i secundària. “Hem intentat dissenyar una proposta amb una intencionalitat molt concreta, que és que en una aula de matemàtiques s’ha de pensar. Hem d’intentar generar activitats que generin connexions entre els diferents continguts, que s’hagin de comunicar, que s’hagin de raonar”, assenyala.

“La clau és el docent”

Per a això, el plantejament d’Innovamat se centra a “donar bons consells formatius perquè cada activitat estigui molt ben justificada i que, a mesura que el docent va utilitzant la guia, vagi guanyant molt de criteri”. “La clau és el docent, que el docent tingui criteri d’autonomia, i la nostra responsabilitat és que la proposta estigui molt ben estructurada”.

Innovamat “no neix per declarar la guerra al llibre de text”, remarca Balbín, sinó que sorgeix com a proposta curricular completa que s’actualitza i que presenta tres nivells d’aprenentatge per mirar de ser més inclusiu, adaptar-se a les necessitats de l’alumnat i facilitar la tasca a mestres i professorat: “La diversitat és un dels reptes principals que té l’escola i la docència, i el que estem fent és intentar oferir molts recursos. De cada activitat hi ha tres versions: fem una activitat en quadern i sempre aquell quadern té una versió d’ampliació i una versió de suport”.

Balbín no promet cap fórmula màgica, i considera que per generar una bona atenció a la diversitat cal molt bona formació docent i que l’escola tingui recursos i mecanismes, entre els quals cita la codocència i la disminució de ràtios.

El pensament matemàtic

El plantejament és de quatre hores setmanals a l’aula. Els tres primers dies, per exemple, dilluns, dimarts i dimecres, es fan sobretot activitats de conversa i de diàleg matemàtic, i en la quarta sessió, que podria ser divendres, es posa en pràctica el que han après. “En matemàtiques, la pràctica és fonamental. Cal generar una pràctica més sistemàtica, més reproductiva; és el que et farà eventualment tenir molts continguts automatitzats. Perquè un alumne sigui molt bo multiplicant, ha de multiplicar molt, això és lògic. El que intentem és cuidar molt la fase prèvia a l’automatització; és a dir, abans de memoritzar les taules de multiplicar, per exemple, intentem cuidar molt el fet d’entendre què vol dir multiplicar, quins diferents models de representació té la multiplicació, perquè això és el que eventualment farà que la base de la multiplicació estigui sobre un pilar molt sòlid i que tingui molt de sentit. I, més endavant, et permetrà establir bones connexions i entendràs molt millor la seva cara oposada, que és la divisió”.

D’aquí sorgeix el concepte de pensament matemàtic, entès com un pensament estructurat, sistemàtic, i que busca patrons. “És molt important que, en una aula, l’alumne pensi”, insisteix Balbín. Com fer-ho? Un dels referents és Peter Liljedahl, membre de l’Associació de Professors de Matemàtiques de l’Estat de Nova York i autor del llibre ‘Building Thinking Classrooms!’ (‘Dissenyant aules per pensar en matemàtiques’) sobre didàctica de les matemàtiques, que va vendre més de 250.000 còpies. Posteriorment, es va traduir al castellà amb la col·laboració d’Innovamat.

Liljedahl parla de la necessitat de construir aules per pensar. Després de fer recerca a diferents escoles i instituts, va arribar a la conclusió que, a les aules, només un 20% de l’alumnat pensa, i que la majoria imita el que diu el docent o el que escriu a la pissarra (ell parla del terme ‘mimicking’), de manera que els estudiants el que fan és repetir un procés o un procediment d’una fórmula. En aquest sentit, defensa la importància del disseny i la gestió de l’activitat. “Nosaltres intentem estar en la intersecció, dissenyar molt bé l’activitat i orientar bé el docent sobre com gestionar-la”, resumeix Balbín.

Del Vallès al món

Vuit anys després d’aquella idea inicial de tres companys universitaris, l’empresa té un equip humà de 330 persones a tot el món, de les quals prop de 250 es troben a la seu central de les oficines de Sant Cugat del Vallès, que és on es troba direcció general, finances, equip d’operacions o equip de recerca, entre altres departaments.

A Sant Cugat, prop de 40 professionals treballen amb les escoles de Catalunya, Balears, Aragó i Andorra, mentre que la resta del personal es dedica a serveis globals. També tenen equips a València, Madrid, Sant Sebastià i Canàries, on treballen una trentena de persones.

La pandèmia sanitària de la covid i el confinament el març del 2020, lluny de fer-los perdre posicionament, tal com van arribar a pensar, va suposar tot el contrari. Van fer formacions a docents per videotrucada, de manera molt ràpida perquè la necessitat així ho demanava, i es van sorprendre de l’èxit de les connexions: més de 5.000 en 15 minuts, aconseguint aproximar-se encara més a l’escola.

Van superar amb escreix les expectatives i, a partir del 2021, es van decidir a internacionalitzar-se. A hores d’ara, estan presents a Itàlia, Mèxic, Estats Units, Xile, Colòmbia, Equador, Brasil i Perú. En total, Innovamat col·labora amb més de 2.400 escoles de nou països i 21.500 docents que fan classe a 490.000 alumnes.

El preu dels programes oscil·la entre els 25 i els 45 euros per estudiant, si bé la majoria de centres opta per contractar el rang més alt, atenent la continuïtat dels cursos. En el cas de Catalunya, dona servei al 30% dels centres i, d’aquests, prop del 80% són públics i el 20% restant són concertats.

Menys ansietat i més interès

“Durant aquests anys, hem observat que el problema de les matemàtiques és global”, analitza el responsable regional. “Nosaltres creiem que hi ha molt marge encara en el món per gaudir de les matemàtiques i per generar un aprenentatge que connecti més amb el món real”. Balbín parla de la necessitat de reduir l'”ansietat matemàtica”, entesa com una reacció emocional, un sentiment de preocupació i fins i tot de por a les matemàtiques. D’aquest concepte també en fa referència, per exemple, l’informe PISA, que recomana posar en el centre la comprensió i la reflexió per tenir una base sòlida abans que aprendre de memòria una fórmula.

“Hem d’intentar treure aquest component d’ansietat de les matemàtiques i que l’alumnat senti interès per les matemàtiques a partir d’entendre-les. Quan tu generes un coneixement estructurat a partir de la comprensió i entens el que estàs fent, tens èxit matemàtic. Les persones aprenen a diferents ritmes, però tothom pot tenir èxit matemàtic. Si ho fem a partir de la comprensió i de desenvolupar la competència matemàtica, i no tant a partir del mecanisme de la memòria, donarem moltes més oportunitats. Aquesta és la nostra visió del món”.

A nivell didàctic, Innovamat té com a referents tres institucions internacionals: la Freudenthal Institute  als Països Baixos, la Cambridge NRICH al Regne Unit, i el National Counsil of Teachers of mathematics (NCTM) als Estats Units, i comparteix la idea que les matemàtiques són una bona manera d’estructurar el cervell en termes de resolució de situacions problemàtiques i de raonament: “El pensament matemàtic és una gran eina a través de la qual construir bones capacitats de raonament. Un matemàtic és, sobretot, no un calculista, sinó algú que fa molts bons raonaments, que troba patrons molt bé, que interpreta les regularitats, i aquest tipus de pensament és el que és molt útil per a la vida”, sintetitza Balbín.