Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Coincidint amb el Dia Mundial dels Docents, les dues entitats han presentat avui una proposta que, afirmen, està en total sintonia amb la crida feta aquest estiu pel secretari general de Nacions Unides a l’informe Educació durant i després de la Covid19: “Cal fer passes audaces per crear sistemes educatius inclusius, resilents i de qualitat, adequats per al futur”, escrivia António Guterres. En aquest sentit, per Ismael Palacín (Bofill) i Eduard Vallory (Unescocat) l’emergència educativa a Catalunya no és nova, sinó que ja s’arrossega de fa molts anys i ara s’ha agreujat, i per això “ara més que mai toca tenir una política pública sistèmica, estable i compromesa, amb mesures reals i no només enunciatives, la situació sanitària no pot suposar un campi qui pugui pedagògic”, ha dit Palacín, en un missatge clarament adreçat al Departament d’Educació, però no només.
Com és sabut, la Fundació Bofill i Unescocat van ser dues de les entitats que van impulsar en el seu dia el programa Escola Nova 21, i aquests “15 compromisos per garantir que l’actualització educativa arribi a tothom l’any 2030” beuen directament dels aprenentatges d’aquell programa i, segons afirmen, el que busquen és precisament aquesta transformació de fons a deu anys vista. Palacín i Vallory han recordat també que mentre Escola Nova 21 va estar en marxa van veure passar diferents polítics amb responsabilitats educatives en els àmbits del Govern, el Parlament i les Diputacions, per això la seva idea és obrir una roda de converses amb les formacions polítiques per plantejar-los la proposta i que aquests compromisos. Segons Palacín, “volem que això sigui un acord ampli, perquè un pla a deu anys vol dir dues legislatures i mitja, en el millor dels casos, per tant és poc efectiu plantejar que això sigui responsabilitat només d’un govern”.
Un dels aprenentatges d’Escola Nova 21, segons Palacín, és que “hem entès que el canvi no és produeix només amb persones carismàtiques, sinó que la gran majoria de directors i directores poden pilotar un projecte de canvi si compta amb els suports necessaris, i que els docents volen majoritàriament aquest canvi i hi estan preparats”. Ara bé, ha advertit, “també hem après que els projectes de canvi basats en el voluntarisme s’esvaeeixen, a Catalunya hem tingut grans escoles amb grans projectes de canvi que no han perdurat, i per això el gran risc és la no sostenibilitat del canvi educatiu”.
La proposta s’ha presentat amb una llista de suport de 60 persones, entre les quals els directors i directores de trenta escoles i instituts vinculats a Escola Nova 21 i/o al Fòrum Futurs de l’Educació, i personalitats com l’exdirector de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza; l’exregidora d’Educació de Barcelona, Marina Subirats; el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals; o la presidenta de la Xarxa Mediterrània d’Àrees Marines Protegides, Puri Canals; a més d’altres molt conegudes en l’àmbit de l’educació com David Bueno, Neus Sanmartí, César Coll o Pilar Benejam. Tres d’aquestes persones (Marina Subirats i les directores Coral Regí i Dolors Oliver) han expressat aquest suport en persona durant la presentació.
15 compromisos a 10 anys vista
Dels 15 punts del document Educació 2030, 5 són “objectius de canvi” (autovaluació dels centres, pràctiques d’aprenentatge actualitzades, participació dels centres en programes d’acceleració del canvi, participació dels docents en formacions per al canvi i participació dels centres en xarxes col·laboratives); 5 són “mesures estratègiques” (establir criteris clars del que és una escola de qualitat, reconèixer els centres que més s’acostin a aquests criteris, garantir els recursos perquè les xarxes arribin a tots els racons del país, organitzar i protocolitzar l’actuació sobre els centres per arribar a 2.500 centres, i prioritzar els més desfavorits); i 5 són “reformes que hauria de recollir el pla des d’ara fins l’any 2030” (transformar la formació inicial i la selecció docent, impulsar un nou pla de formació contínua, reforçar l’autonomia dels centres descarregant-los de burocràcia, fer evolucionar les funcions i paper dels serveis educatius i de la inspecció, i reformar competencialment l’educació postobligatòria i la prova d’accés a la universitat).
Possiblement el punt més controvertit sigui el que fa referència al reconeixement explític dels centres que facin els deures a través d’algun tipus de qualificació, ja que les etiquetes sempre creen recels. Vallory ho ha defensat assegurant que “no té sentit que no s’utilitzin els centres de referència per ajudar el sistema a pujar el nivell, cal un pla per fer aquesta equivalència en qualitat a l’alça, la idea que millor no fer res perquè ningú no destaqui és nefasta”. “Tenim un sistema molt segregat des de fa molt de temps, i la causa no és aquesta”, ha afegit Palacín.
Avaluació d’Escola Nova 21
Al mateix temps, avui s’ha presentat també l’avaluació del programa Escola Nova 21, encarregada a uns experts externs, i la qual, segons Palacín i Vallory, constata “l’alt impacte de les accions de canvi intensiu que van tenir els 30 centres de la mostra representativa, així com la influència en l’orientació cap al canvi de les xarxes que van articular mig miler de centres, el que permet planificar accions d’actualització per al conjunt del sistema”. Així, consideren que els coneixements i procediments generats amb l’experiència Escola Nova 21 (però no només) permetrien “impulsar una gran acció de sistema”. En aquest sentit, expliquen, “l’avaluació d’Escola Nova indica que sense una estratègia concreta i ambiciosa per transformar el sistema educatiu, l’actualització no es produirà”.
Escola Nova 21 es va acomiadar el desembre de 2019 en un acte de cloenda al Cosmocaixa, el mateix espai on havia fet la seva presentació tres anys i mig abans. Coincidint amb aquell comiat, es va fer pública una primera avaluació a partir de les valoracions dels 29 centres que formaven l’anomenada mostra. Però quedava pendent una avaluació més extensa a partir de les impressions dels responsables dels 494 centres (les xarxes) que van participar en el programa. Aquesta avaluació final, en principi prevista pel primer trimestre de l’any, és el que finalment s’ha presentat avui, un document de 314 pàgines en el qual s’analitza l’impacte del programa i que, segons Palacín i Vallory, avala les propostes presentades avui.
“L’avaluació apunta que, si es vol estendre la transformació educativa, el sistema ha de donar resposta a 3 grans condicionants”, asseguren. Així, “per garantir una transformació educativa efectiva cal (1) clarificar quins objectius de canvi i en quina direcció es vol transformar, (2) cal establir programes públics ambiciosos per acompanyar el canvi dels centres educatius, i (3) cal impulsar reformes estructurals del sistema educatiu. Aquests grans condicionants són els que haurien de guiar un pla de transformació del sistema que es desplegui a 10 anys vista”.
