Opinió

La il·lusió del coneixement

El curs ha començat i a les escoles i instituts ja hi som tots, alumnes, mestres i altres aus; també els nostres pensaments, que planen per les aules, passadissos i patis. Heus-ne aquí una vintena caçats al vol.

1) Ensenyar és actuar amb simplicitat; no es pot ensenyar des de la complexitat. L’aprenentatge és complex, però ensenyar és tot el contrari.

2) Algunes maneres d’aprendre: llegir a sota d’un arbre, mirar el pas dels núvols, practicar el dolce fare niente, parlar del temps amb el veí…

3) Al cap i a la fi els ensenyaments del dia cauen en un pou profund i el veritablement important de tot plegat és saber pouar quan fa falta.

4) Els mestres diuen que el 60% del rendiment escolar es deu a la família, i les famílies diuen que el 60% es deu als mestres. I si ens posem d’acord?

5) Em pregunto què s’inventaran quan les competències bàsiques deixin de ser obligatòries, les competències bàsiques postobligatòries? Agafa’t!

6) Una de les coses més difícils d’aprendre és que la vida no és justa. Per això és tan important no ensenyar-ho.

7) Estic segur que tard o d’hora, el primer dia de curs, la directora entrarà a l’aula i ens connectarà un xip que ens farà de mestre.

8) Vaig llegir que el pitjor enemic del coneixement no és la ignorància, sinó la il•lusió del coneixement. I vaig pensar: entesos, senyor Hawking.

9) Aconseguir d’aprendre no hauria d’estar renyit amb ser ensenyat, però els mestres haurien de passar de puntetes davant dels qui ho intenten.

10)Ahir la mestra ens va dir que s’han acabat les classes de pupitres en filera i de discursos interminables i al cap de tres quarts de xerrameca encara s’explicava.

11) Avui les classes estan tan ben programades que abans de demanar-nos que fem una feina ja ens fan sentir culpables de no fer-la a temps. Uf!

12) Si aprenem un 10% del que llegim, un 20% del que sentim, un 30% del que veiem i un 90% del que diem i fem, no sé per què anem a escola.

13) Sovint tinc la impressió que les coses que faig a l’escola no tenen res a veure amb les coses que hauré de fer quan ja no hi sigui.

14) M’han dit que sóc un alumne del segle XXI, que aprèn amb uns mestres del segle XX que utilitzen metodologies del segle XIX. Per tant, un respecte.

15) Havia de fer una redacció i vaig pensar que la mà no sap allò que la ment escriu. Em va semblar que era un bon tema, fins que la mestra em va dir que fes bona lletra.

16) Memòria? Sort que oblidar les lliçons és la millor manera d’aprendre-les perquè repassar un concepte és reaprendre’l amb molta més eficàcia.

17) Qui sap quan arribarà el dia que no caldrà anar a l’escola perquè ja ens hauran programat per ser persones preparades sense intermediaris.

18) Aprendre a respectar els companys pot ser un camí difícil, però ple de recompenses. Quan sigui gran qualsevol d’ells podria donar-me feina.

19) El millor secret dels infants no consisteix en anar a l’escola, sinó en saber per què s’hi va.

20) I si l’educació consistís, simplement, a donar dignitat a les persones? Daixò, i l’escola inclusiva, quan?