«Els vincles a l’escola amb les persones significatives no són opcionals, són essencials»
Jerome Seymour Bruner
A la primera infància, els infants necessiten crear un vincle afectiu amb els adults de referència, ja que si no es crea pot ser que no s’arribi a un bon desenvolupament físic, emocional o cognitiu. Però com es crea aquest vincle?
Hem de tenir molt clar que un nadó o un infant és un ésser humà amb capacitats i drets. Hem de veure que són capaços, que ens entenen i tenir empatia amb ells. Tenir aquesta mirada cap a la primera infància de respecte i consciència cap a ells i les seves necessitats ens ajudarà a crear un bon vincle.
Els moments de cura i la vida quotidiana en el procés de la primera infància són aquells que ens porten a establir un vincle d’afecte i seguretat amb els infants. Acompanyar-lo i cobrir les seves necessitats ajuda a fer que l’infant se senti segurs amb l’adult que el cuida, i que li ofereix el seu sosteniment.
És molt important com ens relacionem amb ells i explicar el que anem a fer en cada moment en els moments de cura. Un exemple és el moment de canvi de bolquer, sovint desprestigiat i poc valorat quan és un dels moments clau per crear un vincle afectiu. És un moment molt íntim entre infant i educadora. A l’hora de fer el canvi és important explicar al nadó o infant el que fem i el que anem fent i acompanyant amb paraules i complicitat de mirada durant tot el procés. “Veig que portes el bolquer ple de pipí, necessito canviar-lo”, “agafa’t aquí si ho necessites”, “traiem els pantalons, ara el bolquer”, etc.
Els moments de cura i alimentació ens ofereixen moments d’exclusivitat amb aquell infant que hem de saber aprofitar per crear vincle.
Els infants necessiten ser vistos i escoltats, sentir-se segurs i protegits. Han de sentir que els adults de referència s’interessen per ells. Hem de buscar un equilibri entre la construcció del vincle de seguretat i el respecte a l’autonomia de l’infant tenint sempre en compte el seu moment evolutiu.
És important que, com a acompanyants a la primera infància, els oferim aquest vincle, hem de pensar i ser conscients que l’acolliment de l’adult farà que l’infant confiï en el món.
Els infants han de sentir que els adults de referència s’interessen per ells, i els adults hem de buscar l’equilibri entre la construcció d’aquest vincle de seguretat i el respecte a la seva autonomia
Per això es necessari crear un espai acollidor i adequat a les seves necessitats, oferint una escolta activa i observant el que necessita cada infant, amb la mirada, amb el contacte, oferint seguretat, parlant-los, a través dels jocs de falda, atenent les seves necessitats i cobrint-les, oferint rutines, límits i sobretot quotidianitat.
Necessiten límits i normes socials, a través de la persona de referència amb qui tenen el vincle. Aquests límits i normes socials les necessiten per sentir-se segurs i ubicats en el temps. Un infant confiat i amb un vincle segur amb l’adult que l’acompanya és un infant que desenvolupa la capacitat d’acció i de fer.
Un bon vincle i una unitat entre acompanyants i famílies, el fet que els infants vegin que tot el seu món esta connectat, ajudarà a oferir un bon vincle. L’adult ha de donar una bona qualitat de relació per a un bon desenvolupament. Si creem un bon vincle l’infant podrà desenvolupar la seva activitat autònoma i desplegar les seves capacitats.
De vegades a les estances ens preocupem a preparar moltes propostes i deixem de banda el més important, que en la vida quotidiana és el tot, i primer de tot, abans de qualsevol altra proposta, els infants necessiten sentir-se segurs i tenir el vincle amb les mestres que els acompanyaran en els primers anys de la seva vida.
