Opinió

L’educació antiracista no és opcional, és imprescindible  

Cada matí, molts joves migrants pugen al tren per anar a l’escola o a la feina. Alguns d’ells expliquen que la gent els mira amb desconfiança, que canvien de seient quan s’asseuen a prop o que els vigilen com si fossin un perill. Aquest tipus de racisme quotidià, sovint silenciat, és una realitat que afecta el benestar i l’autoestima de moltes joves. Alhora, no només es dona en els espais públics, sinó també en els més propers, com en els entorns educatius. Davant d’aquesta situació, quines accions poden emprendre els equips educatius per combatre el racisme? Com podem eradicar el racisme en els centres educatius i oferir suport a les persones que el pateixen?

La urgència i el racisme: una lluita desigual 

Molts joves migrants tenen necessitats immediates: regularitzar la seva situació, trobar feina, evitar quedar-se al carrer, entre d’altres. En aquest context d’urgència, el racisme podria quedar en un segon pla. Per a evitar-ho, cal preguntar-nos: Estem contribuint a reduir les desigualtats i a la creació d’una societat intercultural? Treballem des d’una perspectiva realment antiracista? Proporcionem eines per entendre i afrontar aquestes situacions? 

El paper de l’educació: eines per actuar i transformar 

Crear espais segurs i acollidors és essencial, però no suficient. L’educació també ha de dotar de recursos pràctics per entendre i combatre el racisme. En el context actual, en què els discursos d’odi contra persones migrants i racialitzades han augmentat de manera alarmant, no n’hi ha prou amb dir “això no hauria de passar”. Cal establir mecanismes concrets per detectar actituds, creences i estereotips (conscients i inconscients) i transformar-los.

Abans de res, és necessari que com a educadores ens qüestionem les nostres pròpies intervencions i el racisme interioritzat per, d’una banda, no normalitzar situacions discriminatòries i, d’altra banda, poder ensenyar com respondre, com defensar drets i com gestionar emocionalment aquestes situacions. En un moment en què les persones migrants i racialitzades són presentades com una amenaça en un 26% dels discursos d’odi (OBERAXE, 2024), el nostre paper és clau per desmuntar aquestes narratives i oferir estratègies per enfrontar-les.

Qüestionar-nos a nosaltres mateixes i debatre sobre les eines que tenim per identificar i abordar els comentaris o comportaments racistes, fins i tot si són subtils o aparentment innocents, resulta fonamental. Davant la normalització del racisme i la seva creixent presència, l’educació ha de proporcionar no només consciència, sinó també eines efectives per intervenir-hi, transformar la nostra mirada i actuar davant d’aquestes situacions.

Preguntes per qüestionar-nos les actituds racistes com a educadores 

En la pràctica educativa esdevé essencial trobar maneres de poder qüestionar-nos les intervencions des d’un punt de vista intercultural, així com establir espais de reflexió i retroalimentació per a transformar i combatre els discursos d’odi. Algunes de les preguntes que ens podem fer per a qüestionar-nos són: 

• Tinc una mirada antiracista transversal en totes les intervencions que duc a terme?  
• Faig un ús curós i antiracista del llenguatge?  
• Tinc algun prejudici, creença o estereotip interioritzat cap als col·lectius amb els quals treballo? 
• Tinc eines per intervenir quan detecto actituds o comportaments racistes en companys i companyes de feina?  
• Les eines que faig servir són efectives i contribueixen a reduir el racisme i a una transformació real?  
• Com reacciono davant comentaris o actituds racistes dins l’aula? 
• L’alumnat se sent en un espai lliure de discriminació? 
• Estic creant un espai segur perquè l’alumnat pugui parlar sobre les seves experiències de discriminació? 
• Soc capaç d’acceptar crítiques i estic oberta a escoltar les opinions de l’alumnat i d’altres membres de l’equip? 
• Assumeixo responsabilitat si se m’assenyala una actitud racista? 
• Canvio les meves intervencions i actituds quan detecto que poden ser perjudicials per a algun col·lectiu minoritari?  
• La dinàmica i la distribució dels espais permeten la creació de vincles interculturals? 
• Es dona visibilitat i importància a totes les cultures i orígens presents en el grup? 
• M’he aproximat i informat suficient sobre totes les cultures i orígens presents en el grup? 
• Els continguts amb els quals treballo tenen una perspectiva intercultural?  

Estratègies per combatre el racisme a l’aula  

• Converses guiades: No esperar que el tema sorgeixi d’un cas concret, sinó generar espais on puguin compartir experiències i estratègies de resistència, així com treballar l’assumpció de responsabilitat i la gestió d’aquests tipus de situacions.  
• Aprendre des de l’experiència: Parlar de racisme no des d’una perspectiva teòrica, sinó des de situacions reals viscudes. Parlar de com actuar davant la discriminació en el transport públic, la feina o el lloguer d’un pis, per exemple.  
• Referents propers: Presentar persones racialitzades en diferents àmbits professionals per visibilitzar diferents camins possibles, així com donar a conèixer i apropar-nos a col·lectius i iniciatives comunitàries transformadores. 
• Educació emocional:  Generar espais de gestió emocional i cura davant la violència racista. Informar que com a comunitat tenim una part de responsabilitat i ensenyar, també, que no sempre cal enfrontar-se directament, que cuidar-se també és resistir.  

Una educació que es prepari per a la realitat 

La comunitat educativa no pot eliminar el racisme estructural, però sí que és un agent clau de canvi. Cal comprometre’s per combatre’l des de les aules: generar espais lliures de racisme i transmetre aquesta importància a les persones que acompanyem, tot preparant-les per detectar-lo, afrontar-lo i combatre’l. L’objectiu no és carregar-les amb una lluita més, sinó dotar-les d’eines perquè no se sentin soles davant d’aquesta realitat. Connectar educació i antiracisme no és un luxe, és la nostra responsabilitat.