Autor: Francesc Reina
Pedagog. Ha estat director del Col·legi Popular gestionat pel moviment associatiu de Badalona i Santa Coloma, i professor de les facultats de Pedagogia i Sociologia de Barcelona, Girona, Múrcia, València i Xile. És professor a la Uned i mediador. Autor de 'Desde la soledad del banco' (Círculo Rojo)
Un dels problemes més interessants i més difícils amb què ensopeguem a cada instant és el de la bona lectura. L’homme et la Terre, Elisée Reclus. Parlar de cibernètica és fer-ho des d’allò transversal: entre la tecnologia i la història, des de l’antropologia al fet educatiu (la pedagogia de l’aprenentatge).Es podria interpretar com un aparell, però aquest enginy beneficia la cultura en un sentit total, relacional. Es tracta d’un procés de regulacions: detecció de resultats, contrast d’objectius per tal de reduir la diferència entre el que s’ha realitzat i el que voldríem, és a dir, aconseguir un resultat que afavoreixi…
Allà on es pot escoltar, habita l’art dels somnis, una clau per obrir les coses. Correm el perill de perdre els records; per això, captar la memòria és la gran preocupació dels qui intentem educar i educar-nos; és l’eina essencial de la intel·ligència, l’òrgan de l’aprenentatge. Recordar ens proposa gaudir d’habilitats per a quantiosos esdeveniments, també per saber aturar-nos i no tornar a trepitjar les cendres de tants desastres anteriors. Però ja ho sabem, les recordacions estan plenes de matisos, errors, contradiccions i descontents tràgics. Avui s’expandeixen els relats com a fabricants d’una urgència cultivada; al llarg de fotografies, entre…
Només es pot tenir fe en el dubte, comentava qui va ser director del museu de la Ciència, Jorge Wagensberg; potser una de les actituds més enginyoses. No obstant això, encara que sempre hi ha gent sàvia i assenyada, treure el cap al dia a dia suposa trobar exemples que posen en qüestió aquesta condició. És a dir, persones amb gran capacitat poden cometre greus errors. Els sàpiens van donar peu a un concepte ampli de cultura (incloent-hi l’art, l’entreteniment, els costums, les creences…): aquella destresa que serveix per resoldre els problemes que ens afecten i ens permet seguir evolucionant. Allà on rau…
Hi ha paraules que no deixen dormir, però ajuden a despertar Galeano Un bon ús de la història facilita comprendre millor per prendre bones decisions. Aprendre a conviure entre persones que hem passat d’un codi moral únic a un de plural no és fàcil, i en això estem. Les societats occidentals no ofereixen un panorama tranquil·litzador al voltant dels drets: l’escassetat de recursos, la manca d’interès per les necessitats dels més fràgils, poc diàleg es fan objectius difícils quan hi ha corrents que obliden respectar dignitats. Però la paradoxa del desenvolupament continua obrint llindars: “Les emocions s’han instal·lat dins el…
Anomenem comunitats d’aprenentatge a un conjunt de persones que treballen mà a mà, en col·laboració, per assolir metes comunes; compartint coneixements i experiències en entorns propicis a un diàleg tan igualitari com possible. Es basen en la idea que la participació és la clau per a la convivència. Creure que l’escola és l’únic lloc on s’ensenya i s’aprèn és quedar-se bocabadats en mirar-nos el dit. Per sobreviure, per créixer, tot grup natural necessita aplicar-se. L’educació va de com ajudar a adquirir hàbits i per això cal exercitar la memòria, doncs l’autonomia ens ha arribat a través de l’obediència; malgrat tot,…
Sapere aude Aconseguir més humanitat suggereix continuar provocant canvis a l’inconscient col·lectiu i impedir així que es normalitzin les barbaritats; per això, a prop de l’esperança, cal afegir una mica de ràbia, imprescindible també per mantenir viva la defensa de drets. Els canvis són dinàmics, les opinions varien amb el temps. Idees que abans ens poguessin semblar desgavellades, a hores d’ara poden ser acceptades. Així ho va proposar Joseph Overton amb la “metàfora de la finestra”, de com es transformen valors i creences sobre allò correcte o incorrecte mitjançant sistemes de persuasió -com els mitjans de comunicació- tot proposant un…
Si he de morir, has de viure per explicar la meva història Refaat Alareer Disfressar lletres per evitar la persecució ha estat sempre un recurs per sobreviure a llocs lletjos que humilien el pensament. Les metàfores ens ajuden a descriure els sentiments. Fet i fet, la llibertat sovint comença pels peus, de fugir quan tot se sembra d’espant; quan es cullen sorolls, a vegades no hi ha més remei que desaparèixer perquè les coses no vagin a pitjor, com passa a les presons on les tasses de cafè són tan fredes com les cel·les. “N’hi ha els qu ese saben de…
La imaginació ens ajudarà a escoltar allò que amaga el soroll, Manuel Rivas. Cal esforçar-se en promoure espais de reflexió davant la superficialitat, diu Svend Brinkmann. Pensar per solucionar problemes és prou important, però també ho és revisar les pròpies creences, dedicar-nos a qüestions creatives, desprendre’ns de la utilitat immediata. A més de cooperativisme, ens cal molta justícia. El poder de les elits econòmiques, usat com un recurs per apropiar-se del control, necessita nous matons per segrestar les paraules i normalitzar els enfrontaments, per trepitjar la llum tot repetint el leviatà hobessià que entorpeix la fraternitat confonent les idees amb…
Al grup d’adolescents i joves de la Fundació Salut Alta de Badalona Per traspassar la pell sense esquinçar-la, és a dir, sense culpes, cal atansar-se a les seves festes d’ensurts i versos. La tasca de l’educació ha de complir un interès comú en tots els seus àmbits: universalitzar-la sense reduir-la a un espai de coneixement concret; la tasca científica és la invenció de respostes pràctiques a tots els camps de la vida. Caldrà saber-ne més per entendre millor, perquè les coses són complicades i quan no som protagonistes de la nostra pròpia història, arriba sense voler-ho el valor del silenci,…
«Humanitzem el que ens passa a còpia de parlar-ne, i en fer-ho aprenem a ser humans» Hannah Arendt Hi ha pobles que no desapareixen, reben el seu llegat a través del llenguatge, mitjançant les lleis, les tradicions, les institucions o l’acceptació de formes d’autoritat (pròpies i externes). Un equilibri delicat entre les necessitats i els interessos. Tanmateix, moltes cultures han pogut aixecar-se sobre les ruïnes malgrat la crueltat dels seus dominadors, transmetent a les seves generacions els codis més savis per així adaptar-se als requisits dels entorns. Ara per ara, a molts indrets no és permès que els conflictes atemptin contra…
