Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un dels problemes més interessants
i més difícils amb què ensopeguem a cada instant
és el de la bona lectura.
L’homme et la Terre, Elisée Reclus.
Parlar de cibernètica és fer-ho des d’allò transversal: entre la tecnologia i la història, des de l’antropologia al fet educatiu (la pedagogia de l’aprenentatge).Es podria interpretar com un aparell, però aquest enginy beneficia la cultura en un sentit total, relacional. Es tracta d’un procés de regulacions: detecció de resultats, contrast d’objectius per tal de reduir la diferència entre el que s’ha realitzat i el que voldríem, és a dir, aconseguir un resultat que afavoreixi canvis positius, l’equilibri adient entre l’estructura i els mitjans; l’ajustament, l’eficàcia, l’evolució, superar-nos per trobar una satisfacció comuna…
Una ciència per al control preventiu: intel·lectual, reflexiva, de creació raonada –també emocional– amb la intenció d’una millora de les societats conscients.
En definitiva, una comunicació amb tres dimensions: la personal, l’organitzativa i el factor tècnic, que estimulin la llibertat quan atenen les pertorbacions, que optimitzi l’error -les seves deficiències- observant dificultats i augmentant les possibilitats de superació, una síntesi politico-econòmica-ecològica en contacte estret amb les institucions i amb la necessària interdisciplinarietat dels coneixements que es donen entre les diverses combinacions interno-externes. La biologia ens ho segueix explicant prou.
La tendència cap a la corrupció o la decadència reclama el necessari equilibri per democratitzar els intercanvis, perquè no es confonguin els mitjans amb les finalitats, perquè l’ús interessat del poder pels mitjans de comunicació no frustri ni menyspreï noves motivacions.
La tranquil·litat pot augmentar la confiança i, sovint, resulta més intel·ligent atendre els efectes, que no pas cercar les causes que provoquen el malestar
Les estructures no operen sols en el buit, no són neutrals, sovint són perjudicials (no són caixes negres). Precisem d’organitzacions flexibles que aprofitin els problemes i atenguin les necessitats tot optimitzant les coordinacions, comunicant els acords, fomentant la col·laboració, compartint decisions i canvis de metodologia que permetin consensuar les diverses mirades front les opinions perifèriques que tant perjudiquen la funcionalitat de les coses. La comunicació és un factor difícil de gestionar: pot ser problemàtica, fluida o neutra, pot marcar i abusar d’allò que es veu i s’interpreta. Les situacions reforcen, debiliten o ataquen els fets de manera circular (no existeix principi i final sinó globalitat) on les causes s’influencien recíprocament. La tranquil·litat pot augmentar la confiança i, sovint, resulta més intel·ligent atendre els efectes que no pas cercar les causes que provoquen el malestar: les fragmentacions burocràtiques quan no es mesura el curt-mitjà-llarg termini, o quan s’estima més pensar en les preferències d’un temps de mandat relativament curt per estalviar-se planificacions valentes.
Abandonar els protocols de detecció d’abusos (les ombres de sistemes aïllats clamen al desordre), el debat inacabat de la submissió de la gestió pública en mans de la privada, la vindicació de conèixer experiències que ens permetin ser millors persones; l’anàlisi de la realitat amb criteris ètics i amatents a les noves particularitats socials allunyades, ja, de les velles condicions de vida anteriors.
Cal poder arribar a fites semblants tot i utilitzant camins diferents, amb oportunitats de canvi en els sistemes, tenint en compte els seus protagonistes; millorant les respostes, creant espais pel debat.
