Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a Ayuda en Acción
“Si totes les persones som iguals… per què existeixen aquestes diferències?”. Aquesta pregunta no és fàcil de respondre si ets un nen i el teu amic de l’Amèrica Llatina, amb el que t’escrius i comparteixes il·lusions, que té la mateixa edat i somnis que tu, no compta amb les mateixes oportunitats pel simple fet d’haver nascut en una zona amagada per a la resta del món. Aquesta mateixa pregunta es torna encara més incòmoda si l’amic que ho està passant malament és el teu propi company de classe.
Des de la seva fundació el 1981, en Ayuda en Acción treballem la figura de l’apadrinament com una eina solidària que va més enllà de l’aportació econòmica. Un dels aspectes més significatius en aquests anys ha estat comprovar com els adults que apadrinen incorporen els més petits del seu entorn en la relació amb els nens de les comunitats amb què col·laboren. La relació d’amistat entre nens d’Amèrica Llatina i Espanya no només contribueix a millorar la situació de vulnerabilitat de milers de nens i famílies. A més, aprenen a conèixer altres realitats i aprofundeixen sobre el valor de la solidaritat i l’amistat. Aquest aprenentatge facilita en gran mesura les seves primeres reflexions sobre la desigualtat, la pobresa i la injustícia.
En Javier, de 8 anys, pregunta al seu pare per què el seu amic Carlos, del Perú, triga dues hores a arribar a classe o per què ha d’ajudar al camp a la seva família quan acaba el col·legi. La Paula té 6 anys i no entén per què la seva amiga Cinthya d’El Salvador ha hagut de deixar el col·legi i traslladar-se amb els seus germans a un altre lloc perquè els seus pares puguin trobar feina. En Nicolás, de 10 anys, viu a Cornellà i els seus pares no poden pagar la llum de casa, ni el menjador que li garantia una alimentació equilibrada. No podrà explicar als seus companys d’aquí a uns dies que se’n va anar de vacances.
Aquestes històries del Perú, El Salvador i Espanya descriuen l’aclaparadora realitat en què viuen milions de famílies en el món. La pobresa infantil s’obre pas sense respectar el passat, continent o història. Les dades hi són i són demolidores. A El Salvador, 7 de cada 10 nens no gaudeix de drets tan bàsics com una bona alimentació, una bona salut o un bon habitatge. A les zones rurals de Perú, més d’un 30% de nens menors de 5 anys té desnutrició crònica i el 40% pateix algun tipus d’anèmia. A Espanya, 1 de cada 3 nens viuen ja en risc de pobresa.
Un cop més, aquestes xifres no fan més que confirmar que, en situacions de desigualtat, els menors sempre surten més malparats. Si es mantenen, quin impacte tindrà en les generacions venidores? És important que els nostres fills entenguin que ser diferents és una cosa que ens enriqueix i que hi hagi diferències és una cosa que ens empobreix. En primer terme, a qui pateixen aquestes desigualtats i finalment a tots per fracassar en un model que mai ha acabat de funcionar. Si els més petits no entenen per què es produeixen aquestes diferències, si no aconseguim que reflexionin des de molt aviat sobre tot el que els envolta, podrien arribar a acceptar el que passa com a part d’una herència natural que preval en el temps, sense una necessitat real que ningú ho canviï
En moltes ocasions comptem amb els nens com a ciutadans del futur, sense tenir en compte que també ho són del present. El futur té alguna cosa de mentida. A mesura que sembla apropar-se, s’allunya irremeiablement. Aquesta és la realitat per a milions de famílies que no compten amb un present per solucionar el seu futur. La infància té dret a tenir una bona alimentació, a anar a l’escola, a jugar… però la realitat és que milions de nens no poden anar a l’escola, no tenen prou aliments o han de treballar per ajudar les seves famílies.
Afortunadament, algunes senyals resulten esperançadores per treballar canvis que propiciïn altres canvis. Són moltes les persones sensibilitzades per combatre les situacions d’injustícia que ens colpegen. D’altra banda, la lluita per la dignitat i els drets al servei d’aquells que pitjor ho estan passant, semblen estar més que mai en l’agenda de moviments socials i partits polítics. Tot això, llança una mica de llum per tornar a l’essencial: l’educació en valors com a punt de partida.
Des de les ONG, hem de seguir acompanyant aquests canvis i posar a disposició totes les nostres eines, il·lusió i experiència. A Ayuda en Acción ens hi hem posat. Comptem amb un innovador projecte que permet als més petits ser protagonistes del canvi social i que aprenguin el que poden fer per millorar la vida d’altres persones. “L’Apadrinament en Família” combina aprenentatge i diversió. Tot, a través de material educatiu i d’oci i de la correspondència que s’intercanvien amb els seus amics d’Amèrica Llatina, coneixent la realitat d’altres llocs del món.
Les escoles són també una part indispensable en els processos de transformació social dels nens i les nenes, per això treballem amb elles a través del nostre programa educatiu Ahora Toca… que ofereix propostes col·lectives, originals i flexibles que involucren tota la comunitat educativa. El programa, del qual acabem de llançar la seva quarta edició, pretén ser una eina que doni suport als docents en la seva tasca d’aconseguir que els seus alumnes i les alumnes no només sàpiguen molt, sinó que també siguin persones solidàries i compromeses amb el món que els envolta .
Tant a casa com a l’aula, és fonamental obrir una nova finestra al món als nens perquè puguin mirar-lo de forma diferent: amb curiositat, amb responsabilitat i sobretot amb ganes de millorar les coses que no funcionen. Per Ajuda en Acció, l’educació en valors és la nostra finestra. En definitiva, canviar per al canvi.
