Opinió

Les capses de la memòria

Jordi Badiella és professor a l’Escola el Cim de Terrassa i membre de la xarxa Espurn@

En el marc de la commemoració del tricentenari de la Guerra de successió, al llarg del curs que acabem de deixar, els alumnes de l’Escola el Cim de Terrassa han fet un treball, Les capses de la memòria, que consta de tres elements: una exposició, una activitat de geolocalització i un web. Aquest treball amb fonts (TAF) s’ha realitzat a partir de sis documents extrets de l’Arxiu Històric de Terrassa sobre els efectes de la Guerra de Successió, i s’ha exposat a l’esmentat arxiu, a la Biblioteca Central i a la Biblioteca del districte 5 de Terrassa abans de ser mostrat a la biblioteca de l’escola.

A la llar, infantil i primària, la feina va consistir a treballar i viure les emocions com ara la ràbia, la por, etc., i a fer-ne un treball plàstic. Aquesta feina es va sintetitzar en l’exposició: els alumnes de la llar i d’infantil van encarregar-se de pintar un lateral de l’exposició amb els colors de les emocions que hem dit, i els alumnes de primària es van encarregar de l’altre lateral, que van pintar amb els colors de la guerra a la ciutat i de la guerra al cel. Una vegada acabada l’exposició, tots els alumnes de l’escola van visitar-la per recordar el treball que havíem fet sobre les emocions i conèixer una mica més la història de la nostra ciutat.

Al web hi ha una guia didàctica perquè els mestres puguin explicar dues coses als seus alumnes. Una: que les guerres són més que un enfrontament bèl·lic i que es actuacions de la gent abans, durant i després del conflicte ens en donen una visió molt interessant des del punt de vista històric. I dues: que amb la visita a aquesta exposició coneixeran els efectes de la Guerra de Successió a Terrassa, que va tenir el seu punt culminant el setembre del 1713, un any abans que les tropes de Felip V derrotessin la resistència de Barcelona.

Vam fer l’exposició a l’escola entre el 23 i el 28 de febrer. La van visitar tots els alumnes amb els seus mestres i també vam convidar-hi les famílies. Del 19 de març al 10 d’abril, vam instal·lar l’exposició a l’Arxiu històric de Terrassa, que és el lloc d’on van sortir els sis documents amb els quals ens vam inspirar. Després, l’exposició va tornar a l’escola i, més tard, del 6 al 16 de maig la vam instal·lar a la Biblioteca Central de Terrassa. Després va tornar a estar instal·lada a la biblioteca de l’escola, i ara, fins el 20 de juliol, s’exposa a la Biblioteca del districte 5 de Terrassa.

Però què explica, aquesta exposició?

Les capses de la memòria recull sis documents, el primer, datat el 1705 i el darrer, el 1921. Són documents, doncs, que ens parlen dels efectes de la guerra des de vuit anys abans que passés per Terrassa, fins a vuit anys després, quan la situació es va tranquil·litzar.

El primer document es titula Un ase robat pels borbons i està datat l’any 1705. Aquest document és una mostra dels anomenats judicis orals, dels quals se’n prenia nota al llibre del batlle. El mes de novembre de 1705 el pagès Carles Costa denuncià davant del batlle Marià Ubach a Joan Aurell, pagès de la parròquia de Sant Pere perquè no li havia retornat un ase que li havia llogat, així com el lloguer des del mes d’agost d’aquell mateix any. Joan Aurell s’excusà en el fet que uns partidaris del duc d’Anjou, Felip V, li robaren l’animal quan tornava cap a Terrassa, i que per tant, no havia de fer front a les despeses més enllà del dia que li van sustreure. L’ase havia servit per portar provisions per al desembarcament de les tropes de l’arxiduc que acabarien prenent Barcelona a finals d’octubre d’aquell 1705. Finalment, el batlle acabà dictaminant que havia de pagar per concepte de l’ase, una lliura i set sous.

El segon document està datat l’any 1707, es titula Nosaltres hi posem els vestits i les armes i explica que els soldats fins ben entrat al segle XVIII, i no a tot arreu, anaven vestits com podien. Els uniformes se cenyien a pocs grups d’homes armats. El consell general de la vila de Terrassa adoptà fer seves les despeses de vestir i armar els soldats que tenia al seu càrrec el marquès de Rubí. Això no volia pas dir que tots anessin idènticament uniformats. Al mateix temps, establiren una nova contribució especial que havia de pagar el veïnat, per tal de poder efectuar els jornals dels soldats, anomenats en el text «socorros».

El tercer document està datat l’any 1708, es titula Fins i tot cavallers i capellans paguen contribucions i explica que una despesa corrent al llarg d’una guerra era el pagament del batalló, diners que es destinaven al pagament de les tropes regulars del rei. El vint-i-nou  d’abril de 1708 el consell general anunciava que la col·legiata del Sant Esperit i els vilatans que tenien privilegi militar contribuirïen al seu pagament. És un fet excepcional perquè ambdós estaments estaven exempts del pagament d’aquest tribut.

El quart document està datat l’any 1710, es titula D’on ve aquest malalt?, i explica que amb una economia tan delicada, els plets entre poblacions eren el pa de cada dia. Qualsevol despesa addicional provocada per forasters era motiu d’una anàlisi i judici exhaustiu. El dia dos d’abril de 1710 el consell general de la vila resolia enviar els administradors de la vila de Terrassa a Barcelona perquè el regent del rei intervingués en el conflicte que tenien la vila d’Olesa i Terrassa. El problema venia perquè els d’Olesa havien deixat un malalt a l’hospital situat a la plaça Vella, aleshores anomenada plaça Major, i no havien pagat les despeses. A conseqüència d’això, els consellers terrassencs decidiren engarjolar dos enviats i un síndic d’Olesa fins que no efectuessin el pagament.

El cinquè document, La caiguda de Terrassa de 1713 en primera persona és un manuscrit que fou escrit pel pare Miquel Garriga, guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa, que relatà els fets de la nit del tres al quatre de setembre de 1713 per deixar-ne constància per a les generacions futures. La seva lectura, en primera persona, ens porta directament a una petita població com Terrassa, esporuguida i cansada per la guerra, que esperava els soldats que venien a castigar-la pel seu suport a l’arxiduc. En ella hi trobem fets inesborrables que deixaren la vila de Terrassa devastada i la gent amb la moral sota mínims.

I el sisè document està datat l’any 1721. Es titula La lenta recuperació de la normalitat després de la guerra i explica que Terrassa al final de la Guerra de Successió tenia un bon grapat de cases destruïdes o malmeses. El drama era que eren imprescindibles per a la vida dels terrassencs, tant per ser el seu habitatge com perquè en molts baixos hi havia els tallers dels menestrals. Aquest document fragmentari ens mostra el procés de reconstrucció progressiva de la vila durant la primera dècada de postguerra.

La visita a l’exposició proporciona tota aquesta informació. Però també era important que els alumnes més grans coneguessin els escenaris de la ciutat on van tenir lloc els fets que s’expliquen en els documents. Per això els alumnes de tercer de secundària van dissenyar un recorregut per aquests llocs amb el programa Eduloc.

I, finalment, d’acord amb l’objectiu de fer difusió de la nostra feina, vam aprofitar l’oportunitat que dos alumnes de primària i dos alumnes de secundària la puguessin presentar en el marc d’una jornada pedagògica sobre els fets del 1714 organitzada pel Departament d’Ensenyament el dia 15 de maig al Museu d’Història de Barcelona. No cal dir que el web que recull el treball, també ens permet de fer-ne difusió, d’una forma constant, a la xarxa.

Les capses de la memòria ha estat, doncs, un projecte que ha implicat totes les etapes de l’escola i que, a més de fer que els alumnes besllumessin aspectes desconeguts de la nostra història en el marc de la commemoració del tricentenari de la Guerra de Successió, ha fet que entressin en contacte directe amb el món dels arxius i les biblioteques