Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Xarxa Vives d’Universitats organitza les Lligues de debat universitària (aquest any, han estat del 4 al 7 d’abril), de secundària i batxillerat (del 30 de març a l’1 d’abril,en col·laboració amb Escola Valenciana) i enguany, per primera vegada, la sènior (del 4 al 5 de maig). L’activitat consisteix en una competició dialèctica que enfronta equips de les diferents universitats que composen la Xarxa. En el cas de la competició de secundària i batxillerat es realitzen fases locals prèvies en cada universitat que enfronten centres educatius d’arreu del territori de parla catalana adscrits a cada universitat.
Els objectius fonamentals que busca la Lliga de debat son l’ús i el coneixement de la llengua catalana, el foment de la competència oral entre l’alumnat, la difusió del respecte, la tolerància i la contraposició argumentada d’idees i el treball en equip. En aquest context, les competències comunicativa i ciutadana són les dues que es treballen de manera fonamental.
Aquesta competició s’organitza sobre un tema diferent cada edició (enguany «Cal posar límits a la ciència?» en la de secundària i «És necessària una indústria farmacèutica pública a la Unió Europea?» en la universitària) i cada equip ha de preparar discursos a favor i en contra i sotmetre’s a les preguntes de l’altre equip, així com plantejar dubtes o assenyalar debilitats dels equips amb els quals debaten. En aquest sentit, l’activitat implica saber parlar en públic, però fer-ho amb arguments ben travats i, a l’hora, tenir el domini sobre el tema i la flexibilitat suficient per contestar preguntes de tots els tipus sobre els discursos exposats. Un exercici de preparació i investigació prèvia, però també de capacitat d’improvisació, flexibilitat i domini del tema. Una combinació ben difícil d’aconseguir, però que aporta un bagatge intel·lectual molt valuós dins del procés d’aprenentatge.
Saber argumentar a favor i en contra de qualsevol tema no és un simple exercici formal, sinó l’única manera que tenim de valorar la consistència i encert d’ambdues visions dels problemes. No es tracta de realitzar un joc intranscendent, sinó de partir de la convicció de què no tenim la veritat absoluta i per això volem conéixer totes les postures per poder jutjar amb coneixement de causa. Una escola de ciutadania ben útil per formar les generacions que han de decidir sobre les qüestions fonamentals que tenim plantejades.
Saber argumentar a favor i en contra de qualsevol tema no és un simple exercici formal, sinó l’única manera que tenim de valorar la consistència i encert d’ambdues visions dels problemes
L’activitat permet al professorat treballar de manera multidisciplinar i per projectes, ja que el tema proposat actua com a eix de treball i s’ha d’avaluar des de diferents punts de mira per aportar una argumentació rica i complexa. El fet de tenir com a objectiu participar en la competició real aporta al procés educatiu el caràcter aplicat, significatiu i competencial que enriqueix qualsevol activitat educativa. A més a més, durant la fase de competició, concentrada en tres o quatre dies intensius i amb dedicació exclusiva, es produeix un procés d’acceleració educativa que enriqueix l’aprenentatge. Si unim la concentració de tots els participants en un mateix lloc (la universitat organitzadora), afegim un component afectiu i de relacions personals que potencien el procés i el fixen gràcies als aspectes emocionals.
El resultat és una experiència educativa única, ideal per motivar l’alumnat, tractar la diversitat i la inclusió, treballar les altes capacitats des d’una perspectiva integral i enriquir i accelerar el procés d’aprenentatge de manera generalitzada siguen quines siguen les característiques de l’alumnat participant.
