Les noies rendeixen més que els nois… excepte a PISA

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Per què les noies rendeixen més en els estudis? Tenen millors actituds i aptituds per a això? O és una qüestió cultural i social? D’una banda hi ha l’estadística, que diu, freda, que treuen millors notes. És un fet. De l’altra, hi ha el coneixement acumulat, que adverteix que les dades no hi entenen de matisos, i que la conclusió més evident no ha de ser la correcta.

“Veritablement no sabem per què. Sabem que passa, que ja és alguna cosa. És un tema molt nou i molt poc explorat”, resumeix Montserrat Grañeras, autora de la tesi Rendiment en Educació segons Patrons de Gènere pel centre de Gestió de la Qualitat i el Canvi a la UPV.

Les dades, tossudes, mostren que les noies superen els nois en tot l’espectre educatiu, des de Primària fins a la Universitat, passant per l’ESO i el Batxillerat. A la Secundària, el 80% de les joves a les quals corresponia per edat graduar-se en 2012 ho va aconseguir. Els seus companys homes es van quedar en el 69,9%. En Batxillerat les diferències són encara més grans: el 59% de dones va aconseguir el títol davant d’un 45,5% d’homes, segons recull l’estadística de resultats acadèmics en ensenyaments no universitaris del curs 2011-2012 del Ministeri d’Educació.

És un exemple més d’una circumstància coneguda. La qüestió en aquest assumpte rau més en els perquès. Però el problema és que hi ha poques respostes. Grañeras, més que resoldre dubtes, planteja preguntes: “Processem la informació de manera diferent? Cal seguir avançant en qüestions neurobiològiques o és cultural?”

Moltes teories, poques certeses

En la mateixa línia s’expressa Sara de la Rica, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat del País Basc i investigadora a la Fundació Fedea. De la Rica també sosté que no es coneixen amb dades objectives les raons d’aquesta diferència en l’exercici, però hi ha teories: “Hi ha moltes variables intangibles. Una teoria diu que les noies maduren abans, això ho sabem. Es posen més serioses”.

Una altra explicació és que les noies han fet una aposta més recent per l’educació, i per tant més ferma. Els nois sempre han tingut el camí clar: escola i universitat. Elles no, és més nou, i llavors hi posen més esforç. Hi ha explicacions fins i tot de tipus anecdòtic, com que a les noies els agrada més l’ordre, etcètera, i llavors rendeixen més en aquest tipus de sistema”, explica. “Hi ha gent, en general homes, que argumenten que el sistema educatiu és massa femení”, conclou.

Juan Antonio Planas, president de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE) és un d’ells. “La professió docent és cada vegada més femenina i els valors [que prevalen a les aules] van en aquesta línia”, s’explica. No és l’única raó que aquest orientador a l’IES Tiempos Modernos de Saragossa troba per explicar aquesta diferència de rendiment.

Planes al·ludeix també a la precocitat en el desenvolupament cerebral per part de les dones. “En certes edats, s’estableix fins a un any de diferència (en el desenvolupament del cervell). Ha àrees més relacionades amb l’exercici escolar, i les noies s’adapten millor. A més, les dones són capaces d’aprendre més per la via auditiva i els nois per la visual, i en els centres moltes instruccions són auditives”, argumenta.

Però el major rendiment femení també inclou la universitat, on aquests factors ja no serien aplicables. En l’última etapa del sistema educatiu les dones no només tenen una major presència (59,1% enfront del 40,9%) sinó que obtenen millors notes mitjanes. Elles obtenen un 7,04 enfront d’un 6,94 d’ells, segons dades del Sistema Universitari Espanyol. La situació es repeteix en les carreres més tècniques, on tot i que la presència de les dones és menor, segueixen obtenint millors qualificacions que els seus companys.

Només hi ha dos aspectes -registrats almenys- en què les dones rendeixin pitjor acadèmicament que els homes a Espanya. Un és l’excel·lència educativa, el nivell més alt. “Encara que el percentatge d’estudiants excel·lents és baix, hi ha més nois que noies”, explica De la Rica.

L’excepció a la regla

L’altre és, dins de la prova de PISA, la part de Matemàtiques. “I és una dada important. Tot el que té a veure amb les matemàtiques després dirigeix a carreres tècniques i a llocs de treball més qualificats”, valora la investigadora de Fedea. “Per això després no hi ha presència femenina en aquest tipus de llocs de treball”.

Exactament la mateixa idea que llança Grañeras. Encara que les respostes no van molt més enllà. “No només es tracta del rendiment”, matisa. “Hi ha diferències també en l’aspecte actitudinal. L’actitud de les noies a priori respecte a les matemàtiques és diferent que la dels nois”, afegeix. Amb les conseqüències esmentades.

De la Rica va realitzar un estudi que va publicar Fedea en què s’explica que hi ha dos corrents que intenten explicar aquesta diferència de rendiment en matemàtiques. D’una banda hi ha els que recalquen que principalment són resultat de les diferències biològiques i per un altre els que destaquen la importància de les desigualtats de gènere culturals i socials.

La investigadora destaca la importància del tipus d’educació que es rep a casa. “A Espanya, per exemple, que la mare treballi millora molt el rendiment de la noia, però no del noi”, explica. L’exemple -i segurament l’exigència- d’una mare amb una ocupació pot ser determinant, segons les seves dades. “Sembla que hi ha un tema cultural aquí, una mena de norma que diu que no és tan important que les noies vagin a aquests treballs [relacionats amb estudis tècnics]. Però després veus els països nòrdics, exemples d’igualtat, i les noies els fan igual que els nois. D’aquí pot venir aquesta diferència”, explica.

Referent a això, hi ha estudis internacionals que defensen que aquest aspecte està directament relacionat amb la igualtat. És a dir, les diferències en l’exercici matemàtic entre nois i noies és menor com més gran és el grau d’igualtat del país.

Una de les qüestions clàssiques que sorgeixen quan s’estudia el rendiment per gènere és la segregació a les aules, un tema que a Espanya està de certa actualitat per la seva polèmica inclusió en la LOMCE. ¿Rendeixen millor nois i noies per separat?

Com passa amb gairebé tot en Educació, hi ha qui pensa que sí i qui pensa que no. Els experts sostenen que no hi ha evidència que recolzi una o altra tesi amb caràcter definitiu. Un treball d’Antonio Ciccone i Walter García Cortés, recollit en el mateix estudi de Fedea, destaca que “els nens tendeixen a obtenir millors resultats acadèmics quan la proporció de nenes a seva cohort d’edat és més gran. D’altra banda, el rendiment acadèmic de les nenes no varia de manera estadísticament significativa amb la proporció de nenes en el seu cohort d’edat”.

No obstant això, relatiu a aquest tema hi ha literatura per a tots els gustos. De la Rica creu que, encara que fos cert, la pèrdua de rendiment és més que assumible. “Per al rendiment personal, és millor que estiguem junts el més aviat possible, el món és mixt i això ens ensenya a conviure amb l’altre sexe des del primer moment. Si té una petita pèrdua acadèmica, no ho sé, però sí que tindrà una gran guany personal”, sentencia.