La desaparició d’una escola concertada cada cop s’està convertint menys en notícia. Si fa anys passava de tant en tant (com els tancaments de les escoles Menéndez Pidal, el 2012, o Stel·la, el 2014), en els darrers cursos s’està convertint en un degoteig constant. El curs que ara acaba ha vist com una no va arribar ni a obrir (Col·legi Boix de Badalona), dues més han anunciat que el curs vinent no ho faran (Mary Ward i Roig Tesalia) i encara dues més (Projecte i Acadèmia Cultura) deixaran de ser de titularitat privada i passaran a la xarxa pública a partir del setembre.
Aquesta és la síntesi del que ha passat els últims cinc anys, en què han desaparegut pel cap baix 15 centres concertats, dels quals 12 en els darrers dos, en bona part gràcies a l’aprovació del Decret Llei 10/2019, de 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat.
Curs 2021/22
Tanquen: Col·legi Roig Tesalia (Baix Guinardó), Col·legi Mary Ward (Sarrià), Col·legi Boix (barri de Bufalà de Badalona). Els dos primers, fundats respectivament el 1955 i 1939, anuncien que tanquen abans i després del procés de preinscripció, a causa d’una caiguda de demanda que s’arrossega de fa temps. El tercer, fundat el 1971, no arriba ni a obrir, també per la pèrdua del concert econòmic d’un grup que se sumava a altres d’anys anteriors.
Passen a la pública: Escola Projecte (Sant Gervasi-La Bonanova), aparentment sense problemes de matrícula, sinó per vocació pública del projecte i falta de centres públics al barri; i escola Acadèmia Cultura (barri La Torrassa de L’Hospitalet), també sense problemes de demanda, i en aquest cas motivat per l’amenaça de tancament arran dels problemes que enfronten la titularitat del centre i el propietari de l’immoble.
Curs 2020/21
Tanquen: Col·legi Sant Joan Baptista, de la Fundació Escola Vicenciana, a la Barceloneta, amb més d’un segle de presència al barri, per caiguda de demanda i pèrdua de concerts. Pel mateix motiu anuncia un tancament en diferit l’Escola Sagrada Família del Masnou, amb 107 anys d’història. El curs 21/22 tanca tot infantil i fins a 3r de primària, i el curs 2022/23 ja només obrirà els cursos de 2n a 4t d’ESO. Demana el pas a la pública però el Departament ho refusa.
Passen a la xarxa pública els col·legis Labouré (avui Institut Escola Elisabets), Marillac (avui Institut Escola Sicília), Sagrat Cor (avui Escola Aldana) i Sagrada Família (avui Institut Escola Londres), la primera situada al Raval i la resta a l’Eixample, i totes elles de la Fundació Escola Vicenciana. Demanen el pas a la xarxa pública pel mateix motiu (caiguda de demanda), i s’accepta en aquests quatre casos per falta d’oferta d’escola pública en aquests barris, un factor que no es dona en el cas de la Barceloneta. També demana el pas a la xarxa pública l’Escola Ateneu Igualadí, amb 150 anys d’història i de caràcter laic, que avui manté aquest nom. Aparentment, el canvi no es deu a causes econòmiques sinó a la vocació pública del projecte educatiu.
Curs 2019/20
El Col·legi Immaculada Concepció, situat a l’Eixample, passa a la xarxa pública amb el nom d’Institut Escola Eixample, serà el primer a fer-ho en virtut del Decret Llei 10/2019. Una caiguda sostinguda de la demanda és el principal factor que empeny els seus titulars a demanar aquest traspàs a la pública.
Curs 2018/19
Tanca per problemes econòmics la cooperativa Escoles Griselda, fundada els anys 50 al barri de Sant Antoni de Barcelona, i que en els últims anys havia escolaritzat majoritàriament alumnat d’origen estranger.
Curs 2017/18
Tanca el Col·legi Sant Vicenç de Paül, situat al barri d’Hostafrancs, després d’anys de caiguda de demanda. El curs 2019/20 el Consorci d’Educació de Barcelona lloga l’edifici i el reforma, per ubicar-hi l’Institut Escola Arts.
Els casos de Navàs, El Brot i les escoles de l’Opus
A aquests quinze centres encara s’haurien pogut afegir alguns més. Els dos concertats de Navàs (Col·legi Sant Josep, d’infantil i primària, i Escola Diocesana, d’ESO i postobligatòria) havien de passar a la xarxa pública a partir del curs vinent, l’acord ja estava fet i anunciat, però desavinences d’última hora amb el Departament d’Educació han provocat que la titularitat d’aquests dos centres (Escola Diocesana de Navàs, Bisbat de Solsona) anunciés el maig passat que es feia enrere, notícia que va ser rebuda com un gerro d’aigua freda pel municipi, que ara demana al Departament que creï un institut públic a la localitat.
A banda, hi ha el cas de l’escola d’educació especial El Brot, de Sant Joan Despí, que no té res a veure amb tota la resta. Aquest centre s’ha vist immers en un presumpte cas de corrupció que està avui sent investigat per la justícia (operació Voloh), i de fet va anunciar el seu tancament el maig passat, davant l’exigència del Departament d’Educació que deixés de ser escola especial perquè no compleix els requisits per ser-ho que estableix el decret 150/2017, o que si volia seguir sent centre especial acollís a tot tipus d’alumnes i no només els que tenen un determinat trastorn d’aprenentatge. Aquest possible tancament anunciat al maig, però, no està al 100% confirmat.
Un cas apart son les escoles de l’Opus que perdran el concert educatiu, ja que dos dels deu centres que fins avui acullen únicament nens o nenes no han atès el requeriment del Departament d’Educació d’escolaritzar alumnes d’ambós sexes a partir del curs vinent, a fi de conservar el concert educatiu. Per tant, és probable que aquests dos centres, si bé no desapareixeran, sí que ho faran com a concertats.
Les xifres que ofereix Educació, si bé sumen concerts de qualsevol centre d’infantil a cicles formatius, mostren també com en els darrers anys s’ha accentuat aquesta tendència a la baixa. D’acord amb aquestes xifres, en els deu anys que van del curs 2008/09 al 2018/19 es van perdre 15 centres amb concert, mentre que en els següents tres cursos (fins al 2021/22) se n’han perdut 14.
Causes i valoracions
Es tracta d’un fenomen puntual? És un procés normal i previsible? Les seves causes són només demogràfiques? Per Josep Manuel Prats, president de Fapel (una de les dues grans federacions de famílies de l’escola concertada), “aquests casos s’aniran repetint en el futur, ja que la caiguda demogràfica és brutal i els poders públics no ho tenen ni a l’agenda”. Segons Prats, amb la reducció de ràtios, si bé és positiva, “s’està maquillant una situació que els propers anys serà dramàtica, i que, malgrat el que alguns diuen, no ho arreglarà tampoc la immigració”.
Meritxell Ruiz, exconsellera d’Ensenyament i actualment secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), remarca que les concertades que estan tancant són les “més socials”, i com a causa principal en culpa “l’infrafinançament”. “Des de la Fundació ho vivim amb gran tristesa perquè són projectes educatius de molts anys, que han acompanyat moltes famílies, han donat bons resultats i que actualment no poden continuar”, explica. I adverteix que “els poder públics han d’actuar amb molta celeritat. Si no hi ha una millora del finançament ni el Govern fa un pas decidit cap a la gratuïtat de l’educació, les escoles concertades amb més implicació social i amb alumnat amb més necessitat es veuran abocades a tancar. I expulsarem les classes baixes i mitjanes de l’escola concertada. Per tal que qualsevol família pugui accedir a una escola i que el cost no sigui un element discriminatori cal avançar cap aquesta gratuïtat”.
Prats hi coincideix: “Fa molts anys que des de Fapel parlem de l’infrafinançament del sistema (fins i tot vàrem presentar un brevíssim anàlisi a partir de les dades de l’Idescat), que és sagnant a les escoles d’iniciativa social, a les quals, a més de dotar-les molt menys, se les culpabilitza de segregar, quan qui provoca la segregació és el mateix govern que manté el sistema mal finançat”. “Les escoles concertades que tanquen no ho fan per gust –afegeix–, la vocació dels promotors, directors i professorat queda fora de tot dubte. Les famílies hi confiem els nostres fills perquè tenim el dret a triar l’educació que serà donada als nostres fills; aquest sí que és un dret fonamental, i per això n’hi ha que triem escoles concertades, però no qualsevol, sinó que la que percebem que ens ajudarà a educar els nostres fills com volem”.
Per Ruiz, el traspàs de centres privats a la xarxa pública demostraria que el problema no és de pressupost, ja que, segons diu, aquestes operacions tenen un cost molt més elevat que mantenir el concert encara que no s’arribi al mínim d’alumnes: “No és un tema de recursos sinó de voler preservar o no un projecte d’iniciativa social –diu Ruiz–. Ens agradaria que cap altra escola hagués de passar a pública: que es cobrís el cost que han de pagar les famílies i que realment s’aposti pel servei d’educació de Catalunya, que formen els centres públics i els concertats. La nostra demanda és ser com el sistema sanitari: reps el mateix per cada pacient o per cada operació independentment de qui gestioni el centre”.
Per la seva banda, el president de Fapel critica el tracte desigual que reben les escoles del Servei d’Educació de Catalunya, al qual, recorda “l’escola concertada pertany per llei”. Segons Prats, el Departament actua permanentment “per escapçar la concertada, a través de la planificació i un finançament esquifit; Acorden coses que no compleixen i escanyen les iniciatives socials”. “Es tan senzill -afegeix- com tractar de forma equitativa (que no vol dir igual) a totes les escoles del Servei d’educació de Catalunya, garantint el compliment dels drets fonamentals: la gratuïtat total del sistema i el dret a triar escola. I dic equitativa, perquè cap escola costa el mateix pel servei que presta a l’atenció de la diversitat, de la reiterada escola inclusiva, d’alumnat nouvingut, del transport, etc. Això vol recursos ad hoc per a cada circumstància (sigui de la titularitat que sigui, pública o privada): orientadors, vetlladors, reforços i suports educatius, logopèdics, psicològics, etc.”
Aquest diari també ha convidat el Departament d’Educació a valorar aquestes dades, però ha declinat l’oferiment.
