Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
Fos la seva intenció o no, la presentació que va tenir lloc dimecres sobre els resultats a tot Espanya de la prova de coneixements financers de l’examen PISA va originar un debat sobre la presència que aquests ensenyaments han de tenir en l’educació. Correspon a un sistema educatiu públic aquesta formació? “No és un objectiu educatiu”, asseguren des del col·lectiu Yo estudié en la pública. “L’educació té molts objectius, un d’ells és contribuir al creixement econòmic”, va rebatre mitjançant Twitter l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE).
El test que realitza l’OCDE cada tres anys per a mesurar les competències dels alumnes de 15 anys inclou cada vegada més proves que avaluen coneixements específics per complementar l’examen. Dimecres es van presentar els resultats de la prova que mesurava els coneixements financers dels estudiants a través de la seva capacitat d’interpretar una factura o conèixer quant acaba ingressant un treballador mirant la seva nòmina. Espanya, un cop més, va donar un resultat més aviat mediocre.
La mitjana va ser de 484 punts, per sota de l’OCDE (500). Un de cada sis alumnes (un 16,5%) no arriba al nivell bàsic en coneixements financers, segons PISA. Això deixa a Espanya en el tretzè lloc en una llista de 18 països que encapçala Xangai-Xina i tanca Colòmbia. Més o menys en la línia dels resultats que oferix l’examen genèric de PISA per a Espanya. Sempre per sota de la mitjana de l’OCDE. Per dalt tampoc destaca. Només un 3,8% dels examinats va assolir un nivell d’excel·lència (enfront del 9,7% de mitjana OCDE).
Una circumstància a tenir en compte quan es parla de PISA, que compara sistemes educatius entre diferents països, és que no avalua coneixements -confrontar diferents sistemes educatius ho impedeix- sinó la capacitat per aplicar aquests coneixements. Per això en teoria hauria d’influir menys el fet que a Espanya no hi hagi formació econòmica específica obligatòria a les escoles abans dels 15 anys, edat amb la qual es fa l’examen, més enllà de programes concrets com el Pla d’Educació Financera 2013-2017 de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya. Sí que hi ha assignatures d’Economia en algunes modalitats del Batxillerat -“amb força profunditat”, segons el pare d’una alumna de 1r que les cursa-, però no a Secundària, més enllà d’alguna experiència pilot o algunes nocions incloses, a voluntat del professor, en matemàtica financera.
Pendents de la LOMCE
Aquesta falta d’educació financera a les escoles és la que se suposa que cobrirà la LOMCE quan es desplegui. Els primers esborranys del text feien reiterades al·lusions a la importància dels emprenedors com a vectors del desenvolupament, que van ser retirades o modificades per les crítiques de “mercantilista” que va rebre el projecte. Però les al·lusions hi segueixen apareixent.
L’assumpte, com explica Miguel Latorre, secretari d’Educació Pública a FETE-UGT, és que com l’aprovació de la LOMCE s’ha retardat notablement i en la Secundària no entra en vigor fins al curs 2015/16, els currículums de les assignatures, on es baixa al detall de què s’imparteix i què no, no estan desenvolupats encara i no es coneix gaire més que les matèries que hi haurà en cada etapa.
Amb la LOMCE “sembla que només existeix l’emprenedor com a generador d’ocupació”, lamenta Latorre, qui alerta que “posaran amb calçador els conceptes econòmics”. Una cosa semblant explica el catedràtic de la Universitat de la Corunya Jurjo Torres en una presentació que circula per la xarxa, en la qual parla de la llei “i la construcció de noves identitats neoliberals i conservadores”. Torres fa un relat que inclou “la transformació del sistema educatiu en mercat” amb l’objectiu de “formar autoempresaris si mateixos” (emprenedors) i la col·laboració, entre d’altres, d’entitats com l’examen PISA. Test que per cert també rep les seves bones dosis de crítiques per estar enfocat cap als mercats més que a l’educació, encara que de moment sembla assentat com el principal indicador mundial.
Després de la presentació dels resultats de competències financeres de PISA, l’INEE es va embrancar en una discussió amb el col·lectiu Yo estudié en la pública sobre la pertinència o no d’aquest tipus de formació en l’educació obligatòria. “L’educació financera no és un objectiu educatiu”, va afirmar la plataforma. “L’educació té molts objectius, un d’ells és contribuir al creixement econòmic, la creació d’ocupació…”, va replicar el INEE. “No, Espanya és un país amb atur i molta formació. La creació d’ocupació no és tasca de l’escola. Són nens”, rebatia el col·lectiu.
El BBVA, a favor
Al debat s’hi han sumat aquests dies diferents personalitats. El president del BBVA, Francisco González, ha afirmat a París durant la presentació del mateix informe que “l’educació financera afavoreix la situació financera personal, millora la gestió del risc, impulsa l’estalvi i enforteix el sistema financer. L’educació financera reverteix, en definitiva , en estalviadors més consistents i en deutors més responsables”, de manera que tant ell com el banc que presideix aposten per ella. BBVA col·labora en el finançament de PISA.
Per Latorre tampoc està de més. “Entenc que sí que hauria d’haver-hi algun coneixement bàsic en el currículum perquè una persona pugui manejar-se en la vida”, explica. “Estructurat de manera progressiva perquè els xavals comencin a entendre alguns aspectes de la vida diària encara que no arribin a Batxillerat”, que és on l’hi trobaran ara, i en no ser una etapa obligatòria, no tots, remata.
Agradi més o menys, la realitat apunta que el lloc que no semblen trobar les arts o la ciència en l’educació -tots dos col·lectius lamenten seu abandonament a la LOMCE -sí que ho tenen, poc a poc, les finances.
