Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles

    El concurs de trasllats: una desestabilització estructural del sistema educatiu públic

    Clam Educatiu

    Com es construeix una teoria de la conspiració

    Ares Biescas (Verificat)

    Competència o competitivitat? Individualisme o comunitat?

    Joan M. Girona
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    L’escola, la llengua i el gènere neutre

    Ona Laínmarç 21, 20224 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Foto: Pol Rius
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La llengua i l’ús que en fem canvia tant en la societat en general com en entorns educatius. No fa tants anys ens semblava pesat, forçat i difícil desdoblar a nivell de gènere i dir “els nens i les nenes” o fer servir formes genèriques com “personal docent” o “alumnat”. Ara aquestes formes són habituals i de fet venen recolzades des de les institucions a través de documents com la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’administració de la Generalitat de Catalunya (2011).

    En els entorns escolars ens hem adaptat a redactar circulars, programacions i projectes educatius partint d’aquestes directrius. A la majoria d’aules podem sentir desdoblaments o paraules que es refereixen a tot un grup molt habitualment, i no és estrany que de tant en tant se senti des d’un pupitre “i nenes?” si fent classe algú utilitza el genèric masculí. En algunes aules també es fa servir el femení genèric perquè és el gènere gramatical que concorda amb “persona”. Hi ha persones que ho integren amb més naturalitat, per a les quals és part d’educar en igualtat, i persones que no els sembla gaire pràctic, però en tot cas ja és difícil trobar un document escrit on posi només “els alumnes” si es parla de tot l’alumnat d’una classe.

    Actualment, estem presenciant a més un nou debat candent sobre ús de la llengua. Resulta que hi ha persones que no encaixen ni volen encaixar en cap dels dos calaixets del gènere que històricament fem servir a Europa. No són homes ni dones, són persones no binàries, i volen poder-se referir i que es puguin referir a elles respectant la seva identitat.

    De sobte desdoblar sembla que deixa a fora a un bon grapat de gent. El genèric masculí no sembla la resposta adequada, ja que deixa a fora encara més identitats tradicionalment oprimides. A més, tenim el problema que si hem de parlar amb neutralitat de gènere ens falten flexions i pronoms en la nostra llengua a diferència, per exemple, de l’anglès, que ja contempla l’ús del pronom they en singular quan no se sap el gènere de la persona sobre la qual es parla. La mateixa comunitat no binària està experimentant. Algunes persones fan servir els pronoms ja existents, però altres proposen adaptacions amb les quals se senten més representades i còmodes, com provar nous pronoms i fer flexions de gènere amb la i (en comptes de “ell” o “ella”: “elli”).

    Adaptar la llengua i expressions que fem servir a qui viu el seu gènere fora del binarisme tradicional també forma part de posar l’alumnat al centre

    A les escoles i instituts estem ensenyant a parlar, llegir i escriure en diversos idiomes i, per tant, s’espera de les docents ser referents lingüístics per al nostre alumnat. Ensenyar la gramàtica i l’ortografia vigents i contemplades per la normativa (ensenyaré que hi ha quinze paraules en català amb accent diacrític, no 150). Això vol dir que no ens podem apuntar immediatament al carro d’afegir un gènere gramatical nou, ni que sigui perquè ara per ara és impossible agafar i corregir un text escrit així, ja que just està naixent el que potser seran les futures formes en gènere neutre i no hi ha cap mena d’estàndard de consens.

    Tanmateix, l’objectiu de l’ensenyament de llengües en l’educació bàsica no es limita a la gramàtica i l’ortografia, té a veure amb desenvolupar les habilitats i competències lingüístiques i comunicatives de l’alumnat en contextos variats dins la nostra societat. En aquesta societat existeixen les persones no binàries i existeix la necessitat que la nostra llengua ho representi. A més a més, per les aules d’educació obligatòria passa tothom amb tota la diversitat d’identitats, també de gènere, i, per tant, hi ha persones no binàries a les aules, siguin o no visibles i estiguin o no a l’armari. Fer ni que sigui referència al fet que està naixent una manera de fer servir el català des de la neutralitat de gènere pot fer que hi hagi gent a l’aula que se senti de cop representada o que pugui posar nom a sensacions que no en tenien.

    Tenir en compte les reivindicacions i com volen ser tractades les identitats minoritzades i donar-los aquesta opció des de la infància forma part d’educar per la igualtat i la no discriminació. Adaptar la llengua i expressions que fem servir a qui viu el seu gènere fora del binarisme tradicional també forma part de posar l’alumnat al centre. Crec que cada infant i cada adolescent a càrrec nostre mereix el petit esforç que ens pugui costar fer entrar a l’aula les eines lingüístiques necessàries, fins i tot si encara no són oficials, per tal de fer-les sentir visibles i còmodes.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Llengua llenguatge no inclusiu opinió transexualitat
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Reportatge
    Què passa amb els menors ucraïnesos que estan arribant a Espanya?
    Next Article
    Opinió
    Certeses i dubtes sobre la situació de l’educació
    Ona Laín

    Related Posts

    Opinió
    Carles Capdevila

    juny 3, 2025

    Opinió
    El concurs de trasllats: una desestabilització estructural del sistema educatiu públic

    juny 3, 2025

    Opinió
    L’estiu: oportunitat o miratge per als infants?

    juny 3, 2025

    1 comentari

    1. Iris Garcia on març 27, 2022 5:23 pm

      Caldria fer cas als lingüistes. Us recomano llegir: Som dones, som linguistes,som moltes i diem prou de la Carme Junyent

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}