Opinió

Del #MeToo al poder del no: què ens diu Kenya sobre educar en la igualtat de gènere

Per sort, en 2017 les violències i desigualtats de gènere s’han instal·lat al debat social permanent. Casos com la “manada” dels Sant Fermines o el moviment #MeToo (jo també) nascut des de l’univers hollywoodiense serveixen per visibilizar i denunciar. Sent una qüestió silenciada, menyspreada i infravalorada des de sempre, això és per celebrar-ho. No obstant això, aquestes accions de reconeixement i confessió arriben tard, perquè explicar-ho és el millor quan ja ha succeït, però l’ideal és poder evitar-ho.

La prevenció radica a l’educació des del respecte i la igualtat, així que qualsevol peça de l’engranatge educatiu està convidada a sumar-se. El moment de començar és sempre i, de fet, al més aviat possible, millor. Els abusos ocorren quan una part de la història se sent més forta, més poderosa o amb drets superiors a l’altra. La part que ho rep es percep com a feble i incapaç de rebel·lar-se. Ambdues parts creuen que això té sentit: la primera perquè se sent impune, ho veu normal. La segona perquè creu que la situació és culpa seva. Després tenim a l’entorn, les mirades –còmplices o cegues– que són les que podrien identificar quan es perd el respecte. Aquí parlem de la resta d’alumnes i també del personal docent. Save the Children ja va alertar de l’important que és que els docents rebin formació per prevenir abusos.

Existeixen molts exemples i projectes per educar en el respecte i la igualtat, però avui us convido a mirar cap a Kenya, on s’ha desenvolupat una metodologia anomenada No Means No Worldwide (No significa No a tot el món). No oblidem el context: a Kenya, els abusos sexuals s’expliquen per violacions.

El programa, desenvolupat per un matrimoni nord-americà establert en Nairobi, consisteix en un conjunt d’intervencions educatives orientades a l’apoderament, l’autodefensa i la generació de relacions sanes. Són mòduls de 12h que tres anys després (van començar en 2015) han aconseguit disminuir la taxa de violacions a la meitat, les mateixes noies han evitat el 50% de les violacions després de rebre la formació i en 3 de cada 4 casos han estat els mateixos nois els que han intervingut per prevenir l’assalt. Us podeu imaginar les implicacions personals i socials. Només direm que l’embaràs no desitjat després de l’abús és una de les principals raons perquè les noies abandonin l’escola.

Què podem aprendre d’aquest exemple inspirador i recolzat per resultats? El model del “No significa No” té tres lliçons universals:

• Que els mòduls de sensibilització han de ser per a nens i nenes: no té cap sentit abordar només a una part, quan l’assetjament no és cosa de dones únicament. Utilitzen molts recursos d’habilitats verbals i jocs de rol per generar empatia.
• Es treballa l’autodefensa: però la solució no és ensenyar claus d’arts marcials. L’autodefensa comença per l’assertivitat i el reclam dels límits del mateix espai físic. Abans d’arribar al contacte físic hi ha una invasió d’aquest terreny propi que ens envolta i reivindicar-ho és també un dret.
• Es donen eines per trencar el silenci: això implica denunciar, però també es tracta de prevenir o intervenir. En el cas de Kenya és molt revelador el fet que són els mateixos nois i joves els que més assalts eviten.

Hi ha una quarta lliçó potser menys evident però igualment necessària: oferir als nois referents de masculinitats positives. És a dir, alhora que es trenquen els prejudicis, s’apodera a les noies perquè el “no” sigui rotund, elles passen a tenir veu i desencaixen la submissió. Ells, construïts sobre la superioritat i el poder sobre unes altres, necessiten altres fonaments sobre els quals forjar la seva identitat. I com més masculinitats diferents existeixin, més haurà calat el respecte.