Actualitat

Millorar els resultats educatius i l’equitat, eixos d’Educació per a la nova legislatura

“No hi ha millora educativa sense equitat, ni equitat sense millora educativa”, ha dit la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament per informar sobre les línies mestres del Departament.

Per a aconseguir aquest objectiu, la Conselleria compta amb diferents estratègies, com l’acord de col·laboració amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que organitza i gestiona les proves PISA, per identificar les mesures de millora de resultats, com ja va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa.

En la seva primera compareixença parlamentària com a consellera aquest 19 de setembre, Niubó ha dit que “hem de comptar amb les millors experiències a casa nostra i a nivell internacional, el coneixement de polítiques i mesures concretes de millora educativa, i el millor acompanyament per desplegar-les, i sobretot, un temps on haurem i necessitem construir grans consensos amb la comunitat educativa i tots els agents implicats per la millora de la qualitat, l’equitat i els resultats en el nostre sistema educatiu”.

Matemàtiques i llengües

La prioritat, ha explicat la consellera, serà “la millora educativa, el reforçament d’aprenentatges orientats a garantir l’èxit educatiu de l’alumnat”. Per a això, compta amb diferents mesures, com ara els documents de concreció dels aprenentatges bàsics del currículum que s’elaboraran el segon trimestre o el pla de comprensió lectora.

Els programes Florence per a la millora de les matemàtiques i Shine per reforçar la llengua anglesa se sumen a aquesta estratègia per incrementar l’èxit educatiu. El primer està previst que comenci el gener del 2025 i continuï el pròxim setembre en un total de 200 centres educatius, mentre que en el segon es preveu que s’iniciï al curs 2025/26 a una cinquantena de centres.

La lluita contra l’assetjament

La lluita contra l’assetjament escolar és una altra de les prioritats, per la qual cosa el Departament està ultimant una campanya, vinculada a l’augment del benestar, de la inclusió i de l’equitat. Segons les dades d’Educació, el curs passat va haver-hi un augment del 75% dels casos d’assetjament respecte al 2022-23, si bé fonts de la Conselleria expliquen que no és possible assegurar si han augmentat els casos o si el que han crescut són les denúncies.

En aquesta lluita contra l’assetjament, es planeja revisar i simplificar els protocols, i una de les claus serà la formació permanent del professorat.

Formació Professional

Niubó ha manifestat en la Comissió d’Educació del Parlament que “el gran repte de país” passa també per “l’aposta per una FP moderna, integrada i capdavantera”. El Departament es compromet a millorar procés d’adjudicació de places de Formació Professional per tal d’escurçar-lo i que aquest finalitzi el mes de juliol, amb la finalitat de donar tranquil·litat a les famílies i als estudiants, oferir certesa als centres i dotar de major estabilitat al sistema.

Caldrà revisar el suport tecnològic del procés i treballar amb serveis territorials i ajuntaments, per tal d’evitar que milers d’estudiants estiguin pendents de plaça un cop començades les classes.

Assignació de docents i desburocratització

L’assignació de docents és un altre dels eixos de la legislatura i es treballa perquè el tancament del procés de places es faci al juliol. L’objectiu és que la plantilla definitiva es conegui com més aviat millor, tal com reclamen també els sindicats.

La consellera ja va avançar dies enrere que s’està treballant en un pla de desburocratització per facilitar que els equips directius i docents puguin centrar-se en el lideratge educatiu. En la Comissió d’Educació, ha ressaltat la “sobrecàrrega de feina” del professorat i de la inspecció educativa i s’ha compromès a posar en marxa aquest curs “10 mesures on s’ofereix suport i acompanyament a les direccions, que haurien de poder centrar la seva feina sobretot en el lideratge pedagògic i en com millorar el projecte educatiu del seu centre”.

“Necessitem despertar vocacions”

Ha fet esment al professorat i a la importància de recuperar la vocació docent per al sistema educatiu: “Necessitem mestres i professorat, necessitem despertar vocacions, atreure gent compromesa i implicada a la professió, i retenir els que tenim, perquè són un dels puntals més importants pel sosteniment del sistema educatiu i del model de benestar”, ha subratllat.

Per assolir tots aquests reptes, la consellera ha remarcat que treballarà des de l’escolta activa, amb l’objectiu de facilitar als centres fer la seva feina, “intentant construir consensos i prenent decisions sustentades sobre bases àmplies. Des de la proximitat, col·laborant i teixint complicitats amb els municipis i altres entitats supramunicipals, independentment del color polític que tinguin. Amb sentit institucional. Obrint portes i no tancant finestres al territori i al conjunt de la comunitat educativa”.

Debat parlamentari

Durant el debat, la diputada de Junts Anna Erra ha reclamat fer efectiu el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Ha considerat que “no és un bon símptoma” del sistema actual que el curs hagi començat amb 1.600 baixes de docents, i ha insistit en la necessitat de dialogar amb la comunitat educativa i aportar confiança.

Per part d’ERC, Irene Aragonès ha reivindicat mesures com mantenir l’avançament del calendari escolar abans de l’11 de setembre o que el català sigui llengua vehicular, a més de celebrar el manteniment d’algunes decisions de l’anterior govern republicà.

Jéssica Albiach, de Comuns, ha remarcat que per tenir professionals educatius motivats cal que siguin partícips en la presa de decisions que els afecten, i ha fet esment a la necessitat de trobar un equilibri entre l’ensenyament competencial i conrear la memòria. “L’actual denostació de la memorització fa un flac favor a l’educació”, ha sostingut.

Laia Estrada (CUP) ha fet una crida a la defensa del català i de la immersió lingüística i ha instat a “no alimentar els concerts” d’escoles religioses que segreguen per sexes perquè considera que els recursos públics han d’anar destinats al conjunt de la població i a garantir la igualtat d’oportunitats.