Actualitat

Només Romania supera a Catalunya en abandonament escolar prematur

L’abandonament escolar prematur (AEP, concepte en el qual s’inclouen tots els estudiants que no completen cap formació postobligatòria, és a dir, ni batxillerat ni un cicle de grau mitjà) és “el problema objectiu més greu de l’educació a Catalunya quan compares la nostra situació amb la d’altres països europeus”, afirma Ismael Palacín. La prova és que a Catalunya es va situar l’any 2021 en el 14,8%, una dada que a tota Europa només supera un país com Romania (15,3%). Traduït en xifres absolutes, això vol dir que a Catalunya cada any al voltant de 74.000 joves deixen d’estudiar abans dels 18 anys, alguns havent obtingut únicament el graduat d’ESO, i altres ni això.

La Fundació Bofill ha presentat avui un estudi anomenat Zero Abandonament: una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, que han elaborat dos dels seus investigadors, Elena Sintes i Miquel Àngel Alegre, amb el professor de la UAB Alejandro Montes, membre de l’equip GEPS (Globalització, educació i polítiques socials). En el document es posa de manifest les conseqüències d’aquesta situació, que són socials però arriben a tenir també implicacions sanitàries, i es fan 20 propostes d’actuació agrupades en quatre àmbits.

De fet, la taxa del 14,8% és la millor en molts anys (s’havia arribat a situar en un 32,9% l’any 2008), però els investigadors apunten que el principal factor que explica aquest decrement no té res a veure amb mesures que hagi implementat el sistema educatiu, sinó amb les successives crisis econòmiques, i que per tant fàcilment tornarà a remuntar en un context d’expansió econòmica. El “mercat de treball de sol i totxo”, segons l’ha descrit Palacín, ha estat tradicionalment el que “ha robat estudiants, els ha usat i els ha llençat com un kleenex”, i per tant l’actual falta de demanda del mercat laboral ha contribuït a que molts joves segueixin estudiant, si més no fins a obtenir una titulació postobligatòria.

En el conjunt d’Espanya, la taxa d’abandonament l’any 2021 va ser del 13,3%. Juntament amb Catalunya, les altres comunitats amb les taxes més elevades van ser Illes Balears, Múrcia i Andalusia. Per contra, les millors van ser País Basc, Navarra i Galícia.

Els col·lectius més vulnerables

A banda, també apunten que l’abandonament afecta especialment els grups socials més vulnerables. Segons ha explicat Montes, el risc d’abandonament es multiplica per cinc quan es mira el col·lectiu de persones els pares dels quals tenen nivells d’estudi baixos, i en el cas de famílies d’origen migrant la taxa d’abandonament se situa “en el 22% en el millor dels casos”. Les xifres, aclareixen, son aproximatives ja que majoritàriament es basen en l’Enquesta de Població Activa que fa l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El treball destaca també les conseqüències de l’AEP. Les persones sense estudis postobligatoris pateixen pràcticament el doble d’atur, tenen quatre vegades més possibilitats d’acabar fent una feina no qualificada, cobren els salaris més baixos, i un de cada tres tenen dificultats per pagar l’habitatge, una dada que duplica la dels joves que han seguit en el sistema educatiu. A més, afirmen els investigadors, l’abandonament “fins i tot té efectes negatius en la salut: més del 50% dels joves que han continuat els estudis afirmen tenir una salut bona o excel·lent, xifra que només arriba al 32% entre els que tenen trajectòries d’abandonament”.

Aquests serien els principals motius que fan de l’abandonament escolar prematur un dels meus greus de tot el sistema, si no el que més, d’acord amb la Fundació Bofill. No obstant això, el seu director, Ismael Palacín, ha donat avui una dada segurament significativa. “La lluita contra l’AEP desperta un gran consens: en les últimes eleccions al Parlament, formava part dels programes electorals de tots els partits excepte del PP i la CUP, la qual cosa no vol dir que no ho trobin important. Ara bé, aquesta lluita contra l’AEP ni es va incorporar al pla de govern ni al pacte d’investidura”.

Un pla de xoc amb 4 eixos

Així, segons els investigadors, la lluita contra l’AEP s’ha de fer a partir d’una agenda formada per quatre eixos: un sistema que permeti identificar i fer seguiment de l’alumnat en risc d’AEP (i en aquest sentit han subratllat la necessitat que les dades del registre d’alumnes, el famós RALC, s’amplïin i es puguin compartir amb els municipis); la implementació de les anomenades “beques salari” per evitar que l’alumnat amb situació de vulnerabilitat se senti atret prematurament pel mercat de treball; una millora molt substancial en els processos d’orientació, suport i mentoria, que inclouria un acompanyament individualitzat de l’alumne en risc d’AEP; i un increment de l’oferta postobligatòria, en especial en FP. Aquest últim apartat és l’únic en el qual s’han fet algunes coses, ja que l’oferta s’ha incrementat, “però no és suficient”, ha dit Palacín.

Des de la Fundació Bofill s’ha fet un càlcul aproximat del que implicaria pressupostàriament dur a terme les 20 mesures que proposen dins d’aquests quatre eixos. Aproximadament, uns 300 milions d’euros anuals. En el cas de l’increment de l’oferta, es proposen 15.000 noves places d’FP, 5.000 de PFI i 5.000 d’escoles de nova oportunitat; en el cas de les beques salari, s’estima que farien falta 11.000 ajuts d’aquests tipus, per un import d’uns 6.000 euros anuals (com ja existeix en alguna comunitat autònoma espanyola); en el cas de l’orientació i la mentoria, serien programes desenvolupats pels municipis amb finançament del Departament d’Educació.

“El sistema està expulsant alumnat que no hauria d’estar fora del sistema, i per això la nostra proposta es dirigeix a totes les administracions educatives, també les municipals, però sobretot al Departament d’Educació”, ha afirmat Elena Sintes. “Cal un pacte de país que ha de ser liderat pel Departament d’Educació”, ha reblat Palacín.