Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El que teòricament podria ser una solució més adient a cada situació pot esdevenir un batibull que no garanteixi les mateixes oportunitats a tots els infants de Catalunya. Com sempre, la resposta és la necessitat d’augmentar el pressupost per educació, que encara està molt lluny del 6% del PIB que demanava la Llei d’Educació de Catalunya.
El setembre necessita una resposta unitària, clara, valenta i contundent de l’administració educativa.
Un dels problemes més greus que es presenta a les ciutats és la manc d’espais per reubicar tot l’alumnat si hi ha una disminució de ràtio, que obligui a duplicar grups o a fer tres grups dels dos existents. Els edificis no estan preparats per absorbir aquesta multiplicació de grups, que sembla imprescindible per motius de salut i distància entre alumnes. Si més no, avui dia.
Els ajuntaments i la Generalitat no poden defugir la responsabilitat que els correspon i cal buscar el mecanisme per aconseguir locals propers als centres educatius que puguin acollir activitats lectives de manera permanent durant el curs vinent.
En un primer moment s’ha parlat de les instal·lacions municipals com els centres cívics i el pavellons, però cal anar molt més enllà. Les universitats i els camps de futbol podrien acollir activitat lectiva de les escoles i instituts.
Però no és suficient. Com va apuntar el conseller Bargalló, cal buscar locals privats. Els grans beneficiats de l’anterior crisi van ser bancs, immobiliàries i constructores. A tots els barris podem trobar locals buits on hi havia oficines bancàries que han tancat, negocis que no han funcionat o directament locals per llogar que mai abans han estat ocupats. Potser cal que es torni el rescat als bancs en forma de servei públic cedint aquests locals per poder habilitar-los com a aules provisionals. No parlem d’una utopia o un brindis al sol als que ens tenen acostumats els dirigents polítics, sinó d’una acció concreta que podria materialitzar-se amb un lloguer a preu fixat per llei per donar resposta a l’emergència educativa.
Quan passegeu pel carrer al voltant d’un centre educatiu, canvieu la mirada i busqueu locals buits propers. L’edifici de l’escola necessita més espai. L’entorn és ple d’oportunitats. Els governs municipals i la Generalitat de Catalunya han de ser capaços d’actuar amb la valentia i la contundència necessària per donar resposta a una necessitat bàsica dels ciutadans: l’educació pública, presencial i obligatòria.
