La matrícula d’un curs de primer grau en una universitat espanyola varia entre els 518 euros i els 1.361 euros, tot essent Astúries la més barata i La Rioja la més cara, segons les conclusions de l’estudi de l’Observatori del Sistema Universitari ‘Preus públics de matrícula: ja està?’ en relació al curs 2022-2023.
Així, la mateixa carrera pot costar el doble, com passa en l’àmbit de les Arts i les Humanitats entre Catalunya i Astúries, mentre que les carreres sanitàries més cares costen 1,8 cops més a La Rioja que a Andalusia.
Quelcom semblant passa amb el preu de la primera matrícula d’un curs de màster vinculat a l’exercici d’una professió, que pot costar entre 591 i 1.283 euros. Així,, un mateix màster habilitant com el de Formació del Professorat de Secundària costa més del doble a Navarra que a Galícia, i un de l’àmbit de l’enginyeria costa 1,7 cops més a Navarra que a Andalusia.
Més del 90% dels màsters oficials no habiliten ni estan vinculats a l’exercici d’una professió i els seus preus no estan pactats. El resultat és que pot ser quatre vegades més car a Múrcia que a Andalusia.
“Els màsters oficials a preus diferenciats, alguns dels quals són fins i tot habilitants, arriben a 13.500 euros per curs en primera matrícula, malgrat la dubtosa legalitat de la mateixa existència de preus diferenciats”, assegura l’informe.
Si bé les segones i terceres matrícules són més cares a tot arreu, l’efecte multiplicador i els criteris varien segons les comunitats: “Aquest càstig econòmic a la repetició d’assignatures, que és totalment atípic en el conjunt de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, configura un panorama poc o gens consistent, en el qual l’estudiantat amb pocs recursos es pot veure atrapat en situacions econòmicament complicades segons el nivell d’estudis i la comunitat autònoma i resulta un condicionant dissuasiu a l’hora de triar els estudis a cursar”
“Tampoc no s’han produït acords sobre els preus del doctorat, els quals han patit increments significatius i són tremendament dispars entre comunitats autònomes”, remarca.
“Les comunitats autònomes continuen sense indicar en els seus decrets de preus quins són els ‘costos de prestació del servei’ ni quina relació guarden amb els preus fixats”, conclou l’informe, i afegeix: “Crida particularment l’atenció el fet que unes comunitats fixen els mateixos preus per a graus i màsters i altres els fixen tan diferents”.
En aquest context, el Projecte de llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), aprovat al Congrés dels Diputats, preveu la desregulació entre comunitats autònomes dels preus públics de matrícula. Això, assegura l’observatori, pot portar a ampliar encara més les diferències tarifàries.
