Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Organització de les Nacions Unides dedica el 17 d’octubre a l’erradicació de la pobresa. ¿Què és la pobresa? Hi ha diferents definicions, però cal pensar la pobresa com les condicions vitals de privació que pateixen moltes persones al món fruit de la seva escassedat de recursos econòmics o de la falta de capacitats per viure amb la dignitat que es considera necessària.
Aquest 2017 fa 30 anys que el sacerdot francès Joseph Wresinski (1917-1988) va fer una crida per lluitar contra la pobresa i cinc anys després l’ONU va declarar aquest dia com el Dia Internacional per la Erradicació de la Pobresa. Wresinski va voler atraure l’atenció cap l’exclusió que pateixen les persones en situació de pobresa extrema a la nostra societat i impulsà el Moviment Internacional ATD Quart Món (1957). Wresinski definia la pobresa des de l’escolta al que li explicaven les persones que la patien:
“Els més pobres ens ho diuen sovint: No és només tenir gana o no saber llegir, ni tan sols el no tenir feina, que és la pitjor desgràcia que li pot ocórrer a l’home; el més terrible de tot és saber que un no compta per a res, fins al punt que s’ignora fins i tot el nostre patiment. El pitjor és el menyspreu dels nostres conciutadans. Perquè és aquest menyspreu el que ens deixa al marge de tot dret, el que fa que la gent ens rebutgi, el que ens impedeix ser reconeguts com dignes i capaços de responsabilitats. La major desgràcia de l’extrema pobresa és la de ser una mena de morts vivents durant tota la nostra existència.”
A vegades pensem que són poques les persones que pateixen pobresa, acostuma a ser una realitat oculta. Pensem en moltes ocasions que la pobresa és pròpia de països llunyans. Al món hi ha milions de persones vivint en situacions de pobresa. Però la pobresa també afecta a molta gent a la nostra societat, està a les nostres aules perquè la pateixen les famílies però potser no la tractem en els espais formatius. Potser si atenem a la pobresa propera també ens començarà a preocupar més la llunyana.
A Catalunya es crea riquesa, una clara evidència és que augmenten els ingressos mitjans de les persones (12.660 euros per persona el 2016, un 3,1% més que l’any anterior), però també és cert que creix i es cronifica la pobresa. La pobresa es consolida. La població que viu en risc de pobresa després de transferències socials, després d’haver rebut diferents tipus de polítiques publiques per evitar-la, representa un 19,2% de la nostra societat. La pobresa afecta als infants més que a altres col·lectius. A Catalunya, un 21,4% dels menors de 16 anys es troben en situació de pobresa, un percentatge per sobre del nivell de pobresa de la societat.
La pobresa que viuen les persones té efectes directes sobre les seves vides. Les persones que pateixen la pobresa acostumen a viure menys anys i en pitjors condicions, pateixen més malalties, han de fer més estades hospitalàries, han de prendre més medicaments… Alguns exemples concrets: les visites a un centre de salut mental són molt superiors en les persones amb baixos recursos econòmics, la proporció es multiplica per deu entre els homes i per nou entre les dones que han esgotat un subsidi d’atur o viuen amb la Renda Mínima d’Inserció (RMI); i les nenes i els nens que pateixen pobresa ingressen força més que la resta d’infants.
A l’escola també es noten de diferent manera els efectes de la pobresa. Els nois i les noies que pateixen la pobresa tenen més dificultats educatives, van menys a la universitat… Això després tindrà efectes que podem identificar, per exemple, en les seves trajectòries laborals: tenen feines més mal pagades i amb pitjors condicions laborals… En el mercat laboral podem trobar una precarització de les condicions de treball. Un 21,8% de les persones contractades ho són de manera temporal i aquesta modalitat contractual afecta especialment a la joventut. La taxa creix fins el 68,1% en la franja de 16 a 24 anys. És a dir, que ho tenen molt difícil per sortir de la pobresa. És especialment difícil en aquesta època quan tenir feina no significa no patir pobresa. Podem veure com ha augmentat el percentatge de persones que treballen i, tot i això, continuen en risc de pobresa. La taxa de risc de pobresa en el treball ha passat d’un 8,6% el 2008 a un 12% el 2016.
L’ONU avui considera que la pobresa és un problema de drets humans urgent i l’entén com a causa i conseqüència de vulneracions de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Afirmen que reduir la pobresa i erradicar-la és una obligació de tota societat. Wresinski el 17 d’octubre de 1987 ja va dir: “Allà on hi ha persones condemnades a viure en la misèria, els drets humans són violats. Unir-se per fer-los respectar és un deure sagrat”. ¿Com contribuir des de les aules? Cada edat té unes característiques i són diverses les maneres de fer front a la pobresa. Potser una manera de començar sempre és parlant de la complexitat de la pobresa i la seva erradicació, no hi ha respostes senzilles. Un conte potser ens pot ajudar.
Antonio Gramsci (1891-1937), des d’una presó del govern feixista de Benito Mussolini on va passar una part massa llarga de la seva vida per les seves idees de llibertat i igualtat, va escriure una carta a la seva dona Giulia per demanar-li que expliqués un conte als seus fills. Era un conte tradicional de la seva regió que ell coneixia. Ara l’ha recuperat l’editorial Milrazones a El ratolí i la muntanya a partir de la carta de Gramsci i il·lustracions de Laia Domènech. La història ens parla d’un ratolí que s’havia begut la llet que estava preparada per tal que un nen se la pogués prendre per esmorzar. Quan es despertar, el nen i la seva mare van posar el crit al cel. El ratolí, entristit en veure el seu dolor, es dóna cops de cap contra la paret. Però veu que això no li serveix de res i decideix anar a buscar llet d’una cabra. Però la cabra necessita herba, i aquesta, al seu torn, necessita aigua, que és el que cal per poder fer les pastures… El ratolí arriba així a entendre les diferents actuacions que ha de fer per poder aconseguir la llet.
Els problemes que tenim poden no tenir solucions senzilles, possiblement haurem d’actuar en diferents àmbits. I el ratolí prepararà un pla a desenvolupar en els següents anys per resoldre els diferents problemes de la seva societat. La pobresa no té solucions fàcils, cal entendre els diferents elements que hi tenen a veure, allò que l’origina, i pensar de quines maneres s’hi pot posar remei i erradicar-la. A tot arreu n’hem de parlar, també a l’escola, a casa, als mitjans de comunicació… Convé no deixar de pensar com ho podem fer. La pobresa genera un dolor innecessari en una societat que disposa de prou recursos per tal que ningú hagi de patir.
Per saber-ne més:
El ratolí i la muntanya, Antonio Gramsci, Laia Domènech, Milrazones, 2017
INSOCAT 8: La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica, ECAS, 2017
